«No ens esperàvem tanta solidaritat però faran falta més diners per salvar els ulls de la Marta»

Entrevista a la mare de la jove de Terrassa que viu als EUA i es va cremar els ulls mentre feia sabó casolà

23 de juny del 2020
Actualitzat a la 13:55h
La Marta està ingressada a l'hospital de Seattle
La Marta està ingressada a l'hospital de Seattle | Cedida
Més de 224.000 euros recollits en una setmana. Aquesta és la quantitat que actualment han aconseguit recaptar els familiars de la Marta Bustos, la jove de 24 de Terrassa que es va cremar els ulls mentre feia sabó casolà. Des de fa dos anys que viu als EUA i des de l'11 de juny està ingressada amb greus cremades als ulls en un hospital de Seattle. La campanya "Salvem els meus ulls", té per objectiu afrontar els costos mèdics de la cura de la jove en un país on no hi ha sanitat pública. En una conversa amb NacióDigital, la seva mare, l'Anna Góngora ha explicat que la situació "està sent una ruïna". 


- En pocs dies han superat, amb escreix, la xifra dels 75.000 euros que demanaven. 

- No ens ho esperàvem per res del món. Hi ha més de 12.000 donants que han aportat des de petites a grans quantitats. La resposta ha estat massiva però sabem que faran falta més diners per pagar l'hospitalització i les operacions que li hauran de fer. 

- Com es troba actualment la Marta?

- Pel que fa al seu estat anímic, és una muntanya russa, té dies de tot. Pel que fa al mèdic, els pròxims dies l'envien a casa perquè segons els metges les seves constants vitals són correctes i estables. A més a més ja li han tret unes gomes que portava al nas, que li havien de controlar. Tot i això haurà d'anar constantment a l'hospital a fer-se revisions i altres operacions per poder recuperar la visió. 

- Estan contents que pugui tornar a casa? 

- A l'hospital ha estat molt cuidada, en certa manera, com una bombolla. Tornar a casa és tornar al lloc on va tenir l'accident i això és una mica traumàtic. A més a més, haurà de començar a viure una realitat diferent, ja que dependrà totalment d'una altra persona i això no sabem quant durarà. De moment estarà amb el seu marit però quan ell hagi de tornar a treballar, necessitarà ajuda. 

- Ella allà i vostès aquí... 

- El més dur és no poder estar amb ella. Encara no sabem quan podrem viatjar als Estats Units per la situació del coronavirus.

- Quan puguin hi aniran? 

- Sí. I si podem i els metges ho permeten ens agradaria que, quan sigui segur per ella, pugui seguir el tractament aquí a Barcelona. 

- La Marta està ingressada des del dia 11 de juny, què els ha costat fins ara?

- Encara no hem pagat res perquè les factures les emeten una vegada al mes. Però el trasllat amb ambulància a l'hospital costa uns 1.000 euros i cada dia d'hospitalització uns 4.000 euros. Encara està pendent de moltes cures, medicaments i més intervencions, inclòs el possible trasplantament de còrnia i les operacions són molt més cares. 

- Comentava que farien falta molts més diners, seguiran amb la campanya? 

- Segurament la tancarem aviat i si cal, ja la tornarem a posar en marxa més endavant. El que volem fer ara és que un gestor ens faci els tràmits perquè volem ser totalment transparents amb tothom qui ha fet donacions i justificar que tots els diners recaptats serveixen per les factures de l'hospital. 

- Han fet una campanya semblant als EUA, com ha anat? 

- Sí. Allà s'han demanat 75.000 dòlars i actualment en porten uns 45.000 de recaptats. A diferència d'aquí on hi ha moltes petites donacions, allà són poques però més grans.

Fa dos anys que la Marta viu als Estats Units i va patir un accident amb sosa càustica mentre elaborava sabons naturals. La seva mare explica que sempre ha estat una "noia molt creativa" i que l'accident va ser per un "excés de confiança i per abaixar la guàrdia". A banda de la cara també té cremades més lleus al pit. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Arxivat a