04
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
10:37h
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, considera que la fugida del rei emèrit, Joan Carles I és "molt greu". En una piulada a la xarxa exposa que "fugir no és protegir el país, fugir és evadir qualsevol responsabilitat sobre un presumpta corrupció".
L'alcalde egarenc considera que aquest fet "és un signe de debilitat del nostre sistema democràtic" i demana un referèndum sobre la monarquia. Ballart ha rebut el suport explícit el portaveu d'ERC de Sabadell i diputat a la Diputació de Barcelona, Gabriel Fernández.
La Zarzuela ha fet públic el comunicat d'exili del rei emèrit. "Ara, dut pel convenciment de fer un el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya", afirma en la carta que ha enviat al seu fill.
De moment el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, ha explicat en un comunicat que Joan Carles I ja és fora d'Espanya (no ha dit on) i que, malgrat tot, està en disposició de col·laborar amb la fiscalia "per a qualsevol tràmit o actuació". No ha especificat quina serà la seva actitud amb la justícia suïssa, que també investiga els seus comptes opacs.
Les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, durant la visita del primer ministre italià, Giuseppe Conte, a Madrid i en unes declaracions a eldiario.es i infolibre, en què va considerar "pertorbadores" les informacions que es coneixien sobre les activitats lucratives de Joan Carles van ser el senyal definitiu que des de les més altres instàncies de l'Estat s'havia decidit "sacrificar" la que fins aleshores era la peça més intocable del règim espanyol i que calia, en aquest sentit, un moviment important.
El seguit de notícies que han anat apareixent sobre els comptes opacs de Joan Carles s'han convertit en una allau de contenció impossible, des que el març passat transcendís que la fiscalia suïssa investigava una part de la fortuna de Joan Carles amagada al país. Les autoritats helvètiques havien posat el focus en un dipòsit de 100 milions de dòlars que l'emèrit havia ingressat al banc Mirabaud i que se sospitava que podien ser d'origen saudita.
La darrera informació apareguda fa referència a una transferència de 3,5 milions d'euros des d'un compte de Joan Carles a un altre en el paradís fiscal de les illes Bahames. Una quantitat sobre la qual el fiscal va preguntar a Corinna Larsen, però sense tenir resposta. El compte a les Bahames estaria a nom de l'advocat Dante Canonica, investigat també per la fiscalia.
El perill de tot aquest cúmul d'informacions, vist des de l'Estat, és que acabi sent tota la família reial la que acabi socarrimada per l'escàndol. El rei emèrit, considerat l'arquitecte de l'actual règim espanyol, ha acabat sent un fusible, potser el darrer, per preservar l'estabilitat de la Corona.
En els inicis de la transició, el president Adolfo Suárez va assegurar en una entrevista que l'objectiu del seu govern era "assegurar el regnat del nét del príncep Felip, perquè el regnat del nét del rei Joan Carles està assegurat per mèrits propis". Les coses, però, no han anat així i el cert és que a la Zarzuela -i a la Moncloa- han arribat a la conclusió que si no aïllaven aviat el monarca emèrit, fins i tot el regnat del fill podria veure's qüestionat.
Els Borbons, despietats
La decisió del vell rei i la fredor del seu fill transmet un missatge de duresa. En una clau més personal i interna dels Borbons, suposa una mostra més del caràcter despietat de la dinastia, ben farcida d'episodis de lluites fratricidis i enfrontaments entre pares i fills.
Joan Carles viu ara un moment molt dur, al veure's rebutjat pel seu propi fill, que li hauria exigit aquest "sacrifici". En certa manera, reviu un episodi tràgic de la història familiar, quan ell mateix va haver de trencar amb el seu pare, Joan de Borbó, titular de la dinastia, en acceptar ser el successor de Franco.
L'alcalde egarenc considera que aquest fet "és un signe de debilitat del nostre sistema democràtic" i demana un referèndum sobre la monarquia. Ballart ha rebut el suport explícit el portaveu d'ERC de Sabadell i diputat a la Diputació de Barcelona, Gabriel Fernández.
Es muy grave la huida del rey emérito. Huir no es proteger el país. Huir es evadir cualquier responsabilidad sobre una presunta corrupción. Legitimar la huida es, cuanto menos, un signo de la debilidad de nuestro sistema democrático. Más que nunca, democracia y referéndum.
— Jordi Ballart Pastor (@jordi_ballart) August 3, 2020
La Zarzuela ha fet públic el comunicat d'exili del rei emèrit. "Ara, dut pel convenciment de fer un el millor servei als espanyols, a les seves institucions i a tu com a rei, et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya", afirma en la carta que ha enviat al seu fill.
De moment el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, ha explicat en un comunicat que Joan Carles I ja és fora d'Espanya (no ha dit on) i que, malgrat tot, està en disposició de col·laborar amb la fiscalia "per a qualsevol tràmit o actuació". No ha especificat quina serà la seva actitud amb la justícia suïssa, que també investiga els seus comptes opacs.
Joan Carles I marxa d'Espanya by edicio naciodigital on Scribd
Les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, durant la visita del primer ministre italià, Giuseppe Conte, a Madrid i en unes declaracions a eldiario.es i infolibre, en què va considerar "pertorbadores" les informacions que es coneixien sobre les activitats lucratives de Joan Carles van ser el senyal definitiu que des de les més altres instàncies de l'Estat s'havia decidit "sacrificar" la que fins aleshores era la peça més intocable del règim espanyol i que calia, en aquest sentit, un moviment important.
El seguit de notícies que han anat apareixent sobre els comptes opacs de Joan Carles s'han convertit en una allau de contenció impossible, des que el març passat transcendís que la fiscalia suïssa investigava una part de la fortuna de Joan Carles amagada al país. Les autoritats helvètiques havien posat el focus en un dipòsit de 100 milions de dòlars que l'emèrit havia ingressat al banc Mirabaud i que se sospitava que podien ser d'origen saudita.
La darrera informació apareguda fa referència a una transferència de 3,5 milions d'euros des d'un compte de Joan Carles a un altre en el paradís fiscal de les illes Bahames. Una quantitat sobre la qual el fiscal va preguntar a Corinna Larsen, però sense tenir resposta. El compte a les Bahames estaria a nom de l'advocat Dante Canonica, investigat també per la fiscalia.
El perill de tot aquest cúmul d'informacions, vist des de l'Estat, és que acabi sent tota la família reial la que acabi socarrimada per l'escàndol. El rei emèrit, considerat l'arquitecte de l'actual règim espanyol, ha acabat sent un fusible, potser el darrer, per preservar l'estabilitat de la Corona.
En els inicis de la transició, el president Adolfo Suárez va assegurar en una entrevista que l'objectiu del seu govern era "assegurar el regnat del nét del príncep Felip, perquè el regnat del nét del rei Joan Carles està assegurat per mèrits propis". Les coses, però, no han anat així i el cert és que a la Zarzuela -i a la Moncloa- han arribat a la conclusió que si no aïllaven aviat el monarca emèrit, fins i tot el regnat del fill podria veure's qüestionat.
Els Borbons, despietats
La decisió del vell rei i la fredor del seu fill transmet un missatge de duresa. En una clau més personal i interna dels Borbons, suposa una mostra més del caràcter despietat de la dinastia, ben farcida d'episodis de lluites fratricidis i enfrontaments entre pares i fills.
Joan Carles viu ara un moment molt dur, al veure's rebutjat pel seu propi fill, que li hauria exigit aquest "sacrifici". En certa manera, reviu un episodi tràgic de la història familiar, quan ell mateix va haver de trencar amb el seu pare, Joan de Borbó, titular de la dinastia, en acceptar ser el successor de Franco.