26
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
18:47h
Avui fa un any que es van celebrar les eleccions municipals, els comicis que marcarien un abans i un després en la història dels últims anys de Terrassa. Jordi Ballart, després d'haver deixat l'alcaldia i abandonat el PSC l'any 2017, obtenia uns resultats per sobre del que els integrants de la seva candidatura s'havien imaginat mai.
Tot per Terrassa aconseguia superar un PSC cada vegada més debilitat amb 10 regidors. El partit municipalista de nova creació que es va cuinar a foc lent durant mesos als barris de la ciutat, tenia clar que amb la sortida dels comuns i de la CUP, calia entendre's amb ERC-MES per aconseguir el que feia temps que desitjaven: tombar 40 anys de governs socialistes i imposar una revolució a la ciutat.
Quinze dies de converses amb els republicans van concloure amb un acord de ciutat entre els dos partis que agafarien les rendes d'una ciutat on l'emergència habitacional i la generació d'ocupació havien de ser el centre de la revolució de la ciutat. El tàndem Ballart-Albert amb un equip majoritàriament nou en política ha hagut de posar-se les piles a contrarellotge per gestionar un dels anys polítics més difícils que es recorden: onades de calor a l'estiu que van fer prendre mesures inèdites a la ciutat, passant per un perill imminent d'esfondrament del portal de Sant Roc, a una tardor de les més calentes que es recorden per la sentència de l'1-O, que va fer trontollar la bandera municipalista de Ballart mentre un dels conciutadans de Terrassa era condemnat a 10 anys i mig de presó.
L'inici de la nova dècada amb les pluges torrencials i el fort vent del temporal Glòria al gener, ja auguraven que el 2020 seria encara més difícil i sense gairebé deixar respirar, al març arriba a casa nostra la pandèmia sanitària més virulenta i perillosa dels últims temps.
L'arribada del coronavirus ha fet saltar pels aires tots els plans previstos per aquest mandat, l'ajuntament xifra en 15 milions d'euros els diners que calen invertir a la ciutat per fer front a la Covid-19, i ara caldrà veure com la bandera municipalista i d'esquerres del govern local serà capaç d'evitar una nova crisi econòmica i social en el teixit comercial, productiu i industrial de la ciutat. Sembla que la revolució verda que el govern va començar a dibuixar es veurà accelerada per la necessitat de guanyar espai als cotxes per garantir que vianants i bicicletes puguin mantenir les distàncies de seguretat estipulades.
És probable que la revolució que Tot per Terrassa i ERC-MES van prometre als votants que els van fer confiança el 26 de maig del 2019 no passava per haver de fer canvis tan profunds i tan ràpids amb tan poc temps i passar d'una revolució progressiva a una d'immediata i a cegues.
Tot per Terrassa aconseguia superar un PSC cada vegada més debilitat amb 10 regidors. El partit municipalista de nova creació que es va cuinar a foc lent durant mesos als barris de la ciutat, tenia clar que amb la sortida dels comuns i de la CUP, calia entendre's amb ERC-MES per aconseguir el que feia temps que desitjaven: tombar 40 anys de governs socialistes i imposar una revolució a la ciutat.
Quinze dies de converses amb els republicans van concloure amb un acord de ciutat entre els dos partis que agafarien les rendes d'una ciutat on l'emergència habitacional i la generació d'ocupació havien de ser el centre de la revolució de la ciutat. El tàndem Ballart-Albert amb un equip majoritàriament nou en política ha hagut de posar-se les piles a contrarellotge per gestionar un dels anys polítics més difícils que es recorden: onades de calor a l'estiu que van fer prendre mesures inèdites a la ciutat, passant per un perill imminent d'esfondrament del portal de Sant Roc, a una tardor de les més calentes que es recorden per la sentència de l'1-O, que va fer trontollar la bandera municipalista de Ballart mentre un dels conciutadans de Terrassa era condemnat a 10 anys i mig de presó.
L'inici de la nova dècada amb les pluges torrencials i el fort vent del temporal Glòria al gener, ja auguraven que el 2020 seria encara més difícil i sense gairebé deixar respirar, al març arriba a casa nostra la pandèmia sanitària més virulenta i perillosa dels últims temps.
L'arribada del coronavirus ha fet saltar pels aires tots els plans previstos per aquest mandat, l'ajuntament xifra en 15 milions d'euros els diners que calen invertir a la ciutat per fer front a la Covid-19, i ara caldrà veure com la bandera municipalista i d'esquerres del govern local serà capaç d'evitar una nova crisi econòmica i social en el teixit comercial, productiu i industrial de la ciutat. Sembla que la revolució verda que el govern va començar a dibuixar es veurà accelerada per la necessitat de guanyar espai als cotxes per garantir que vianants i bicicletes puguin mantenir les distàncies de seguretat estipulades.
És probable que la revolució que Tot per Terrassa i ERC-MES van prometre als votants que els van fer confiança el 26 de maig del 2019 no passava per haver de fer canvis tan profunds i tan ràpids amb tan poc temps i passar d'una revolució progressiva a una d'immediata i a cegues.