23
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
10:45h
La tercera euroordre contra Lluís Puig, conseller de Cultura durant el referèndum de l'1-O, queda aquest dimarts 23 de juny vista per a sentència després de les últimes compareixences de les parts davant la justícia belga. El cas havia d'haver quedat tancat fa unes setmanes, però la pandèmia va paralitzar el procés. Tot i que tècnicament el jutge podria dictar veredicte avui mateix, la defensa estima que es fixarà una nova data, més endavant, per comunicar la decisió que es prengui sobre l'exconseller.
Puig, que és membre del Consell per la República i alt càrrec de la conselleria de Cultura que lidera Mariàngela Vilallonga, ha quedat deslliurat dels dos anteriors processos oberts per la justícia espanyola davant dels tribunals belgues des del 2017. El procés actual és una derivada de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, la majoria dels quals van ser condemnats per sedició.
En el cas de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, la dinàmica judicial és més complexa perquè són eurodiputats i, per tant, abans de ser jutjats ha de ser validat el suplicatori a l'Eurocambra. Aquest suplicatori, però, no es resoldrà fins després de l'estiu, perquè bona part de l'activitat parlamentària ha quedat frenada pel coronavirus. En cas que prosperi, hauran de tornar a asseure's davant la justícia belga -cas de Puigdemont i Comín- o bé de l'escocesa -en el cas de Ponsatí-.
En l'última audiència de principis de març, l'equip jurídic de Puig va argumentar que l'exconseller terrassenc patiria una "vulneració de drets fonamentals" si fos extradit a Espanya i que el delicte de malversació pel qual se'l reclama no és equivalent en la legislació belga. De cara a la nova vista, la defensa considera que queden "aspectes tècnics" de l'euroordre per tractar. En aquest sentit, la defensa de Puig també es planteja demanar al tribunal belga que faci una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però sense concretar sobre quins aspectes de l'euroordre.
Puig, que és membre del Consell per la República i alt càrrec de la conselleria de Cultura que lidera Mariàngela Vilallonga, ha quedat deslliurat dels dos anteriors processos oberts per la justícia espanyola davant dels tribunals belgues des del 2017. El procés actual és una derivada de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, la majoria dels quals van ser condemnats per sedició.
En el cas de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, la dinàmica judicial és més complexa perquè són eurodiputats i, per tant, abans de ser jutjats ha de ser validat el suplicatori a l'Eurocambra. Aquest suplicatori, però, no es resoldrà fins després de l'estiu, perquè bona part de l'activitat parlamentària ha quedat frenada pel coronavirus. En cas que prosperi, hauran de tornar a asseure's davant la justícia belga -cas de Puigdemont i Comín- o bé de l'escocesa -en el cas de Ponsatí-.
En l'última audiència de principis de març, l'equip jurídic de Puig va argumentar que l'exconseller terrassenc patiria una "vulneració de drets fonamentals" si fos extradit a Espanya i que el delicte de malversació pel qual se'l reclama no és equivalent en la legislació belga. De cara a la nova vista, la defensa considera que queden "aspectes tècnics" de l'euroordre per tractar. En aquest sentit, la defensa de Puig també es planteja demanar al tribunal belga que faci una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però sense concretar sobre quins aspectes de l'euroordre.