04
de març
del
2020
Diversos col·lectius feministes i defensors dels drets humans han fet públic un comunicat on denuncien que la pobresa energètica i l'emergència habitacional la pateixen en bona mesures les dones. Expliquen que segons l'informe “Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l'arrel del problema” (oct.2018) el·laborat per la Taula de Tercer Sector, el 80% de les llars monoparentals a Catalunya estan encapçalades per una dona (persona adulta amb dues o tres criatures), i el 35% d'aquestes estan en situació de pobresa. A Espanya aquest risc augmenta fins a més del 50%. "És el que s’anomena feminització de la pobresa".
"A Terrassa, lamentablement, no disposem de dades suficients per avaluar la gravetat d’aquesta realitat social, però podríem afirmar que no deu variar gaire de la resta del país". asseguren en el text conjunt El Casal de la Dona, Dones d’Aigua, Dones d’Espai Drets - Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, i la Síndica Municipal de Greuges.
Desnonament amb nom de dona
En el text també anuncien que dijous 5 de març hi ha previst un desonament en un habitatge on hi viuren dues dones i un nadó de mesos, mare, filla i néta. "Desgraciadament no és un fet aïllat ja que llars monoparentals encapçalades per una dona, amb ordres de desnonaments per no poder pagar el lloguer, o l’hipoteca o per estar ocupant un habitatge d’un gran tenidor, n’hi ha hagut moltes amb anterioritat a aquesta".
A Terrassa hi ha casos documentats on hi ha famílies, algunes monoparentals amb dones al capdavant, que han demanat la instal·lació d’un comptador d’aigua provisional, tal com recull la instrucció aprovada pel Ple l’any 2016, “Instrucció de Servei d’Instal·lació provisional de comptadors d’aigua per a persones o unitats familiars en risc d’exclusió residencial”. Però els col·lectius asseguren que els hi ha estat denegada amb diferents arguments.
"El més recurrent és no disposar del permís de la propietat que, en tots els casos, es tracta d’un gran tenidor, quan això no ho contempla la pròpia Instrucció. Aquesta negativa obliga les famílies a haver d’accedir a l’aigua de forma irregular amb tota la càrrega culpabilitzadora que arrossega aquest fet i els possibles conflictes de convivència amb la comunitat de veïnes".
En el comunicat asseguren també que "l’Administració Local ha de ser proactiva i no defugir més de la seva responsabilitat envers aquests casos i d’altres relacionats amb el que exposem i ha d’ afrontar aquestes realitats des del principi de la subsidiarietat i la transparència, per poder ser garant dels drets humans i socials a la nostra ciutat".
"A Terrassa, lamentablement, no disposem de dades suficients per avaluar la gravetat d’aquesta realitat social, però podríem afirmar que no deu variar gaire de la resta del país". asseguren en el text conjunt El Casal de la Dona, Dones d’Aigua, Dones d’Espai Drets - Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, i la Síndica Municipal de Greuges.
Desnonament amb nom de dona
En el text també anuncien que dijous 5 de març hi ha previst un desonament en un habitatge on hi viuren dues dones i un nadó de mesos, mare, filla i néta. "Desgraciadament no és un fet aïllat ja que llars monoparentals encapçalades per una dona, amb ordres de desnonaments per no poder pagar el lloguer, o l’hipoteca o per estar ocupant un habitatge d’un gran tenidor, n’hi ha hagut moltes amb anterioritat a aquesta".
A Terrassa hi ha casos documentats on hi ha famílies, algunes monoparentals amb dones al capdavant, que han demanat la instal·lació d’un comptador d’aigua provisional, tal com recull la instrucció aprovada pel Ple l’any 2016, “Instrucció de Servei d’Instal·lació provisional de comptadors d’aigua per a persones o unitats familiars en risc d’exclusió residencial”. Però els col·lectius asseguren que els hi ha estat denegada amb diferents arguments.
"El més recurrent és no disposar del permís de la propietat que, en tots els casos, es tracta d’un gran tenidor, quan això no ho contempla la pròpia Instrucció. Aquesta negativa obliga les famílies a haver d’accedir a l’aigua de forma irregular amb tota la càrrega culpabilitzadora que arrossega aquest fet i els possibles conflictes de convivència amb la comunitat de veïnes".
En el comunicat asseguren també que "l’Administració Local ha de ser proactiva i no defugir més de la seva responsabilitat envers aquests casos i d’altres relacionats amb el que exposem i ha d’ afrontar aquestes realitats des del principi de la subsidiarietat i la transparència, per poder ser garant dels drets humans i socials a la nostra ciutat".