«Aprens a treballar en un context de guerra i al final les bombes ja no et fan tanta por»

Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada. |Itziar Larrañaga és metgessa adjunta del Servei de Cirurgia General de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa especialitzada en cirurgia endocrina -operacions relacionades amb òrgans que produeixen hormones- i de la mama. A causa de la Covid-19, les intervencions quirúrgiques programades van quedar anul·lades, i l'activitat de l'àrea es va limitar a operacions d'urgència i relacionades amb la pandèmia.

Ara, en fase 2, detalla l'"estrés" viscut i posa en relleu el companyerisme durant la "catàstrofe". Tres setmanes després de reprendre l'activitat habitual, LaTorre conversa amb la Dra. Larrañaga per a conèixer com ha combinat les cirurgies urgents en la seva especialitat i les tasques en àrees en les que no està habituada a treballar, com a Urgències o Medicina Interna.

- Quan i perquè es va aturar l'activitat de cirurgia?

- La segona setmana d'estat d'alarma, quan es van disparar els casos, vam haver de parar per rebaixar el risc d'alguns pacients i a part, perquè es necessitaven tots els respiradors de l'hospital per afrontar la demanda en pacients Covid-19. De les 18 sales de quiròfan que funcionen normalment, van quedar-ne dues d'operatives, que només s'utilitzaven per a urgències.

"S'ha demostrat que la sanitat no pot tornar a patir retallades, perquè ens ha agafat de ple, amb una falta de material i professionals evident"

- Quines tasques ha desenvolupat els últims mesos?

- Les activitats programades de quiròfan es van suspendre a causa de la pandèmia, i només s'han dut a terme operacions urgents, sobretot relacionades amb coronavirus i càncers o tumors. Per això, alguns cirurgians hem estat mobilitzats per ajudar en àrees com urgències o plantes de medicina. En el meu cas he estat a totes tres, però sobretot fent intervencions relacionades amb la Covid-19 a l'àrea d'Urgències. De la meva especialitat només vaig fer una operació urgent de tiroides, a part de fer seguiment telefònic dels pacients en espera o en recuperació.

- Què els deien els pacients oncològics que havien de ser operats en aquest context?

- Tenien por, com és comprensible. La majoria era gent gran, que ja són un col·lectiu de risc per a qualsevol cirurgia. En context de pandèmia, el risc es disparava. Tot i això, han sigut molt comprensius i ha sigut molt gratificant comptar amb la seva confiança.

- Com ha estat treballar fora de la teva àrea?

- Els cirurgians també som metges, i quan he estat fora del quiròfan he fet tasques per les quals estava capacitada. Fos a planta o fos a urgències, sempre estàvem acompanyats i monitorats pels professionals de Medicina Interna -principals responsables en l'atenció de casos de coronavirus-, als que hem donat suport. D'altra banda, també m'he hagut d'enfrontar a intervencions quirúrgiques provocades per pneumònies o insuficiències cardíaques; urgències de tota mena però de la mà d'especialistes.

"La pandèmia ens ha desbordat; ningú està preparat ni físicament ni psicològicament per una catàstrofe així"

- Ha canviat el ritme de treball?

- He estat treballant en àrees que no són a les que estic habituada a treballar, cosa que de normal ja pot crear estrès, i més tenint en compte el context en què ens trobàvem. La pandèmia ens ha desbordat; ningú està preparat ni físicament ni psicològicament per una catàstrofe així, i això passa factura. Quan treballes en cirurgies programades t'acostumes a una regularitat i pots concentrar-te amb cada intervenció, però aquestes setmanes s'havia de pensar de pressa i afrontar noves situacions cada dia.
 
- Com s'han blindat els quiròfans durant la pandèmia?

- Un quiròfan el fèiem servir només per a operar patologies relacionades amb la Covid-19 i l'altre per a pacients que no estaven infectats; d'aquesta manera ens asseguràvem de tenir un circuit "net" i un altre de "brut", com se sol dir en l'argot mèdic. D'altra banda, les tasques de neteja han sigut exquisides, i ens n'hem sortit perquè ja estem acostumats a treballar sota grans mesures de protecció i desinfecció.

- En què consistien les operacions relacionades amb la Covid?

- Eren sobretot traqueotomies. Es tracta de fer un forat a la tràquea per accelerar el procés de desentubament dels pacients més greus, quan es començaven a despertar.- Com afrontaven aquestes intervencions?

- Més enllà de la precisió que requerien, la por d'infectar-se augmentava, ja que s'intervenia directament la via aèria, on afecta el virus. D'altra banda havíem d'anar doblement protegits, amb ulleres, doble mascareta i els equips de protecció, amb els quals feia molta calor i es reduïa la visibilitat. Això comporta un estrès associat en un procés que ja és estressant de normal.

"Ha estat una situació horrorosa pel pacient, que havia d'afrontar la malaltia en soledat, pel que érem el seu únic suport"

- Ja ha reprès la seva activitat habitual?

- Coincidint amb l'entrada a fase 1, el 25 de maig, i aprofitant que cada cop arribaven menys pacients a urgències, es van començar a operar pacients en llista d'espera i que podien esperar durant la setmana de pandèmia. Progressivament i fins el data d'avui, l'activitat s'ha anat reprenent fins a una recuperació cada cop més a prop de ser completa.

- Quin era l'ambient a l'àrea d'urgències de l'hospital?

- L'estrès i la por s'havien apoderat de l'àrea. De mica en mica aprens a treballar en un context de guerra i al final les bombes ja no et fan tanta por: hem donat el màxim i hem anat al dia a dia amb professionalitat. Al principi l'angoixa és forta, però quan t'acostumes a la situació, aprens a relaxar-te i ja et sents molt còmode.


- Quina ha sigut la relació amb els companys?

- Ha sigut fantàstica. Hem après a treballar encara més en equip, i tenint en compte que cada professional era d'una disciplina diferent, aportava el seu granet de sorra per poc que fos. Ha sigut una experiència molt enriquidora, amb un companyerisme total. S'han reforçat els vincles, tots érem conscients de la gravetat de la situació i hem remat en la mateixa direcció.
 
- I amb els pacients ingressats?

- Ha estat una situació horrorosa pel pacient, que havia d'afrontar la malaltia en soledat, pel que érem el seu únic suport. La relació ha sigut molt bona; els hem intentat donar l'afecte i estima per a ajudar-los anímicament. Hem fet el possible perquè es comuniquessin amb les famílies, i hem estat a sobre d'ells. La seva gratificació era molt satisfactòria.

- Quins van ser els dies més crítics?

- Les dues últimes setmanes de març van ser molt crítiques. Arribaven pacients en massa i no sabíem a què ens enfrontàvem, i això desgasta molt al personal, que no sap què és el que té al davant. Quan coneixes l'enemic és més fàcil derrotar-lo, i progressivament li vam anar guanyant terreny.

"Quan vam començar a sortir al carrer va ser un gran alleujament, perquè ens feia pensar que el pitjor ja havia passat"

- Com us han organitzat per no perdre efectius en massa?

- Crec que als cirurgians ens van organitzar molt bé: vam fer dos equips de deu, i cada membre tenia un "company-mirall" que si queia, havies de substituir-lo. Per a no exposar-nos tant, cada equip treballava in situ set dies seguits cada dues setmanes, i allà ja ens organitzàvem dia a dia en funció de la demanda; aleshores es decidia qui donava suport a cada àrea i qui operava als pacients d'urgència. La setmana següent ho fèiem des de casa, des d'on fèiem teletreball per atendre telefònicament les consultes.

- Quin ha estat el millor moment dels últims mesos?

- Quan vam començar a sortir al carrer va ser un gran alleujament, perquè ens feia pensar que el pitjor ja havia passat. Va ser un abans i un després, perquè per a nosaltres va suposar una confirmació que les coses s'estaven fent bé, i la corba, efectivament, anava en descens.

- Que ha après d'aquests tres mesos?

- De la pandèmia me n'enduc diverses lliçons. En primer lloc, s'ha demostrat que la sanitat no pot tornar a patir retallades, perquè ens ha agafat de ple, amb una falta de material i professionals evident. En segon lloc, l'exemplar comportament i col·laboració de la ciutadania i els pacients, ja que inclús més colpejat ha entès la situació; ha sigut impressionant. D'altra banda, ha sigut molt satisfactori el treball en equip, que s'hauria de promoure més.