Dades: coronavirus

MAPES Prop de 1.400 casos de coronavirus a Terrassa, que es manté per sota la ràtio mitjana comarcal

A més, la ciutat es troba a la cua en positius entre les cinc ciutats més poblades de Catalunya

per Roger Tugas Vilardell, 24 d'abril de 2020 a les 11:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, la comarca, el nombre de casos positius i sospitosos no confirmats de coronavirus -total, en dones i en homes-, la població i la ràtio de casos positius per cada 100.000 habitants. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 22 d'abril.

Prop de 1400 persones han donat positiu en coronavirus a Terrassa des de l'inici de la pandèmia. D'aquests, tal com explicava aquest dijous LaTorre, menys de 400 casos es mantenen actius a la ciutat. Amb aquesta xifra, la ciutat presenta una ràtio de 624,8 casos per cada 100.000 habitants, molt per sota d'altres ciutats vallesanes com Sabadell (834,6), Cerdanyola (865,8), Barberà (967) o Sant Quirze, el que presenta un major nombre de casos per cada 100.000 habitants, 1340,5 entre les ciutats de més de 10.000 habitants de la comarca.



En nombre de casos totals (1378) la ciutat es manté en segona posició per darrere de Sabadell a nivell comarcal. Tot i això, a nivell català Terrassa presenta el nombre de positius més baix entre els cinc ciutats catalanes més poblades, rànquing que lidera Barcelona amb més d'11.600 casos, seguida per l'Hospitalet, que en registra 2030.




La crisi del coronavirus continua estenent-se a Catalunya, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa superior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort i, a més, també s'hi inclouen dades dels casos sospitosos no confirmats. En tot cas, s'observen cada cop menys municipis lliures de coronavirus, en relació al mapa del 14 d'abril.

En el mapa inferior es poden observar els mateixos resultats a nivell comarcal, un nivell on és més fàcil de veure l'impacte territorial. El Berguedà, la Garrotxa i l'Aran són les zones amb una ràtio d'infectats confirmats fins ara més elevada, fins i tot per damunt de l'Anoia, amb quasi un per cada 100 habitants. Són comarques d'afectació intensa igualment el Barcelonès, el Vallès el Bages, el Moianès, Osona, el Gironès, el Pla de l'Estany i el Pallars Jussà. En canvi, el terç sud del país -entre Tarragona i les Terres de l'Ebre-, així com el Solsonès o l'Alta Ribagorça presenten pocs positius.
 

En les següents taules, es poden consultar totes les dades anteriors -extretes de la Generalitat-, però de forma més senzilla i amb un cercador, per trobar el municipi o comarca desitjada. També s'hi poden ordenar aquests nivells en funció de la ràtio de positius o de la quantitat absoluta, total o per sexes, també pel que fa a sospitosos. En tot cas, les ràtios més elevades són a municipis petits com Àger, Vilalba Sasserra o Sant Llorenç Savall, on uns pocs casos disparen ràtios molt altes en relació als habitants. En termes absoluts, els municipis on n'hi ha més són lògicament els més grans, com Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona o Terrassa.
















 

 

Participació