17
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:51h
L'escenari del Centre Cultural Terrassa acull, aquest cap de setmana de desembre, una doble programació del Ballet de Geòrgia. El dissbte 21 de desembre a les 20 h la companyia presenta el clàssic de Lope de Vega, Fuenteovejuna i el dilluns 23 de desembre a les 20.30 h homenatja a Fokin amb Chopiniana i L'Ocell de foc.
Fuenteovejuna (escrita en 1613) és una de les obres més conegudes de Lope de Vega i una de les més representades de tots els temps. La història està basada en un fet real que va succeir al segle XV a un pobe andalús. Davant els abusos del comendador Fernán Gómez, tot el poble es va alçar contra ell i el va matar atroçment.
El ballet, anomenat també Laurencia, es va estrenar el 1939 a l'Òpera de Kirov i el Ballet Theatre i va tenir un gran èxit a tota l’antiga URSS, en un moment en què a la Unió Soviètica es considerava el coreodrama l'única forma acceptable de ballet contemporani. Al mateix temps, la història d'una revolució camperola era òbviament el tema ideal per a un ballet soviètic. La coreografia va a càrrec de Nina Ananiashvili, sobre l’original de Vakhtang Chabukiani i música d'Alexander Krein.
La Chopiniana, estrenada a París amb el nom de "Les sílfides", és una suite ballada sobre la música de Frédéric Chopin, orquestrada per Alexander Glazunov. Està considerada com l’obra mestra de Fokin. L’acció es desenvolupa en dos universos diferents i oposats: el món terrenal i el sobrenatural. Una sílfide és una criatura imaginària que viu als boscos. Amb l’arribada del Romanticisme es va presentar a les sílfides com a éssers voladors eteris i de gran bellesa, que provoquen un enamorament impossible d’atrapar.
Finalment, serà la primera vegada que la coreografia de L'Ocell de foc, s’exhibeix fora del Teatre Estatal d’Òpera-Ballet Estatal de Geòrgia. L’any 1909 Sergei Diaghilev, director dels Ballets Russos, va demanar a Stravinsky la primera obra per encàrrec de la seva carrera: la música per un ballet el tema del qual seria un conte popular basat en la llegenda folklòrica russa. L’estrena va tenir lloc un any després de l’encàrrec a l’Òpera de París i va resultar un èxit que va marca la presentació Stravinsky en societat.
El ballet de Geòrgia
Convertit en tot un símbol de la cultura georgiana, el Teatre Estatal d’Òpera va ser inaugurat a Tbilisi al 1851 i des dels seus orígens, ha estat permanentment associat a grans figures del ballet clàssic mundial. Al 1907, la ballarina María Perrini va crear el primer estudi coreogràfic de ballet clàssic de Geòrgia i els seus mètodes d’ensenyament i els seus alumnes es van convertir en la base del ballet georgià.
Entre els primers ballarins que acostumen a actuar amb la companyia hi figuren Ángel Corella, Maria Alexandrova, Karim Abdulim, Tamara Rojo, i David Makhateli. Des de la dècada dels vuitanta i noranta Tbilisi acull diverses representacions del Teatre Imperial de Ballet de Sant Petersburg entre els que figuren mítics ballarins com E.Gillper, Sofia Fedorova, Isadora Duncan, Vera i Mikhail Fokin. Aquest últim va interpretar als escenaris georgians els seus primers ballets innovadors que, més tard, el farien mundialment famós a París a les Diaghilev Seasons.
Fuenteovejuna (escrita en 1613) és una de les obres més conegudes de Lope de Vega i una de les més representades de tots els temps. La història està basada en un fet real que va succeir al segle XV a un pobe andalús. Davant els abusos del comendador Fernán Gómez, tot el poble es va alçar contra ell i el va matar atroçment.
El ballet, anomenat també Laurencia, es va estrenar el 1939 a l'Òpera de Kirov i el Ballet Theatre i va tenir un gran èxit a tota l’antiga URSS, en un moment en què a la Unió Soviètica es considerava el coreodrama l'única forma acceptable de ballet contemporani. Al mateix temps, la història d'una revolució camperola era òbviament el tema ideal per a un ballet soviètic. La coreografia va a càrrec de Nina Ananiashvili, sobre l’original de Vakhtang Chabukiani i música d'Alexander Krein.
La Chopiniana, estrenada a París amb el nom de "Les sílfides", és una suite ballada sobre la música de Frédéric Chopin, orquestrada per Alexander Glazunov. Està considerada com l’obra mestra de Fokin. L’acció es desenvolupa en dos universos diferents i oposats: el món terrenal i el sobrenatural. Una sílfide és una criatura imaginària que viu als boscos. Amb l’arribada del Romanticisme es va presentar a les sílfides com a éssers voladors eteris i de gran bellesa, que provoquen un enamorament impossible d’atrapar.
Fuenteovejuna del Ballet de Geòrgia. Foto: Cedida
Finalment, serà la primera vegada que la coreografia de L'Ocell de foc, s’exhibeix fora del Teatre Estatal d’Òpera-Ballet Estatal de Geòrgia. L’any 1909 Sergei Diaghilev, director dels Ballets Russos, va demanar a Stravinsky la primera obra per encàrrec de la seva carrera: la música per un ballet el tema del qual seria un conte popular basat en la llegenda folklòrica russa. L’estrena va tenir lloc un any després de l’encàrrec a l’Òpera de París i va resultar un èxit que va marca la presentació Stravinsky en societat.
El ballet de Geòrgia
Convertit en tot un símbol de la cultura georgiana, el Teatre Estatal d’Òpera va ser inaugurat a Tbilisi al 1851 i des dels seus orígens, ha estat permanentment associat a grans figures del ballet clàssic mundial. Al 1907, la ballarina María Perrini va crear el primer estudi coreogràfic de ballet clàssic de Geòrgia i els seus mètodes d’ensenyament i els seus alumnes es van convertir en la base del ballet georgià.
Entre els primers ballarins que acostumen a actuar amb la companyia hi figuren Ángel Corella, Maria Alexandrova, Karim Abdulim, Tamara Rojo, i David Makhateli. Des de la dècada dels vuitanta i noranta Tbilisi acull diverses representacions del Teatre Imperial de Ballet de Sant Petersburg entre els que figuren mítics ballarins com E.Gillper, Sofia Fedorova, Isadora Duncan, Vera i Mikhail Fokin. Aquest últim va interpretar als escenaris georgians els seus primers ballets innovadors que, més tard, el farien mundialment famós a París a les Diaghilev Seasons.