05
de juny
del
2020
Els activistes mediambientals es juguen la vida arreu del món per salvar el planeta. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) senyala que els defensors de la justícia ambientals arreu del món són víctimes d'altes taxes de criminalització, violència i assassinats.
La investigació liderada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB ha analitzat 2.743 conflictes arreu del planeta. En el 20% dels casos, les accions de protesta que protagonitzen els activistes tenen conseqüències en forma de denúncies, multes, litigis i penes de presó. En el 18% dels casos són víctimes de violència física, i en el 13% dels casos són assassinats.
L'estudi destaca que aquestes conseqüències són especialment freqüents entre les poblacions indígenes del planeta i en conflictes relacionats amb la mineria i l'ús de la terra. En aquest casos, la criminalització arriba al 27%, al 25% en violència i al 19% pel que fa a assassinats. A més, segons les dades analitzades pels investigadors, els activistes són, majoritàriament, membres de grups vulnerables que utilitzen formes de protesta no violentes i amb un fort lideratge de les dones.
Les causes que defensa l'activisme mediambiental al món estan relacionades sobretot amb l'extracció de combustibles fòssils, la mineria a cel obert, les plantacions d'arbres, les represes hidroelèctriques i indústries extractives o l'evacuació de residus en abocadors o a la incineració. Pel que fa al resultat de les protestes, l'estudi assenyala que en l'11% dels casos les protestes van contribuir a aturar els projectes que centraven la polèmica.
La investigació liderada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB ha analitzat 2.743 conflictes arreu del planeta. En el 20% dels casos, les accions de protesta que protagonitzen els activistes tenen conseqüències en forma de denúncies, multes, litigis i penes de presó. En el 18% dels casos són víctimes de violència física, i en el 13% dels casos són assassinats.
L'estudi destaca que aquestes conseqüències són especialment freqüents entre les poblacions indígenes del planeta i en conflictes relacionats amb la mineria i l'ús de la terra. En aquest casos, la criminalització arriba al 27%, al 25% en violència i al 19% pel que fa a assassinats. A més, segons les dades analitzades pels investigadors, els activistes són, majoritàriament, membres de grups vulnerables que utilitzen formes de protesta no violentes i amb un fort lideratge de les dones.
Les causes que defensa l'activisme mediambiental al món estan relacionades sobretot amb l'extracció de combustibles fòssils, la mineria a cel obert, les plantacions d'arbres, les represes hidroelèctriques i indústries extractives o l'evacuació de residus en abocadors o a la incineració. Pel que fa al resultat de les protestes, l'estudi assenyala que en l'11% dels casos les protestes van contribuir a aturar els projectes que centraven la polèmica.