Rull assegura que estaran «a totes les taules de diàleg»

L'exconseller Josep Rull ha definit el 155 com l'"expressió més descarnada de la debilitat" de l'estat espanyol a l'hora d'afrontar un conflicte de naturalesa política. "Els forts, pacten. Els dèbils, imposen", ha afirmat durant la seva compareixença. L'exconseller d de Territori i d'Empresa i Coneixement i dirigent de JxCat ha argumentat que l'objectiu de la intervenció de l'autonomia era una "retallada" de drets i llibertats, però també de polítiques públiques, que encara dura. Tot i això, ha dit, ells estaran "a totes les taules de diàleg" i ha desitjat que aquest es canalitzi de forma real amb el govern espanyol. 

Rull ha explicat que van intentar fixar una estratègia per fer de "mur de contenció" del 155 i que han estat els servidors públics els que han estat els garants de les polítiques impulsades per evitar que "s'esbudellés l'ànima". Fins a tal punt, ha dit, que ell no es va sentir "cessat" pel 155. Ara bé, sí que ha desgranat importants efectes del 155, com ara el fet que es portés la llei del canvi climàtic al Tribunal Constitucional sense que el Govern pogués defensar-se, una normativa que, ha dit, s'ha fet evident com d'important és a l'actualitat. "Ells feien de botxins, ells executaven i ens emmordassaven i ens emmanillaven", ha lamentat.

També ha mencionat el decret del 6 d'octubre del 2017 per afavorir el trasllat de seus socials d'empreses catalanes a altres territoris. "Era la conseqüència directa del discurs del rei i el a por ellos en versió normativa. Buscava crispar territoris i fomentar la por", ha lamentat. De fet, ha arribat a dir que tenen testimonis "acreditats" però que no podia revelar de què, des de poders públics de l'Estar, es donava una setmana a aquestes empreses per canviar la seu social.

L'expressió de l'"anormalitat"

Rull ha explicat la "combinació de sentiments contraposats" que suposa estar aquest dimarts al Parlament i ha advertit que, per molt que els vegi amb vestit i corbata, aquest fet és ara "extraordinari" en les seves vides quotidianes a la presó. "Potser algú es pensa que la nostra compareixença amb una determinada aparença respon a una normalitat que no existeix", ha afirmat. Com han fet la resta d'exconsellers, Rull ha defensat que són a la presó per haver defensat "idees legítimes i democràtiques de forma pacífica". Aquesta compareixença, ha resumit, és l'"expressió d’una anormalitat democràtica". 

Com han fet la resta d'exconsellers, s'ha referit a Ciutadans per advertir que el procés català va de drets i llibertats. "Des de l'odi i la rancúnia no es construeix res, no han estat mai eines de l'independentisme", ha advertit. També ha subratllat que cal tenir molt present la sentència del Tribunal Suprem que els condemna per sedició. A ell, en concret, a deu anys i mig a la presó, per impedir que un vaixell amarrés al port de Palamós. "És una autèntica vergonya que no ens pot deixar impassibles, se'ns ha condemnat per unes idees", ha afirmat tot precisant que altres exconsellers no van ser empresonats perquè van deixar la política: "És l'única diferència entre els uns i els altres".  

 "Avui som els independentistes; demà qualsevol altre que gosi discrepar"

Rull ha volgut llançar un missatge als ciutadans de l'estat espanyol quan ha assegurat que, a partir de la seva sentència condemnatòria, qualsevol manifestació "massa discrepant o massa massiva" pot acabar sent sedició. "Avui som els independentistes; demà qualsevol altre que gosi discrepar", ha avisat tot considerant que la separació de poders ha quedat liquidada. "Davant de tot això ens mantindrem ferms, serens, perquè aquesta onada de llibertat i d'esperança no es pot aturar. No hi ha prou presons ni barrots per tancar l'anhel democràtic que vol ser lliure", ha conclòs en la seva primera intervenció. 

En el torn de rèplica, ha lamentat que es demani autocrítica a l'independentisme i que, en canvi, no es faci la mateixa exigència al constitucionalisme. Ha recordat, en concret, com el Congrés dels diputats, a instàncies del jutge Manuel Marchena, els va suspendre com a diputats. "Hi ha algú que hagi demanat excuses? Per la unitat d'Espanya val trepitjar els drets i les llibertats en el poder executiu, legislatiu i judicial?", ha preguntat després d'haver mencionat explícitament el nom de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per no haver-ho frenat. Un dels moments més "vergonyants", ha dit, va ser quan la policia els va "desallotjar" de l'hemicicle després d'assumir l'acta de diputats que posteriorment se'ls va retirar per l'acusació de rebel·lió.