coronavirus: entrevista

«Estem acostumats a treballar en emergències, però aquesta pandèmia ha sigut molt exigent»

Entrevista al president de la Creu Roja de Terrassa, qui valora la tasca de l'organització a la ciutat durant la pandèmia, posa en relleu el paper dels voluntaris i detalla xifres a l'increment d'usuaris que han registrat els seus serveis

per Marc Solé , Terrassa, 27 de maig de 2020 a les 10:00 |
Marià Gallego és president de la Creu Roja de Terrassa. | Cedida
Durant la crisi sanitària i econòmica a causa de la Covid-19, la Creu Roja de Terrassa es troba treballant de la mà de les autoritats per a donar resposta a les necessitats de la ciutadania, que s'han fet més paleses que mai: s'han repartit centenars de milers de mascaretes, la distribució d'aliments bàsics ha augmentat un 30% i s'han obert dos centres d'acollida que alberguen 100 persones 

Marià Gàllego forma part de l'organització des del 1972 i el 1995 va esdevenir-ne el president, càrrec que encara ocupa avui en dia. Ara que ha començat el desconfinament per fases i els hospitals de la ciutat estan més descongestionats, Gàllego parla amb LaTorre per a valorar la tasca de l'organització a la ciutat durant la pandèmia, posa en relleu el paper dels voluntaris i detalla xifres a l'increment d'usuaris que han registrat els seus serveis 


- Quines tasques ha dut a terme la Creu Roja a Terrassa en els últims mesos?

- L'organització ha treballat per donar resposta a una situació d'emergència a través del suport alimentari a famílies, acolliment a través de l'augment de places en albergs i repartiment de mascaretes.


- Ha augmentat el nombre de voluntaris?

- Sí, sobretot entre la joventut. Eren persones amb inquietuds socials que s'han trobat sense feina o sense classes, i ara que tenien més temps, ens han vingut a donar un cop de mà molt necessari.

- D'altra banda, què han fet amb els voluntaris d'edat més avançada?

- Tenint en compte moltes d'aquestes persones són població de risc, tot i que tenien moltes ganes d'ajudar, han hagut de quedar-se confinades a casa. Aquest fet s'ha vist traduït en una reducció de més de 230 efectius respecte als 650 que som normalment, que són els que col·laboren amb nosaltres i tenen més de 65 anys.

"Estem acostumats a treballar en emergències, però aquesta pandèmia ha sigut molt exigent quant a immediatesa i durada"

- Com valora la tasca d'aquestes persones que han ajudat voluntàriament a Creu Roja en les últimes setmanes?

- Han fet un treball magnífic. El voluntariat a la nostra organització sempre ha sigut molt compromès amb la causa. Se l'esperava i hi ha sigut per a donar resposta. Cadascú ajuda com pot, però tampoc s'hi val allò de quan vulguis i quan puguis: es demana la disponibilitat i les tasques que volen fer, i a partir d'aquí se li exigeix compromís per no trobar-nos amb respostes com "no, avui no em ve de gust".

- I amb l'Ajuntament, com ha sigut la col·laboració?

- Hi ha molt bona relació, tant amb el Consistori com amb tots els partits polítics del Ple, pel que la cooperació i suma d'esforços ha sigut molt fàcil.

- Estava preparada l'organització per a donar resposta a la crisi del coronavirus?

- Estem acostumats a treballar en emergències, però aquesta pandèmia ha sigut molt exigent quant a immediatesa i durada. Tenim delegacions a tot el món i hem lluitat contra tasques de tota mena, però ni a l'Estat, ni a Catalunya ni a Terrassa ens havíem trobat amb una situació igual. Tot i això, els nostres tècnics i voluntaris estan suficientment formats i involucrats per a donar una resposta àgil malgrat les dificultats.

- Quin ha sigut el major hàndicap al que s'han hagut d'enfrontar?

- Vist amb perspectiva, el més dur va ser organitzar els equips i uns recursos aleshores insuficients per a donar resposta a un problema que no sabíem on ens portaria ni quan acabaria. Aleshores no sabíem quina magnitud tindria el fenomen, i estàvem desbordats.

- En quina mesura ha augmentat la demanda d'aliments de primera necessitat?

- El nombre de famílies ateses en aquesta direcció s'ha disparat un 30%. Abans de la pandèmia ja n'ateníem unes 1.700, i actualment donem cobertura a un total de 2.500.

- Com s'ha donat resposta a aquest augment tan pronunciat?

- Per una banda, a escala de Catalunya hem gastat un milió i mig en aliments bàsics. A Terrassa hem implementat el servei a domicili per a fer arribar els aliments a persones de risc i a malalts crònics. També cal agrair a tots els comerços, locals de restauració i supermercats, que han fet un esforç per a fer-nos arribar gran quantitat d'aliments i altres productes bàsics.

El nombre de famílies ateses en aquesta direcció s'ha disparat un 30%

- La Creu Roja es troba gestionant dos albergs durant l'estat d'alarma. A quantes persones s'ha donat resposta?

- S'han acollit uns 100 sensesostre, altres que viuen en situació d'infrahabitatge i fins i tot treballadors de fora de la ciutat. A l'alberg per a famílies de l'Alberg de Joventut hi ha una vintena de persones, i al de l'Escola França unes 80. De normal comptem amb l'Andana, que té capacitat per a 40 persones, però al principi, veient que la demanda es col·lapsava, vam decidir amb l'Ajuntament traslladar el servei.

- Com ha sigut la convivència per als usuaris, tants dies confinats amb desconeguts?

- Es tractava d'espais amplis i amb recinte exterior, tot i que haver de portar mascareta i respectar les altres mesures de seguretat no ha sigut fàcil d'entendre tenint en compte que moltes d'aquestes persones tenen una vida més aviat anàrquica.

- Què passarà amb els usuaris quan acabi l'estat d'alarma?

- És incert. Els que tenen cases en condicions d'infrahabitatge se suposa que hi tornaran, i s'intentarà fer seguiment a les persones sense-sostre. Tot i això, és difícil perquè sovint rebutgen tenir un monitoratge i a viure entre normes. Cal dir, però, que algunes de les persones acollides han sabut adaptar-se i no descartem que tinguin una continuïtat sota el nostre paraigua un cop reobri l'Andana o quan plantegem nous projectes en l'àmbit social o laboral.

"Tots els projectes engegats amb relació a la Covid-19 segueixen actius"

- Amb la caiguda del nombre de casos, en què se centra la seva tasca?

- L'única diferència és que no podem sortir al carrer. Tots els projectes engegats amb relació a la Covid-19 segueixen actius: els albergs funcionaran, almenys, fins a finals de juny, i el repartiment d'aliments està pendent de veure si decreix la demanda. Ens trobem en un context de desconfinament i de relaxament de mesures, però hi segueix havent molta gent necessitada. Com a molt, en les pròximes setmanes ens podran adaptar alguns serveis, però fins a l'estiu no creiem que canviï gaire la situació.

- I després de la pandèmia?

- És molt previsible que aquesta crisi s'estengui en el temps i tingui repercussions psicològiques i econòmiques. Tenim la voluntat de seguir ajudant la gent a tirar endavant, pel que ens trobem treballant en la preparació de cursos d'orientació personal i professional. A més, estem en contacte permanent amb l'Ajuntament per a qüestions relacionades amb el lloguer i el suport alimentari, entre d'altres.

"La renda garantida vital hauria de posar-se en marxa per a dignificar les persones vulnerables"

- Què opina de l'ingrés mínim vital que va avançar el ministre Iglesias?

- Penso que seria una manera de dotar a les famílies del que tothom hauria de fer: disposar d'un pressupost per a cobrir les necessitats bàsiques. En situació d'emergència la nostra entitat pot augmentar esforços per a tapar aquests forats, però la renda garantida vital hauria de posar-se en marxa per a dignificar les persones vulnerables.

Nosaltres haurem de continuar treballant en tasques educatives, de suport emocional i tenint cures de malalts i gent gran, però la part més assistencialista, que al final és la que afecta més a les famílies, es veuria coberta en el moment que es poguessin fer càrrec de les compres més essencials.

"El reconeixement del poble és el més satisfactori"

- Quins canvis pot provocar aquesta pandèmia en el futur de la Creu Roja de Terrassa?

- Som una organització que ens hem sabut adaptar en cada moment. Vam començar donant un servei mèdic, i després vam engegar un vessant més social. Sempre estem atents a les necessitats de la ciutat, i intentarem respondre de la millor manera als problemes laborals, socials i econòmics que pot provocar aquesta crisi als nostres veïns.

- Què ha sigut el més gratificant de les últimes setmanes?

- El reconeixement del poble és el més satisfactori. El que dóna sentit a la nostra tasca és sentir-nos preparats i útils per a ajudar a la nostra ciutadania. Estem cobrint una necessitat i agraïm que entitats, administracions, ciutadans i mitjans de comunicació ens aplaudeixin i ens allarguin la mà per a seguir duent-la a terme.

- A hores d'ara, podem dir que Terrassa és una ciutat "solidària"?

- La nostra experiència així ho demostra. Nosaltres creiem que està molt relacionat amb la solidaritat que vam rebre el 1962, després de les riuades que vam patir i que van provocar centenars de morts. Aleshores van arribar a Terrassa ajudes de Catalunya, l'Estat i a Europa. Per això, encara que sigui a través del subconscient, crec que aquest fet va marcar a molts terrassencs i ho tenen en compte a l'hora de sentir-se agraïts i fraternitzar amb els seus conciutadans.








 

 

Participació