21
de maig
del
2020
Actualitzat
el
22
de maig
a les
20:04h
Griselda Gónzalez forma part de l'AMPA Escola Bressol Municipal Vallparadís i representa el grup d'Escoles Bressol de la Pepeta dins la pròpia plataforma. En un context com l'actual, parlem amb ella sobre el curs vinent del sector, del que assegura que ha tingut moltes dificultats per a continuar el curs de manera virtual tenint en compte "la gran dependència i poca autonomia de l'alumnat.
En una entrevista amb LaTorre, González posa en relleu la segregació escolar que existeix a Terrassa, planteja els nous reptes de l'escola bressol i manifesta les incerteses que els causa el curs vinent. A més, posa en dubte el mètode amb què reobriran els centres, per les conseqüències que podrien derivar-se d'una baixada de ràtio i la falta d'espai i professors.
- Què suposa decidir per primer cop l'escola dels teus fills en una preinscripció com la que s'ha fet aquest any?
- Es viu amb molt d'estrès i inquietud. No poder posar cara als docents i no poder veure les instal·lacions en una decisió tan important pot causar més dubtes dels que ja hi ha de normal.
- De quines incidències s'han queixat les famílies?
- Sobretot de la poca informació sobre les portes obertes virtuals en el cas de cada escola i també de la preinscripció en línia, que ha resultat ser massa tècnica per a famílies no avesades a utilitzar aquests mitjans.
- En una entrevista aquesta setmana, un membre de la Pepeta manifestava que el sistema de preinscripció accentuava les desigualtats. Hi està d'acord?
- Sí, i encara més en el cas de les escoles bressol, que no és una franja d'escolarització obligatòria. S'està veient que hi ha menys registre que altres anys a hores d'ara, i això es pot deure als dubtes que planteja el sistema de portes obertes i la preinscripció en famílies que escolaritzen els seus fills per primer cop.
- En els últims dos mesos, s'han sentit acompanyades, les famílies?
- L'Ajuntament i les escoles han fet propostes, però s'ha atorgat massa responsabilitat a les famílies de nens amb una franja d'edat molt sensible com és la dels 0 als 3 anys. La tecnificació del procés ha fet tirar enrere a pares i mares, i en alguns casos es podria haver fet més monitoratge.
- Tenint en compte la dependència dels infants d'escola bressol, com s'ha pogut sortejar el confinament en l'àmbit educatiu?
- És molt difícil. S'ha de reconèixer el paper que fan les escoles bressol en una situació de confinament, ja que s'han donat idees didàctiques i s'han passat informacions a les famílies, però estem parlant d'una franja d'edat amb una autonomia molt petita, que queda desatesa en un context com l'actual.
- Amb quines eines han comptat doncs, les famílies?
- L'escola bressol és la gran oblidada del confinament. Cada escola ha tingut estratègies diferents, però el seguiment s'ha basat sobretot en la comunicació per via virtual i telefònica amb els mestres. Així i tot, donades les diferències socioeconòmiques de les famílies en funció de cada escola, la segregació s'ha fet molt palesa en aquesta aposta per la tecnologia. Hi ha centres que ho han tingut molt magre per comunicar-se amb famílies, i en aquest context, això ho posa molt difícil per fer un seguiment normalitzat.
- Com es podria erradicar la segregació escolar en aquesta franja, tenint en compte que té una gestió diferent?
- Les llars d'infants són un món a part. A Terrassa, n'hi ha 11 de municipals i tres gestionades per la Generalitat. Una de les principals mesures que demanem és la unificació de taxes, ja que les de titularitat municipal són pràcticament el doble de cares. Existeix bonificació, però aquesta diferència augmenta les desigualtats, en funció d'on aconsegueixin plaça els alumnes.
- S'ha tingut en compte que molts pares treballaven?
- En tots els nivells educatius no s'ha tractat de manera adequada la conciliació dels pares, sobretot en aquells que tenen fills en diferents nivells educatius. Han faltat polítiques per afavorir que treballadors del sector públic i privat tinguessin més facilitats per atendre els fills a falta d'escola.
- Ha dit que l'escola bressol era la gran oblidada en aquest context. Amb quines mancances s'ha trobat?
- En la franja de 0 a 3 anys no es recomanen eines virtuals, pel que és difícil de poder gestionar. A més, els professors s'han trobat com un problema que ve de lluny, les ràtios elevades, que han accentuat molt el problema en uns alumnes que necessiten molta atenció.
- Com s'imaginen l'any que ve?
- Hi ha molta incertesa. La baixada de ràtios és molt positiva, perquè millora l'atenció dels alumnes i disminueix la càrrega pels docents, però preocupa a les famílies, ja que no sabem si vindrà de la mà d'una rebaixada de les places, la qual cosa seria molt negativa. D'altra banda, sí es volen ficar cinc infants per espai, calen més professors, per a atendre'ls a tots. A més les escoles bressol tenen un espai reduït, en comparació al d'escoles i instituts, pel que les recomanacions sanitàries no sabem com es podran complir.
- Hi haurà lloc per a tots els infants de Terrassa de la franja 0-3 anys a l'escola bressol pública?
- No, amb tota seguretat. No és un servei obligatori, pel que no es dóna cobertura a tota la població. Per això s'ha d'especificar en què consistirà la baixa de ràtios, ja que podria fer decaure l'oferta encara més.
- En aquesta direcció, que demanen a les autoritats competents, Ajuntament i Govern?
- Poder seure amb les AMPA i AFA i equips directius, per conèixer les necessitats de les famílies i centres per elaborar un pla estratègic que a hores d'ara, amb el context actual, no existeix.
- Educació ha anunciat que obrirà escoles a fase 2 per cobrir famílies que hi portin els fills per decisió pròpia. Com valoren aquesta mesura?
- A les llars d'infants era impossible plantejar un tancament de curs com el que s'ha fet a primària. Parlem d'un grup molt dependent, que fa dos mesos i mig que no trepitja les aules i que ara necessitaria un procés d'adaptació. Vist el pocs temps que queda de curs, comptàvem en acabar-lo des de casa.
En una entrevista amb LaTorre, González posa en relleu la segregació escolar que existeix a Terrassa, planteja els nous reptes de l'escola bressol i manifesta les incerteses que els causa el curs vinent. A més, posa en dubte el mètode amb què reobriran els centres, per les conseqüències que podrien derivar-se d'una baixada de ràtio i la falta d'espai i professors.
- Què suposa decidir per primer cop l'escola dels teus fills en una preinscripció com la que s'ha fet aquest any?
- Es viu amb molt d'estrès i inquietud. No poder posar cara als docents i no poder veure les instal·lacions en una decisió tan important pot causar més dubtes dels que ja hi ha de normal.
- De quines incidències s'han queixat les famílies?
- Sobretot de la poca informació sobre les portes obertes virtuals en el cas de cada escola i també de la preinscripció en línia, que ha resultat ser massa tècnica per a famílies no avesades a utilitzar aquests mitjans.
- En una entrevista aquesta setmana, un membre de la Pepeta manifestava que el sistema de preinscripció accentuava les desigualtats. Hi està d'acord?
- Sí, i encara més en el cas de les escoles bressol, que no és una franja d'escolarització obligatòria. S'està veient que hi ha menys registre que altres anys a hores d'ara, i això es pot deure als dubtes que planteja el sistema de portes obertes i la preinscripció en famílies que escolaritzen els seus fills per primer cop.
- En els últims dos mesos, s'han sentit acompanyades, les famílies?
- L'Ajuntament i les escoles han fet propostes, però s'ha atorgat massa responsabilitat a les famílies de nens amb una franja d'edat molt sensible com és la dels 0 als 3 anys. La tecnificació del procés ha fet tirar enrere a pares i mares, i en alguns casos es podria haver fet més monitoratge.
- Tenint en compte la dependència dels infants d'escola bressol, com s'ha pogut sortejar el confinament en l'àmbit educatiu?
- És molt difícil. S'ha de reconèixer el paper que fan les escoles bressol en una situació de confinament, ja que s'han donat idees didàctiques i s'han passat informacions a les famílies, però estem parlant d'una franja d'edat amb una autonomia molt petita, que queda desatesa en un context com l'actual.
- Amb quines eines han comptat doncs, les famílies?
- L'escola bressol és la gran oblidada del confinament. Cada escola ha tingut estratègies diferents, però el seguiment s'ha basat sobretot en la comunicació per via virtual i telefònica amb els mestres. Així i tot, donades les diferències socioeconòmiques de les famílies en funció de cada escola, la segregació s'ha fet molt palesa en aquesta aposta per la tecnologia. Hi ha centres que ho han tingut molt magre per comunicar-se amb famílies, i en aquest context, això ho posa molt difícil per fer un seguiment normalitzat.
- Com es podria erradicar la segregació escolar en aquesta franja, tenint en compte que té una gestió diferent?
- Les llars d'infants són un món a part. A Terrassa, n'hi ha 11 de municipals i tres gestionades per la Generalitat. Una de les principals mesures que demanem és la unificació de taxes, ja que les de titularitat municipal són pràcticament el doble de cares. Existeix bonificació, però aquesta diferència augmenta les desigualtats, en funció d'on aconsegueixin plaça els alumnes.
- S'ha tingut en compte que molts pares treballaven?
- En tots els nivells educatius no s'ha tractat de manera adequada la conciliació dels pares, sobretot en aquells que tenen fills en diferents nivells educatius. Han faltat polítiques per afavorir que treballadors del sector públic i privat tinguessin més facilitats per atendre els fills a falta d'escola.
- Ha dit que l'escola bressol era la gran oblidada en aquest context. Amb quines mancances s'ha trobat?
- En la franja de 0 a 3 anys no es recomanen eines virtuals, pel que és difícil de poder gestionar. A més, els professors s'han trobat com un problema que ve de lluny, les ràtios elevades, que han accentuat molt el problema en uns alumnes que necessiten molta atenció.
- Com s'imaginen l'any que ve?
- Hi ha molta incertesa. La baixada de ràtios és molt positiva, perquè millora l'atenció dels alumnes i disminueix la càrrega pels docents, però preocupa a les famílies, ja que no sabem si vindrà de la mà d'una rebaixada de les places, la qual cosa seria molt negativa. D'altra banda, sí es volen ficar cinc infants per espai, calen més professors, per a atendre'ls a tots. A més les escoles bressol tenen un espai reduït, en comparació al d'escoles i instituts, pel que les recomanacions sanitàries no sabem com es podran complir.
- Hi haurà lloc per a tots els infants de Terrassa de la franja 0-3 anys a l'escola bressol pública?
- No, amb tota seguretat. No és un servei obligatori, pel que no es dóna cobertura a tota la població. Per això s'ha d'especificar en què consistirà la baixa de ràtios, ja que podria fer decaure l'oferta encara més.
- En aquesta direcció, que demanen a les autoritats competents, Ajuntament i Govern?
- Poder seure amb les AMPA i AFA i equips directius, per conèixer les necessitats de les famílies i centres per elaborar un pla estratègic que a hores d'ara, amb el context actual, no existeix.
- Educació ha anunciat que obrirà escoles a fase 2 per cobrir famílies que hi portin els fills per decisió pròpia. Com valoren aquesta mesura?
- A les llars d'infants era impossible plantejar un tancament de curs com el que s'ha fet a primària. Parlem d'un grup molt dependent, que fa dos mesos i mig que no trepitja les aules i que ara necessitaria un procés d'adaptació. Vist el pocs temps que queda de curs, comptàvem en acabar-lo des de casa.