17
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
20:52h
La pandèmia del coronavirus està deixant situacions del tot insòlites, difícils d'imaginar fa tan sols un mes i escaig, i en molts casos dures de digerir. És el cas de la Cristina Martí i la seva família que en dos dies van donar la benvinguda al petit Jordi i van haver d'acomiadar -a distància- al besavi del nounat des del mateix hospital. Separats per escassos pisos de diferència, la Cristina -infectada pel coronavirus- donava a llum acompanyada de la seva tieta mentre la seva mare i el seu avi estaven ingressats unes plantes més amunt i la seva parella passava el virus des de casa. En una entrevista amb LaTorre explica el periple pel qual han hagut de passar.
- Ha estat la primera dona infectada de coronavirus a donar a llum a l'Hospital Universitari MútuaTerrassa, quan va saber que tenia el virus?
- Sortia de comptes el dia 24 de març i el dia 25 tenia control. Jo havia fet seguiment de tot l'embaràs a l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, i aquell dia els vaig comentar que la setmana anterior havia tingut dècimes -37,2°-. En aquell moment es van engegar els protocols, em van enviar a urgències per fer-me una placa i un test de detecció del coronavirus. Vaig donar positiu. Em van derivar al Taulí però al ser de Terrassa finalment em van atendre a la Mútua i directament vaig ingressar a nounats i em van programar el part pel mateix dia.
- I la seva parella?
- També li van fer el test i va haver d'anar a casa i no va poder assistir ni al part i tampoc va ser-hi durant l'ingrés. Veiem que el moment del naixement del nostre primer fill, que tant havíem esperat, se'ns desmuntava per moments. El seu pare va veure presencialment el seu fill per primera vegada el dia 28, dos dies després d'haver nascut. Va ser molt dur.
- La seva mare i el seu avi ja estaven ingressats?
- Sí ells també estaven a la MútuaTerrassa a les plantes nou i deu. I com ni la meva parella ni la meva mare em van poder acompanyar li vaig demanar el favor a la meva tieta i va ser ella qui va estar al meu costat en tot moment durant el part.
- Com va anar el part?
- El moment del part ens l'havíem imaginat moltes vegades i res va anar com havíem planificat. Tenia el coronavirus, estava en un altre hospital, tenia la mare i l'avi ingressats també amb el virus, la meva parella a casa... En poques hores tot havia canviat. Tot i això, vam fer una videotrucada amb ell abans i després del moment del part, que va ser vaginal i va anar molt bé. No tinc prou paraules per agrair a la Juncal, la llevadora que no es va separar de mi en cap moment i qui va allargar el seu torn per acompanyar-me en el naixement del petit Jordi, que finalment va néixer el 26 de març a les 20.49 h.
- Hi havia risc de contagi cap al seu fill?
- Ens feia por contagiar-lo una vegada naixés però es van aplicar tots els protocols i ens van comentar que en el cas de contagiar-se, amb els nadons els símptomes són molt lleus. Des del primer moment vam fer el contacte pell amb pell i li vaig alletar. El meu fill sempre va estar al meu costat. I la meva tieta tampoc es va contagiar durant el part. Recordo que tots els sanitaris anaven molt ben protegits.
- Finalment el seu avi no va superar el viurs...
- No, ell va morir el dia 28 de març. Va ser molt dura la situació però va saber que tornava a ser besavi abans de morir perquè vam poder parlar amb ell per telèfon. Em quedo amb això. La meva mare li van donar l'alta el dimarts 31 de març i ara ja està a casa.
- Què ha estat el més difícil d'aquesta experiència?
- El pitjor ha estat no poder fer-li un petó al meu primer fill fins al cap de quinze dies. El mateix dia 28 vaig anar a casa i fins fa pocs dies hem hagut d'anar amb mascareta gairebé les 24 hores del dia i extremar les precaucions i les mesures d'higiene cada vegada que hem agafat el nostre fill. Tampoc va ser fàcil estar sola a l'hospital. Després del part van dir-li a la meva tieta que havia de marxar i sense haver-ho previst em vaig trobar sola.
Va ser molt dur no poder mostrar el nadó a la família però ho hem fet amb videotrucades. Durant els dies que hem hagut d'estar en aïllament domiciliari els professionals de la sanitat ens han fet un seguiment excepcional per telèfon fins aquest dijous que hem pogut fer la primera visita presencial al pediatre. Ara ja tenim ganes de poder sortir el carrer i que els nostres pares coneguin en persona el seu primer nét.
- Ha estat la primera dona infectada de coronavirus a donar a llum a l'Hospital Universitari MútuaTerrassa, quan va saber que tenia el virus?
- Sortia de comptes el dia 24 de març i el dia 25 tenia control. Jo havia fet seguiment de tot l'embaràs a l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, i aquell dia els vaig comentar que la setmana anterior havia tingut dècimes -37,2°-. En aquell moment es van engegar els protocols, em van enviar a urgències per fer-me una placa i un test de detecció del coronavirus. Vaig donar positiu. Em van derivar al Taulí però al ser de Terrassa finalment em van atendre a la Mútua i directament vaig ingressar a nounats i em van programar el part pel mateix dia.
- I la seva parella?
- També li van fer el test i va haver d'anar a casa i no va poder assistir ni al part i tampoc va ser-hi durant l'ingrés. Veiem que el moment del naixement del nostre primer fill, que tant havíem esperat, se'ns desmuntava per moments. El seu pare va veure presencialment el seu fill per primera vegada el dia 28, dos dies després d'haver nascut. Va ser molt dur.
- La seva mare i el seu avi ja estaven ingressats?
- Sí ells també estaven a la MútuaTerrassa a les plantes nou i deu. I com ni la meva parella ni la meva mare em van poder acompanyar li vaig demanar el favor a la meva tieta i va ser ella qui va estar al meu costat en tot moment durant el part.
- Com va anar el part?
- El moment del part ens l'havíem imaginat moltes vegades i res va anar com havíem planificat. Tenia el coronavirus, estava en un altre hospital, tenia la mare i l'avi ingressats també amb el virus, la meva parella a casa... En poques hores tot havia canviat. Tot i això, vam fer una videotrucada amb ell abans i després del moment del part, que va ser vaginal i va anar molt bé. No tinc prou paraules per agrair a la Juncal, la llevadora que no es va separar de mi en cap moment i qui va allargar el seu torn per acompanyar-me en el naixement del petit Jordi, que finalment va néixer el 26 de març a les 20.49 h.
Sala de parts de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa. Foto: Cedida
- Hi havia risc de contagi cap al seu fill?
- Ens feia por contagiar-lo una vegada naixés però es van aplicar tots els protocols i ens van comentar que en el cas de contagiar-se, amb els nadons els símptomes són molt lleus. Des del primer moment vam fer el contacte pell amb pell i li vaig alletar. El meu fill sempre va estar al meu costat. I la meva tieta tampoc es va contagiar durant el part. Recordo que tots els sanitaris anaven molt ben protegits.
- Finalment el seu avi no va superar el viurs...
- No, ell va morir el dia 28 de març. Va ser molt dura la situació però va saber que tornava a ser besavi abans de morir perquè vam poder parlar amb ell per telèfon. Em quedo amb això. La meva mare li van donar l'alta el dimarts 31 de març i ara ja està a casa.
- Què ha estat el més difícil d'aquesta experiència?
- El pitjor ha estat no poder fer-li un petó al meu primer fill fins al cap de quinze dies. El mateix dia 28 vaig anar a casa i fins fa pocs dies hem hagut d'anar amb mascareta gairebé les 24 hores del dia i extremar les precaucions i les mesures d'higiene cada vegada que hem agafat el nostre fill. Tampoc va ser fàcil estar sola a l'hospital. Després del part van dir-li a la meva tieta que havia de marxar i sense haver-ho previst em vaig trobar sola.
Va ser molt dur no poder mostrar el nadó a la família però ho hem fet amb videotrucades. Durant els dies que hem hagut d'estar en aïllament domiciliari els professionals de la sanitat ens han fet un seguiment excepcional per telèfon fins aquest dijous que hem pogut fer la primera visita presencial al pediatre. Ara ja tenim ganes de poder sortir el carrer i que els nostres pares coneguin en persona el seu primer nét.