07
de maig
del
2020
A data de l'1 de gener del 2020 a Terrassa hi havia 179 persones empadronades sense domicili, un tràmit que es fa a la seu de l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament i que permet al ciutadà rebre notificacions de l'administració, ajudes o requeriments. En un comunicat, el govern egarenc rectifica les declaracions de la seva portaveu, Núria Marín, i argumenta que l'Ajuntament "no priva del dret d'empadronament a les persones migrades. Tenim regulat l'empadronament de persones sense domicili fix des de l'any 1996".
Igual que ha fet l'Ajuntament de Barcelona, el de Terrassa també demana un pacte del món local per garantir els drets de la ciutadania i empadronar sense necessitat de tenir domicili. "Les diferents polítiques i decisions que prenem els diferents ajuntaments provoquen disfuncions difícils de gestionar on els únics perjudicats són les persones", apunten fonts municipals.
Unes explicacions que han estat ben rebudes pel col·lectiu Terrassa Sense Murs, que treballa per la defensa dels drets de les persones migrades a la ciutat. En un comunicat expressen que reben "amb alleujament que el govern municipal s’hagi manifestat finalment per escrit en torn a una qüestió que és de la seva responsabilitat i que en aquest text s’hi manifesti la voluntat de respectar els drets de tota la ciutadania". Amb tot, expressen que "no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa" i demanen que això canviï.
L'Ajuntament recorda que "per a les persones estrangeres, l'empadronament és un requisit imprescindible per demostrar la residència i regularitzar la seva situació, aconseguir els papers i renovar-los. L'empadronament és un dret i les administracions estem obligades a tramitar-lo". Precisament això és el que posa de manifest Terrassa Sense Murs: "a les administracions locals no els correspon fer cap comprovació sobre la legalitat de la seva residència o entrar a jutjar en qüestions de propietat sobre l’habitatge", diuen.
En el mateix sentit, el col·lectiu fa palès que els "sorprèn que s’afirmi que l’empadronament sense domicili fix està regulat a Terrassa des de 1996 quan una junta de portaveus municipal aprovés el juny de 2014 un acord per establir un mecanisme per tal d’incloure al padró municipal totes les persones que resideixen a la ciutat, inclosos els casos de persones que no disposen d’un domicili fix". I reclamen que la pàgina web de l'Ajuntament inclogui informació sobre l’empadronament sense domicili fix i sobre la normativa que regula l’empadronament en general, ja que actualment no apareix.
Igual que ha fet l'Ajuntament de Barcelona, el de Terrassa també demana un pacte del món local per garantir els drets de la ciutadania i empadronar sense necessitat de tenir domicili. "Les diferents polítiques i decisions que prenem els diferents ajuntaments provoquen disfuncions difícils de gestionar on els únics perjudicats són les persones", apunten fonts municipals.
Unes explicacions que han estat ben rebudes pel col·lectiu Terrassa Sense Murs, que treballa per la defensa dels drets de les persones migrades a la ciutat. En un comunicat expressen que reben "amb alleujament que el govern municipal s’hagi manifestat finalment per escrit en torn a una qüestió que és de la seva responsabilitat i que en aquest text s’hi manifesti la voluntat de respectar els drets de tota la ciutadania". Amb tot, expressen que "no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa" i demanen que això canviï.
L'Ajuntament recorda que "per a les persones estrangeres, l'empadronament és un requisit imprescindible per demostrar la residència i regularitzar la seva situació, aconseguir els papers i renovar-los. L'empadronament és un dret i les administracions estem obligades a tramitar-lo". Precisament això és el que posa de manifest Terrassa Sense Murs: "a les administracions locals no els correspon fer cap comprovació sobre la legalitat de la seva residència o entrar a jutjar en qüestions de propietat sobre l’habitatge", diuen.
En el mateix sentit, el col·lectiu fa palès que els "sorprèn que s’afirmi que l’empadronament sense domicili fix està regulat a Terrassa des de 1996 quan una junta de portaveus municipal aprovés el juny de 2014 un acord per establir un mecanisme per tal d’incloure al padró municipal totes les persones que resideixen a la ciutat, inclosos els casos de persones que no disposen d’un domicili fix". I reclamen que la pàgina web de l'Ajuntament inclogui informació sobre l’empadronament sense domicili fix i sobre la normativa que regula l’empadronament en general, ja que actualment no apareix.
▶️FIL▶️
— Terrassa Sense Murs (@TRSenseMurs) May 3, 2020
En resposta al comunicat d'ahir de l'@ajterrassa i al tuit de l'alcalde de la ciutat, @jordi_ballart, en relació a l'empadronament de les persones que resideixen al municipi, des de @TRSenseMurs volem manifestar: