10
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
23:09h
Un any després de municipalitzar l'aigua a Terrassa a través de l'empresa Taigua, el canvi a la gestió directa permetrà invertir un milió d'euros més que quan estava en mans de Mina, Aigües de Terrassa. En una roda de premsa de valoració del servei aquest dimarts a la tarda, l'Ajuntament s'ha compromès en seguir invertint per assolir l'eficiència del servei així com millorar el gust de l'aigua.
Fa un any, la cocapital vallesana es convertia en la ciutat més gran de Catalunya i de les primeres de l'estat espanyol en assumir la gestió de l'aigua. Una fita que segons l'alcalde terrassenc, Jordi Ballar, s'ha aconseguit amb "un gran èxit", ja que "a més de garantir que l'aigua ha continuat sortint per les aixetes de les cases, hem demostrat que podem ser tant o més eficients que el sector privat".
En aquest sentit, Taigua, l'Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) d'aigua disposa d'un pressupost per inversions xifrat en uns tres milions d'euros cada any als quals se li suma el milió d'euros restant que tenia de beneficis l'antiga concessionària i que ara es reinvertiran en la millora del servei.
La primera tinenta d'alcaldia, Lluïsa Melgares, ha insistit en el manteniment de les tarifes de l'aigua -congelades des del 2014-, que no preveuen augmentar, i també en l'ampliació de fins al 100% de bonificació del servei i la gratuïtat del canvi de nom per a les 382 famílies amb risc d'exclusió social. En els últims sis anys fins a 2.500 famílies s'han acollit a la bonificació anterior del 90% del servei el que representen 550.000 euros que ara farà front Taigua.
Més eficiència, més transparència i millora del gust de l'aigua
Durant el 2019 s'ha invertit 1,125 milions d'euros en més de 1.500 metres de canonades i està previst que aquestes superin als 3 milions d'euros anuals. L'Ajuntament de Terrassa té previst un catàleg d'inversions pels pròxims anys entre els quals destaca la millora del gust de l'aigua, l'adequació a la normativa pública, la construcció d'un "edifici emblemàtic" per acollir la nova seu de Taigua, segons ha descrit el mateix alcalde, o incorporar noves tecnologies i modernitzar les eines de gestió del servei.
La dada més destacable és el milió d'euros que segons el mateix alcalde representa els "beneficis que abans eren per uns pocs ara són inversions per la ciutadania". Així, els terrassencs veuran reinvertits aquests diners amb millores en la xarxa de subministrament, en el servei i la transparència. En aquest sentit està previst invertir de l'ordre d'un milió d'euros anual per la millora de les canonades.
Per la seva banda, el representant de l'Observatori de l’Aigua -membre del Consell d'Administració de l'empresa pública- Juan Martínez, ha volgut destacar la millora en transparència i en governança de la ciutat que suposa haver creat l'Observatori. "Ens permet innovar i aprofundir en la nova cultura de la participació ciutadana". En aquest sentit, ha afegit que Terrassa "està sent mirada com un projecte innovador".
Un litigi, en mans del TSJC
Ballart ha qualificat la municipalització de l'aigua com "una història d'èxit amb un procés que va superar molts obstacles i amb amenaces molt poderoses que volien que l'aigua fos un negoci i no un dret".
El mes d'octubre de 2018 es va fer públic l'acord entre Mina i Ajuntament per facilitar el canvi en la gestió i garantir-ne el servei de qualitat. Dels quatre contenciosos que l'antiga empresa concessionària va posar a l'Ajuntament per impedir el canvi de gestió, només un segueix actiu. Actualment, l'Ajuntament espera la resposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on el consistori va presentar un recurs per fer-se amb el 25% del total de la xarxa al centre de la ciutat, encara en mans de Mina.
75 anys de concessió
La concessió que Mina, Aigües de Terrassa tenia amb l'Ajuntament per 75 anys va acabar el 9 de desembre de 2016 quan es va obrir el debat polític i ciutadà sobre el futur de la gestió de l'aigua, amb l'exsocialista Jordi Ballart com alcalde.
El 22 de març de 2018 el ple municipal va aprovar definitivament la creació de l'EPEL amb els vots favorables del PSC, TeC, ERC i la CUP que sumen 20 dels 27 regidors que conformen el plenari. El PDECat es va abstenir i PP i Cs hi van votar en contra. Des de la Taula de l'Aigua, creada amb la voluntat d'impulsar un procés d'empoderament ciutadà que permetés recuperar el control de la gestió de l'aigua, es va valorar molt positivament el posicionament dels representants polítics de la ciutat que han fet possible tirar endavant la municipalització.
Fa un any, la cocapital vallesana es convertia en la ciutat més gran de Catalunya i de les primeres de l'estat espanyol en assumir la gestió de l'aigua. Una fita que segons l'alcalde terrassenc, Jordi Ballar, s'ha aconseguit amb "un gran èxit", ja que "a més de garantir que l'aigua ha continuat sortint per les aixetes de les cases, hem demostrat que podem ser tant o més eficients que el sector privat".
En aquest sentit, Taigua, l'Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) d'aigua disposa d'un pressupost per inversions xifrat en uns tres milions d'euros cada any als quals se li suma el milió d'euros restant que tenia de beneficis l'antiga concessionària i que ara es reinvertiran en la millora del servei.
La primera tinenta d'alcaldia, Lluïsa Melgares, ha insistit en el manteniment de les tarifes de l'aigua -congelades des del 2014-, que no preveuen augmentar, i també en l'ampliació de fins al 100% de bonificació del servei i la gratuïtat del canvi de nom per a les 382 famílies amb risc d'exclusió social. En els últims sis anys fins a 2.500 famílies s'han acollit a la bonificació anterior del 90% del servei el que representen 550.000 euros que ara farà front Taigua.
Més eficiència, més transparència i millora del gust de l'aigua
Durant el 2019 s'ha invertit 1,125 milions d'euros en més de 1.500 metres de canonades i està previst que aquestes superin als 3 milions d'euros anuals. L'Ajuntament de Terrassa té previst un catàleg d'inversions pels pròxims anys entre els quals destaca la millora del gust de l'aigua, l'adequació a la normativa pública, la construcció d'un "edifici emblemàtic" per acollir la nova seu de Taigua, segons ha descrit el mateix alcalde, o incorporar noves tecnologies i modernitzar les eines de gestió del servei.
La dada més destacable és el milió d'euros que segons el mateix alcalde representa els "beneficis que abans eren per uns pocs ara són inversions per la ciutadania". Així, els terrassencs veuran reinvertits aquests diners amb millores en la xarxa de subministrament, en el servei i la transparència. En aquest sentit està previst invertir de l'ordre d'un milió d'euros anual per la millora de les canonades.
Manifestació per la gestió pública de l'aigua Foto: Juanma Peláez
Per la seva banda, el representant de l'Observatori de l’Aigua -membre del Consell d'Administració de l'empresa pública- Juan Martínez, ha volgut destacar la millora en transparència i en governança de la ciutat que suposa haver creat l'Observatori. "Ens permet innovar i aprofundir en la nova cultura de la participació ciutadana". En aquest sentit, ha afegit que Terrassa "està sent mirada com un projecte innovador".
Un litigi, en mans del TSJC
Ballart ha qualificat la municipalització de l'aigua com "una història d'èxit amb un procés que va superar molts obstacles i amb amenaces molt poderoses que volien que l'aigua fos un negoci i no un dret".
El mes d'octubre de 2018 es va fer públic l'acord entre Mina i Ajuntament per facilitar el canvi en la gestió i garantir-ne el servei de qualitat. Dels quatre contenciosos que l'antiga empresa concessionària va posar a l'Ajuntament per impedir el canvi de gestió, només un segueix actiu. Actualment, l'Ajuntament espera la resposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on el consistori va presentar un recurs per fer-se amb el 25% del total de la xarxa al centre de la ciutat, encara en mans de Mina.
75 anys de concessió
La concessió que Mina, Aigües de Terrassa tenia amb l'Ajuntament per 75 anys va acabar el 9 de desembre de 2016 quan es va obrir el debat polític i ciutadà sobre el futur de la gestió de l'aigua, amb l'exsocialista Jordi Ballart com alcalde.
El 22 de març de 2018 el ple municipal va aprovar definitivament la creació de l'EPEL amb els vots favorables del PSC, TeC, ERC i la CUP que sumen 20 dels 27 regidors que conformen el plenari. El PDECat es va abstenir i PP i Cs hi van votar en contra. Des de la Taula de l'Aigua, creada amb la voluntat d'impulsar un procés d'empoderament ciutadà que permetés recuperar el control de la gestió de l'aigua, es va valorar molt positivament el posicionament dels representants polítics de la ciutat que han fet possible tirar endavant la municipalització.