Judici als Mossos

La Fiscalia demana deu anys de presó per a Trapero i Pere Soler per un delicte de sedició

El ministeri fiscal proposa com a alternativa una condemna per desobediència, que implicaria una pena de multa i inhabilitació

per Bernat Surroca , 8 de juny de 2020 a les 13:00 |
Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional | Pool EFE
La Fiscalia ha confirmat els canvis en l'acusació i ha obert la porta que Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Cèsar Puig i Pere Soler eludeixin la presó. En una breu vista celebrada aquest matí per via telemàtica i després de suspendre el judici tres mesos per la crisi del coronavirus, el ministeri fiscal ha demanat condemnar els quatre acusats per un delicte de sedició amb penes de fins a 10 anys de presó, però ofereix també l'alternativa d'una condemna de desobediència. 

Tal com ha explicat el fiscal Miguel Ángel Carballo, si el tribunal "no considera acreditada la sedició", es proposa una condemna per desobediència, que no implicaria l'ingrés a presó per a cap dels acusats. Així, la Fiscalia proposa per a Trapero, Soler i Puig penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 60.000 euros, i per a Laplana un any d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. La Fiscalia ha demanat durant tot el judici penes de fins a onze anys de presó per un delicte de rebel·lió, que era pràcticament impossible de sostenir per la pròpia sentència de l'1-O dictada pel Tribunal Suprem i que descartava aquest delicte.


Tot i que estava previst per dilluns vinent, l'advocada Olga Tubau ha elevat les conclusions a definitives i ha demanat l'absolució per a Trapero i Laplana. De cara a dilluns, la defensa es reserva la possibilitat de fer "algun mínim canvi" en l'escrit de conclusions provisionals. La resta de defenses anunciaran les modificacions en les conclusions després de llegir els canvis proposats per la Fiscalia, tot i que no variaran substancialment. La vista es reprendrà dilluns vinent a la seu de San Fernando de Henares i els acusats tenen previst assistir-hi de manera presencial. 

El gran protagonista de tota la vista oral i de les sessions que queden serà Trapero. La resta d'acusats -Cèsar Puig, Pere Soler i Teresa Laplana- van passar desapercebuts durant tot el procediment, tot i que també s'enfrontaven a delictes greus com són la rebel·lió i la sedició. En els dos mesos de judici previs a la suspensió, que en molts aspectes van ser una repetició del judici al Suprem, els Mossos van desmarcar-se de les tesis independentistes del Govern i van dir davant del tribunal que sempre van obeir les ordres judicials per impedir el referèndum. Tenien, fins i tot, un pla més o menys detallat per detenir Carles Puigdemont i els consellers si així ho demanava el jutge.


A l'Audiència Nacional es va fer evident també un xoc entre maneres d'entendre el model policial i la seguretat pública. La cúpula dels Mossos va defensar el model de policia catalana, que prioritza la mediació, mentre que els comandaments de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van criticar la manca de contundència amb els votants de l'1-O. Tot i els retrets per Trapero i els Mossos, un testimoni inèdit fins ara, el secretari judicial de Tribunal Superior de Justícia, va confirmar que la magistrada Mercedes Armas -que va donar l'ordre d'impedir l'1-O- va demanar "prudència i contenció" a tots els cossos policials i no va fer cap comentari sobre l'actuació dels Mossos aquell dia. 

Un divorci consumat

Les conclusions de les defenses -que no variaran substancialment respecte el que ja van dir al gener- serviran per acabar d'esborrar la imatge d'uns Mossos al servei de la República. La fi del miratge va començar a materialitzar-se amb la declaració de Trapero i la cúpula del cos davant Manuel Marchena, es va traduir a la pràctica amb l'actuació policial durant les protestes de la sentència de l'1-O, i s'ha refermat a l'Audiència Nacional. Ni referèndum ni independència: els Mossos volien complir -seguint els seus principis d'actuació- les resolucions judicials. 

Tot i així, l'any 2018, el pla del Govern era restituir Trapero en el càrrec, però el major ho va declinar. Mesos abans, malgrat les distàncies evidents, un emissari de Junts per Catalunya (JxCat) va intentar reclutar el major a la llista de Puigdemont a Brussel·les i l'oferta va rebre de nou una negativa discreta: "No cal ni que em truquin". Lluny quedaven aquells temps en què el major i el líder independentista compartien taula -i sobretaula, guitarra inclosa- a la Costa Brava convidats per la periodista Pilar Rahola. Una escena que ja és irrepetible. A la distància ideològica s'hi suma ara, també, la distància obligada pel coronavirus.





​​
​​​
​​​​
​​​​​

 

Participació