Entrevista

Josep Rull: «La legislatura no acaba fins al desembre del 2021»

L'exconseller de Territori, en una entrevista per escrit des de Lledoners, afirma que "seria un error renunciar a la unilateralitat" i sosté que "tornaria a defensar" la declaració d'independència del 2017

per Oriol March , 28 de maig de 2020 a les 09:45 |
Josep Rull compleix una condemna de deu anys i mig de presó. | Cedida
La gran majoria dels presos polítics han escrit un llibre explicant les vivències de la tardor del 2017 i l'etapa que han passat entre Estremera, Soto del Real i Lledoners. Josep Rull (Terrassa, 1968) és l'últim en plasmar en paper la seva trajectòria des de l'1-O fins a la sentència del Tribunal Suprem. Ho ha fet a 1 dia d'Octubre i 2 poemes (Símbol Editors), en el qual combina amb agilitat política i vida personal. Condemnat a deu anys i mig de presó, des de fa uns mesos pot començar a sortir en virtut de l'article 100.2 per treballar a la MútuaTerrassa. En aquesta entrevista per escrit a NacióDigital detalla com ha viscut la pandèmia, analitza la gestió estatal i desgrana el futur de Junts per Catalunya (JxCat), on hi té un pes específic després de dècades de trajectòria.

- Els presos polítics denuncien aquests dies que pateixen un doble confinament. Com està vivint la pandèmia des de Lledoners?


- Els primers moments del confinament van ser especialment difícils. Vaig estar aïllat quatre dies a infermeria arran d'un contacte que havia tingut amb un positiu de la Covid-19. Després hi ha el neguit i el patiment pel que passava a l'exterior i sobre el qual teníem una informació obtinguda amb compta-gotes. Més endavant, les coaccions del Suprem van irrompre a mitja pandèmia per recordar-nos que la venjança de l'Estat mai no tindria treva. Ara que uns quants ja podem tornar a treballar, el més dur són els caps de setmana: per precaució hem d'estar confinats a les cel·les 22 hores seguides, dissabtes i diumenges, a fi d'evitar tenir contacte amb els altres interns del mòdul.

- Tenia alguna esperança que, després que l'alta comissionada pels Drets Humans de l'ONU defensés la sortida dels presos polítics durant la crisi sanitària, se'ls alliberés?


- No. L'estat espanyol està immers en una follia autàrquica quant a drets i llibertats fonamentals. I no només el poder judicial. L'executiu, de la mà d'un govern pretesament progressista, se suma a ignorar qualsevol recomanació, resolució o sentència que vinguin de l'exterior. En aquest context, la decisió d'ignorar la comissionada Michelle Bachelet o Amnistia Internacional, com abans s'havia fet amb les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o les resolucions del Consell d'Europa, no m'han sorprès. Ens ho han deixat clar: la unitat d'Espanya a qualsevol preu, fins i tot al preu de desmantellar el seu propi estat de dret.

- Des de mitjans d'abril s'ha pogut reincorporar a la seva feina a MútuaTerrassa. La conselleria de Justícia va ser prou diligent a l'hora d'atendre la seva petició, i la d'altres presos, de poder tornar a sortir per treballar?

- El que compta és que avui puc anar a treballar en virtut de l'article 100.2 del reglament penitenciari. I ja fa un mes que vaig tornar a sortir. Sé del cert que la Fiscalia recorrerà la decisió de la junta de tractament de Lledoners i de la secretaria de Mesures Penals amb uns arguments inaudits en una democràcia homologable en termes europeus i, probablement, parlarà de la necessitat "d'intimidar" la població reforçant el nostre càstig exemplar. Francament, ara estic més pendent d'allò que decidirà la jutgessa de vigilància penitenciària.

"Sé del cert que la Fiscalia recorrerà la decisió de la junta de tractament de Lledoners i de la secretaria de Mesures Penals amb uns arguments inaudits en una democràcia homologable"

- En un context com aquest, considera que Justícia hauria d'haver-los concedit el tercer grau? En algun moment la seva defensa ho ha posat damunt la taula?

- En un context de crisi sanitària, haver acordat un 100.2 amb confinament al domicili o un tercer grau transitori per descongestionar les presons i protegir interns i funcionaris, hagués tingut tota la lògica. Ja sabem, però, ens quins termes es va posicionar el Tribunal Suprem: en la punta de la pandèmia, amb centenars de morts, va sortir del seu cau d'inactivitat jurisdiccional per amenaçar els servidors públics de la Generalitat de Catalunya per mitjà d'un whatsapp adreçat a periodistes, en un nou episodi de la ignomínia a què ja ens té acostumada la cúpula del poder judicial espanyol. És una vergonya.
 

Una pintada a favor de la llibertat dels presos a Vic. Foto: Adrià Costa


- Vostè que ha estat conseller i sap com funciona el Govern: com creu que ha reaccionat la Generalitat davant la pandèmia? Les xifres de víctimes indiquen que es va pecar de falta de previsió?

- Crec que la pregunta mereix dues respostes diferenciades: una referent a la previsió, i l'altra a la pròpia gestió de l’emergència. En la primera, a Catalunya no ha passat res massa diferent del que ha passat a gairebé tot el món. L'impacte de la pandèmia, tot i algunes alertes, va ser tan fort i tan de cop que ens va arribar a desconcertar. Vam passar d'una situació que crèiem que es podria controlar a una en què el grau de transmissibilitat del virus, altíssim, ens exposava a tots i trencava els esquemes habituals de treball dels equips sanitaris i de seguretat civil. Ha passat a Catalunya i a mig món.

"Sobre la gestió de l'emergència, crec que la Generalitat va fer unes primeres passes molt contundents i proactives, com ara el confinament de la conca d'Òdena"

Sobre la gestió de l'emergència, crec que la Generalitat va fer unes primeres passes molt contundents i proactives, com ara el confinament de la conca d'Òdena, la suspensió de les classes a escoles i universitats, el teletreball a la funció pública, o la reducció de l’oferta al transport públic, però després l'estat espanyol va decretar i ha anat prorrogant uns estats d’alarma centralitzadors i ineficients. Les compres centralitzades, per exemple, han minat la nostra capacitat de fer tests. La reacció tardana a la nostra petició de confinament total no va ajudar gens a la contenció del virus. Amb més poder i capacitat efectiva de gestió haguéssim tingut, sens dubte, més capacitat de reacció.

- Les residències, per exemple, han estat el forat negre de la crisi sanitària. Creu que han faltat explicacions sobre la gestió que se n'ha fet? Està a favor que s'investigui la qüestió al Parlament, en la línia de la comissió que es posarà en marxa?

- Sí, hi estic a favor, perquè estic segur que si el Parlament no ho hagués demanat, el mateix conseller ho hauria fet per compte propi, o bé ara o bé d'aquí unes setmanes, quan haguem superat l’estat d’alarma o emergència. Aquest és un govern que dona la cara. I és al Parlament on l'executiu s’explica i és interpel·lat. I és evident que en el cas de les residències hi ha neguits i dubtes que s’han de respondre i debatre de quina manera hem de millorar el sistema, perquè la pandèmia ha fet evident la necessitat de repensar el model de les residències i la seva atenció sanitària. Aquí i arreu del món occidental.

- L'Estat ha optat per la centralització de competències. Li sorprèn que ho hagi fet un govern format pel PSOE i per Podem, que es va comprometre al diàleg amb Catalunya?

- Gens. Una de les primeres decisions d'aquest govern va ser condecorar, amb el subsegüent increment retributiu, un nombre molt important de policies i guàrdies civils que van participar en les agressions a ciutadans pacífics l'1-O. No és cap anècdota. És una concepció concreta de l'Estat que va més enllà de colors polítics. La gestió de la pandèmia ha estat formulada en aquests paràmetres absolutament ideològics: recentralitzant competències, retallant drets i llibertats fonamentals, exhibint uniformats, apel·lant a la unitat nacional. El projecte del PSOE es manté inalterable des de decennis i ara agafa una nova embranzida. L'objectiu: renacionalitzar Espanya. En aquest context, sí que m'ha sorprès l’actitud passiva o còmplice de Podem i, tanmateix, encara vull mantenir una certa esperança en allò que representa Pablo Iglesias.

"Vull mantenir una certa esperança en allò que representa Pablo Iglesias"

- És en aquests dies de pandèmia que ha sortit a la venda el seu llibre sobre els fets de la tardor del 2017. S'ha preguntat gaire vegades què hauria passat si no s'hagués declarat la independència? Ho tornaria a defensar?

- Si no s'hagués declarat la independència el 27 d'octubre de 2017 i, per contra, s'haguessin convocat eleccions autonòmiques, Mariano Rajoy hauria aplicat igualment l'article 155. L’objectiu era humiliar-nos i esborrar allò que havia representat l'1-O com una de les expressions més extraordinàries de democràcia i de dignitat col·lectiva. Calia, doncs, culminar allò que ens havíem compromès a fer. I no en tinc cap dubte: ho tornaria a defensar. Estàvem preparats? Sí, si el procés es desenvolupava en paràmetres polítics i democràtics. No, si s'havia de dirimir en termes de confrontació violenta, un escenari plausible davant del qual ni estàvem preparats, ni podíem estar preparats, ni volíem estar preparats.
 

Rull, arribant a treballar a MútuaTerrassa el 9 de març. Foto: Norma Vidal / ACN


- Aquest 2020 ja farà 3 anys de la celebració de l'1-O. En què ha quedat el seu mandat, encara té validesa? Existeix un cert consens sobre el fet que la unilateralitat ja no forma part de les estratègies a curt termini de democràcia i de dignitat col·lectiva.

- La validesa política i democràtica de l'1 d'octubre és incontrovertible. En el llibre també ho explico. Vam treballar incansablement per assolir un acord dins del dret intern espanyol -on hi ha marge- a fi d'obtenir un mandat democràtic via referèndum. El camí prioritari passava -i passa- per urnes, pacte, bilateralitat, política, reconeixement mutu, interacció entre principi democràtic i el principi de legalitat. I, tanmateix, la resposta -inalterablement- va ser el no, un no categòric, un no sense matisos.

"La nostra unilateralitat tan feréstegament criticada fou una unilateralitat forçada, una resposta a la sistemàtica i unilateral acció de l'estat profund"

La nostra unilateralitat tan feréstegament criticada fou una unilateralitat forçada, una resposta a la sistemàtica i unilateral acció de l'estat profund, amb la complicitat entusiasta de les forces polítiques majoritàries. En condicions similars, avui, seria un error renunciar-hi en termes democràtics. Més enllà, fins als fets d'octubre de 2017 ens movíem sempre en el terreny de les hipòtesis, ara ja tenim una informació precisa de què hi ha darrera del mur. Sabem quins camins són plausibles i quins altres inviables. La nostra obligació ara és confegir una cartografia honesta i solvent per a la següent escomesa democràtica.

- Com creu que caldrà abordar el procés després de la pandèmia? Considera que el marc electoral variarà i se centrarà més a partir d'ara en la gestió?

- Abans de la pandèmia, la legislatura estava políticament esgotada. Crec que ara no podem dir el mateix: la legislatura necessita donar solucions a la reactivació econòmica i la protecció social que la societat reclama. Això és gestió, i també política, perquè les decisions que s'han de prendre no són neutres. Jo crec, per exemple, que la reactivació econòmica ha d'estar inequívocament orientada a l'agenda verda.

- Parlant de marc electoral: quan han de ser les eleccions catalanes? El president Torra defensa que no se n'ha de parlar fins després de l'estiu, mentre que ERC reclama pactar-ne el calendari. Considera que els dos socis han d'acordar la data?

- El conseller Calvet, amb qui parlo sovint, em diu que aquests dies s'està reunint amb moltíssima gent de tots els sectors i de tots els territoris i ningú no li demana eleccions. El que reclama la gent són decisions ràpides i solucions efectives. I en això s'ha de centrar el Govern. La legislatura no acaba fins al desembre del 2021.

"Em nego a creure que no és possible fixar una estratègia conjunta entre JxCat i ERC"

- Com es veu des de Lledoners la relació entre JxCat i ERC? Té solució? Per què després de quasi tres anys no hi ha una estratègia unitària de partits i entitats?

- Fa més de dos anys que gent de JxCat i d'ERC som a la presó per haver defensat junts unes idees legítimes, per haver estat lleials al mandat democràtic de la ciutadania. I tots, al marge dels nostres partits, estem pagant condemnes duríssimes. Junts hem viscut i hem fet coses increïbles. Des de la unitat vam fer l'1-O que semblava impossible. Des de la unitat -declinada de la manera tan àmplia, diversa i plena de matisos com es vulgui- es poden aconseguir els objectius més inabastables. Em nego a creure que no és possible fixar una estratègia conjunta. Jo, personalment, m’hi deixaré la pell per ajudar-hi.
 

Torra, Borràs, Bel i López Bofill, en un míting a Tarragona exhibint un retrat de Rull. Foto: Aina Martí / ACN


- Quin contacte manté amb Carles Puigdemont?

- Quasi setmanal. De fet, des del primer moment del nostre captiveri, el nostre contacte ha estat ininterromput.

- Li agradaria que Puigdemont fos candidat a les properes eleccions acompanyat d'un número dos efectiu? Aquest número dos efectiu podria ser Damià Calvet, amic seu des de temps immemorials, com defensa en el llibre?

- El president Puigdemont és qui lidera JxCat, i qui ha de poder encapçalar el nostre projecte polític. I la llista dels qui l'acompanyin, des del número dos fins la darrera persona, ha de ser meritocràtica. Damià Calvet té molts mèrits per formar-ne part: una demostrada capacitat de gestió, una visió territorial i sectorial profunda, una trajectòria de baix a dalt molt útil en el servei a les persones, i un objectiu compartit amb tantíssima gent, que és el convenciment que el millor país possible és un país lliure.

"La llista dels qui acompanyin Puigdemont, des del número dos fins la darrera persona, ha de ser meritocràtica"

- La reordenació de JxCat està congelada des d'abans de l'estat d'alarma. Una de les solucions per enfocar-la seria la posada en marxa d'una assemblea constituent oberta a tots els militants de l'espai del PDECat, JxCat i la Crida?

- Sens dubte. JxCat potser no s'ha acabat d'ordenar, però existeix. I només és una qüestió de temps que ho faci. A mi personalment m'agradaria que aquest temps fos el més breu possible, entenc que el moment actual és complicat, però el procés és inajornable.

- Considera que existeix risc de trencament entre aquest espai? Creu que el PDECat s'hauria de dissoldre?

- No m'agrada parlar de dissoldre res. M’agrada parlar de sumar. Tot allò que configura l’espai de JxCat, persones i organitzacions, té capacitat de suma en positiu, de suma pel país. Es pot fer, s'ha de fer. I després cadascú decidirà sobiranament què fer amb la seva organització.

- Quin paper vol jugar vostè en aquesta reordenació?

- Col·laborar tant com pugui en fer-la possible i exitosa.








 

Participació