19
de març
del
2020
Actualitzat
el
20
de març
a les
20:29h
En José Luís té 52 anys i aviat en farà 30 que treballa com a administratiu a recepció de l'edifici d'Urgències d'un dels hospitals de Terrassa. Després de 12 dies en quarantena -i símptomes- per contacte amb dos companys i un pacient contagiats, aquest dimarts va rebre l'avís del centre per fer-se la prova de detecció del coronavirus. Ara, un cop confirmat el negatiu i reincorporat a la feina, ha explicat a LaTorre en què consisteix el tràmit.
Al centre sanitari on treballa, els possibles casos són cridats en una zona apartada de l'edifici principal i lluny del moviment de pacients. Els pacients hi són requerits cada mitja hora -per evitar el contacte entre ells- i l'horari de la cita se'ls comunica prèviament per telèfon, en una trucada on s'expliquen totes les indicacions i precaucions a segir. A la prova se'ls obliga a assistir-hi amb mascareta. Comprova aquí els requisits per passar la prova.
En el seu cas, explica que els van fer esperar al carrer i al cap de pocs minuts, el van fer passar a una sala i el van fer esperar uns instants "al costat de la paret". Allà s'hi feia el registre i la identificació, ja que en aquest cas, l'acció només anava dirigida a treballadors del centre. En José Luís relata que per als casos sospitosos com ell, l'ús de mascareta era obligatori, però no el de guants. Tanmateix, recorda que una de les primeres frases que li van dirigir els sanitaris va ser "no toquis absolutament res"; a part d'un pot de desinfectant que es va haver d'aplicar a les mans.
Tot seguit, i un cop verificada la identitat del pacient, el van fer passar a una sala aïllada, on l'esperava una infermera igualment equipada i protegida que el personal de la primera zona: bata blava, guants, ulleres i mascareta. Allà, detalla, és on es determina el positiu o negatiu del pacient. L'experiment consistia en la introducció de dos palets -un per la gola i l'altre pel nas- per part de la infermera per extreure les mostres corresponents.
En el seu cas, reconeix que no se li va prendre la temperatura en cap moment, però sí que se li va preguntar pels símptomes, que segons ell "coincidien amb els de companys que havien donat positiu": mal de cap, gola seca i calfreds, que van començar sent lleus i constants, però que van passar ser intermitents, la qual cosa provocava una sensació "molt estranya", tal com explica en José Luís.
En total, el procediment tarda "tan sols no més de cinc minuts" i els resultats, en el seu cas negatius, se l'hi van comunicar el matí següent. Ara, està preparat per anar a treballar i ajudar als seus companys, pel que en té "moltes ganes", ja que és conscient que "fa més falta que mai" tot i que l'obliguen a seguir portant mascareta. Tanmateix, manifesta la seva "desconfiança" cap a la prova, de la qual creu que "només serveix per verificar els positius clars" i li produeix "molts dubtes". Tot i així, assegura que l'Estat "no té el millor sistema sanitari però si els millors professionals".
Al centre sanitari on treballa, els possibles casos són cridats en una zona apartada de l'edifici principal i lluny del moviment de pacients. Els pacients hi són requerits cada mitja hora -per evitar el contacte entre ells- i l'horari de la cita se'ls comunica prèviament per telèfon, en una trucada on s'expliquen totes les indicacions i precaucions a segir. A la prova se'ls obliga a assistir-hi amb mascareta. Comprova aquí els requisits per passar la prova.
En el seu cas, explica que els van fer esperar al carrer i al cap de pocs minuts, el van fer passar a una sala i el van fer esperar uns instants "al costat de la paret". Allà s'hi feia el registre i la identificació, ja que en aquest cas, l'acció només anava dirigida a treballadors del centre. En José Luís relata que per als casos sospitosos com ell, l'ús de mascareta era obligatori, però no el de guants. Tanmateix, recorda que una de les primeres frases que li van dirigir els sanitaris va ser "no toquis absolutament res"; a part d'un pot de desinfectant que es va haver d'aplicar a les mans.
Tot seguit, i un cop verificada la identitat del pacient, el van fer passar a una sala aïllada, on l'esperava una infermera igualment equipada i protegida que el personal de la primera zona: bata blava, guants, ulleres i mascareta. Allà, detalla, és on es determina el positiu o negatiu del pacient. L'experiment consistia en la introducció de dos palets -un per la gola i l'altre pel nas- per part de la infermera per extreure les mostres corresponents.
En el seu cas, reconeix que no se li va prendre la temperatura en cap moment, però sí que se li va preguntar pels símptomes, que segons ell "coincidien amb els de companys que havien donat positiu": mal de cap, gola seca i calfreds, que van començar sent lleus i constants, però que van passar ser intermitents, la qual cosa provocava una sensació "molt estranya", tal com explica en José Luís.
En total, el procediment tarda "tan sols no més de cinc minuts" i els resultats, en el seu cas negatius, se l'hi van comunicar el matí següent. Ara, està preparat per anar a treballar i ajudar als seus companys, pel que en té "moltes ganes", ja que és conscient que "fa més falta que mai" tot i que l'obliguen a seguir portant mascareta. Tanmateix, manifesta la seva "desconfiança" cap a la prova, de la qual creu que "només serveix per verificar els positius clars" i li produeix "molts dubtes". Tot i així, assegura que l'Estat "no té el millor sistema sanitari però si els millors professionals".