21
de febrer
del
2020
El Centre Cultural de Terrassa acull des d'aquest dijous i fins el 29 de març l'exposició "Habitat", de l'artista Jorge R. Pombo. La mostra, en què el pintor repasa els seus 20 anys de carrera i reflexiona sobre el nomadisme i la diversitat cultural, inclou 25 treballs sorgits de l'experiència de Pombo arreu del món.
Per fer-ho, Pombo utilitza elements tradicionals com la pintura a l'oli, el carbonet, el vernís o la tela. Entre les peces hi trobem algunes sèries inspirades en les principals ciutats on el creador ha viscut, com Itàlia, Nova York o París, però també d'altres sobre indrets on ha viatjat com Istanbul o el Cercle Polar Àrtic.
Per fer-ho, Pombo utilitza elements tradicionals com la pintura a l'oli, el carbonet, el vernís o la tela. Entre les peces hi trobem algunes sèries inspirades en les principals ciutats on el creador ha viscut, com Itàlia, Nova York o París, però també d'altres sobre indrets on ha viatjat com Istanbul o el Cercle Polar Àrtic.
Partint del paisatge i la relació del pintor amb el territori, 'Hàbitat' recull algunes de les millors pintures que Jorge R. Pombo ha creat al llarg dels seus vint anys de carrera. "És una mena de recorregut vital, una proposta autobiogràfica de llocs per on he passat, que he vist i que he plasmat", comenta l'artista que assegura que la mostra és una reflexió sobre "el nomadisme com a tipus de vida" que ell mateix ha escollit.
"Viure en diversos punts del món amb cultures i costums diferents fa millor a qualsevol persona", considera el pintor que apunta que ajuda a veure que no hi ha una forma de viure única i vàlida. "Te n'adones que a tot arreu existeix un equilibri vital, encara que la gent pensi i actuï diferent", comenta. En aquesta línia destaca la necessitat de posar el propi model en qüestió: "El món es pot viure de formes molt diferents i quan ho experimentes ho aprens", remarca.
Per fer-ho possible l'artista utilitza elements tradicionals com la pintura a l'oli, el carbonet, el vernís o la tela. "La pintura és un llenguatge universal i no necessita novetats o tecnologia per expressar, es pot seguir experimentant usant tècniques de fa 300 anys", considera.
Una de les propostes més destacades és la que s'anomena Maps. Es tracta d'una peça de grans dimensions que el creador ha dut a terme de forma conjunta amb la companyia de dansa contemporània Aterballetto. "Van crear una coreografia per aquest projecte, jo vaig fer dibuixos sobre carbonet i els vaig posar estesos com una catifa i ells hi van ballar a sobre, difuminant la pintura amb el seu cos", relata.
"Viure en diversos punts del món amb cultures i costums diferents fa millor a qualsevol persona", considera el pintor que apunta que ajuda a veure que no hi ha una forma de viure única i vàlida. "Te n'adones que a tot arreu existeix un equilibri vital, encara que la gent pensi i actuï diferent", comenta. En aquesta línia destaca la necessitat de posar el propi model en qüestió: "El món es pot viure de formes molt diferents i quan ho experimentes ho aprens", remarca.
Per fer-ho possible l'artista utilitza elements tradicionals com la pintura a l'oli, el carbonet, el vernís o la tela. "La pintura és un llenguatge universal i no necessita novetats o tecnologia per expressar, es pot seguir experimentant usant tècniques de fa 300 anys", considera.
Una de les propostes més destacades és la que s'anomena Maps. Es tracta d'una peça de grans dimensions que el creador ha dut a terme de forma conjunta amb la companyia de dansa contemporània Aterballetto. "Van crear una coreografia per aquest projecte, jo vaig fer dibuixos sobre carbonet i els vaig posar estesos com una catifa i ells hi van ballar a sobre, difuminant la pintura amb el seu cos", relata.