20
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
14:21h
La crisi del coronavirus ha fet reinventar el model educatiu de manera temporal: les escoles i universitats van decidir tancar i seguir amb la recta final del curs de manera virtual. A Terrassa, una ciutat amb una alta segregació escolar, Tiago Ferreira, membre de l'AFA de l'escola Ramón y Cajal i representant de la Plataforma d'AMPA i AFA de l'escola pública de Terrassa (Pepeta), creu que aquest sistema afavoreix les desigualtats i fa encara més paleses les precarietats de l'escola pública.
LaTorre parla amb ell per a conèixer l'opinió de l'escola pública egarenca quan queda un mes per acabar el curs present, les condicions per al pròxim encara generen incertesa i el període de preinscripció escolar s'ha celebrat adaptant-se a la situació d'emergència, en línia i presencialment via cita prèvia.
- Com valoren el mètode de preinscripció d'enguany?
- Hauríem preferit un protocol de preinscripció presencial, perquè suposa igualtat total, tot i que acceptem que també s'hagi decidit fer telemàticament donada la situació actual.
- Creu que el sistema elegit accentua les desigualtats?
- La bretxa digital i social es fa encara més palesa en aquest període de preinscripció. Hem trobat a faltar un acompanyament per part de l'administració, ja que si les famílies ho fan pel seu compte, genera un col·lapse i un desconcert gegant, sobretot en famílies que no estan acostumades a fer servir tecnologies.
- I a Terrassa, tenint en compte que és una de les ciutats amb mes segregació escolar?
- Terrassa té escoles públiques molt segregades i escoles privades molt elitistes. Nosaltres constatem que la capacitat de seguiment de les classes i la relació amb l'escola depèn molt de la situació socioeconòmica de les famílies. Aquesta diferència s'ha vist agreujada en aquest semestre: mentre algunes escoles feien videotrucades i deures, altres tot just rebien lots bàsics de material escolar o targetes per connectar a internet les tauletes.
- Així doncs amb relació a aquest tercer semestre virtual, creu que s'han complert les expectatives?
- Si la voluntat de l'educació digital era recuperar la dinàmica educativa preconfinament, les expectatives no s'han complert de cap de les maneres. És més; el nostre temor és que s'hagi agreujat la situació prèvia al confinament.
- Quines preocupacions els han traslladat les famílies?
- Les famílies viuen el moment de la incertesa. Estem a les fosques pel futur immediat i a mitjà termini. Manifesten que "no saben res", ja que Educació no ha informat de cap pla concret. La sensació és que estem en un limbo en què no hi ha res planificat.
- De quina manera pot canviar aquest episodi el futur de l'escola pública?
- Aquest episodi té números de canviar l'escola pública a molt pitjor, ja que s'ajuntaran molts factors negatius. A la situació precària que ja es vivia, marcada per la falta de recursos, mestres i espais, s'hi sumarà el fet que molts nens tornaran a l'escola en situació de dol personal, amb famílies colpejades per ERTO, però a la vegada trobant a faltar els companys. A més, la socialització entre els nens no s'ha treballat durant el confinament, pel que estaran distanciats psicològica i físicament entre ells, i serà una situació difícil de combatre
- Aleshores, creu que la gestió d'aquesta crisi en Educació s'ha fet pensant poc en els més desfavorits?
- Jo crec que sí. Malgrat les bones intencions per no deixar ningú enrere, s'ha centrat la gestió en la relació alumne-professor i en el contingut de les lliçons, deixant de banda l'atenció psicològica d'un alumnat colpejat per una situació excepcional, fins i tot traumàtica, i deixant de banda l'oportunitat d'invertir en recursos i espais. Amb les polítiques emprades, el qui estava bé seguirà estant bé, i el que estava malament, perdrà encara més terreny del que ja havia perdut.
- Com esperen que sigui el curs que ve?
- Serà molt complicat. El que ens preocupa és que estiguem a un mes d'acabar el curs actual i encara no sabem quan ni com començarà el curs vinent. Això ens fa pensar que se'ns informarà el dia abans i "d'aquella manera", pel que patirem.
- Vista la situació, que reclama l'escola pública de Terrassa?
- Volem donar continuïtat de les reclamacions contra unes evidències que s'han fet encara més paleses a causa del confinament. Demanem més i millors recursos, menys segregació, més atenció pels alumnes amb necessitats especials i més personal, però sobretot un compromís polític en aquesta línia, més enllà de discursos i entrevistes: posar l'escola pública al centre i plasmar-ho als pressupostos de l'Ajuntament i del Govern.
- En un moment aparentment advers, com demanaria a les famílies que apostessin per l'escola pública en la preinscripció?
- Es dóna per fet que l'escola pública hi és i hi serà, però sovint es veu invisibilitzada en pro de l'escola privada i concertada. Volem convèncer a les famílies que estem organitzats per a defensar-la, fem valdre tot el que es fa a l'escola pública i tot el que estem disposats a fer per fer-la més excel·lent, més universal i inclusiva. L'escola pública és un dret democràtic i participatiu, així com una oportunitat de crear comunitat.
LaTorre parla amb ell per a conèixer l'opinió de l'escola pública egarenca quan queda un mes per acabar el curs present, les condicions per al pròxim encara generen incertesa i el període de preinscripció escolar s'ha celebrat adaptant-se a la situació d'emergència, en línia i presencialment via cita prèvia.
- Com valoren el mètode de preinscripció d'enguany?
- Hauríem preferit un protocol de preinscripció presencial, perquè suposa igualtat total, tot i que acceptem que també s'hagi decidit fer telemàticament donada la situació actual.
- Creu que el sistema elegit accentua les desigualtats?
- La bretxa digital i social es fa encara més palesa en aquest període de preinscripció. Hem trobat a faltar un acompanyament per part de l'administració, ja que si les famílies ho fan pel seu compte, genera un col·lapse i un desconcert gegant, sobretot en famílies que no estan acostumades a fer servir tecnologies.
- I a Terrassa, tenint en compte que és una de les ciutats amb mes segregació escolar?
- Terrassa té escoles públiques molt segregades i escoles privades molt elitistes. Nosaltres constatem que la capacitat de seguiment de les classes i la relació amb l'escola depèn molt de la situació socioeconòmica de les famílies. Aquesta diferència s'ha vist agreujada en aquest semestre: mentre algunes escoles feien videotrucades i deures, altres tot just rebien lots bàsics de material escolar o targetes per connectar a internet les tauletes.
- Així doncs amb relació a aquest tercer semestre virtual, creu que s'han complert les expectatives?
- Si la voluntat de l'educació digital era recuperar la dinàmica educativa preconfinament, les expectatives no s'han complert de cap de les maneres. És més; el nostre temor és que s'hagi agreujat la situació prèvia al confinament.
- Quines preocupacions els han traslladat les famílies?
- Les famílies viuen el moment de la incertesa. Estem a les fosques pel futur immediat i a mitjà termini. Manifesten que "no saben res", ja que Educació no ha informat de cap pla concret. La sensació és que estem en un limbo en què no hi ha res planificat.
- De quina manera pot canviar aquest episodi el futur de l'escola pública?
- Aquest episodi té números de canviar l'escola pública a molt pitjor, ja que s'ajuntaran molts factors negatius. A la situació precària que ja es vivia, marcada per la falta de recursos, mestres i espais, s'hi sumarà el fet que molts nens tornaran a l'escola en situació de dol personal, amb famílies colpejades per ERTO, però a la vegada trobant a faltar els companys. A més, la socialització entre els nens no s'ha treballat durant el confinament, pel que estaran distanciats psicològica i físicament entre ells, i serà una situació difícil de combatre
- Aleshores, creu que la gestió d'aquesta crisi en Educació s'ha fet pensant poc en els més desfavorits?
- Jo crec que sí. Malgrat les bones intencions per no deixar ningú enrere, s'ha centrat la gestió en la relació alumne-professor i en el contingut de les lliçons, deixant de banda l'atenció psicològica d'un alumnat colpejat per una situació excepcional, fins i tot traumàtica, i deixant de banda l'oportunitat d'invertir en recursos i espais. Amb les polítiques emprades, el qui estava bé seguirà estant bé, i el que estava malament, perdrà encara més terreny del que ja havia perdut.
- Com esperen que sigui el curs que ve?
- Serà molt complicat. El que ens preocupa és que estiguem a un mes d'acabar el curs actual i encara no sabem quan ni com començarà el curs vinent. Això ens fa pensar que se'ns informarà el dia abans i "d'aquella manera", pel que patirem.
- Vista la situació, que reclama l'escola pública de Terrassa?
- Volem donar continuïtat de les reclamacions contra unes evidències que s'han fet encara més paleses a causa del confinament. Demanem més i millors recursos, menys segregació, més atenció pels alumnes amb necessitats especials i més personal, però sobretot un compromís polític en aquesta línia, més enllà de discursos i entrevistes: posar l'escola pública al centre i plasmar-ho als pressupostos de l'Ajuntament i del Govern.
- En un moment aparentment advers, com demanaria a les famílies que apostessin per l'escola pública en la preinscripció?
- Es dóna per fet que l'escola pública hi és i hi serà, però sovint es veu invisibilitzada en pro de l'escola privada i concertada. Volem convèncer a les famílies que estem organitzats per a defensar-la, fem valdre tot el que es fa a l'escola pública i tot el que estem disposats a fer per fer-la més excel·lent, més universal i inclusiva. L'escola pública és un dret democràtic i participatiu, així com una oportunitat de crear comunitat.