05
de desembre
del
2019
Quan s'està a punt de complir un any de la mort de Joana Biarnés (Terrassa, 1935-2018), una exposició al Palau Robert descobreix la faceta més íntima dels últims anys de vida de la fotoperiodista; i no a través del seu objectiu sinó del de la també fotògrafa i investigadora del seu arxiu, Imma Cortés, que va immortalitzar centenars d'instants compartits amb Biarnés entre 2015 i 2018, coincidint amb el "renaixement" de la seva figura després de trenta anys d'oblit.
L'exposició, titulada Viatge a un arxiu. Crònica de la redescoberta de Joana Biarnés 2016-2019 es va inaugurar ahir, i la conformen 130 instantànies. La inauguració coincidia amb la concessió de la I Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes - de la Fundació Photographic Social Vision - a Maria Contreras Coll.
A més d'una mostra de moments compartits amb Biarnés, l'exposició també vol ser un homenatge pòstum d'Imma Cortés a qui es va convertir en la seva "amiga" al llarg dels cinc anys que van compartir, des que va començar a treballar en la catalogació del seu arxiu analògic fins a la seva mort sobtada el passat desembre de 2018. "Jo no sabia que estava trobant una companya de viatge, però arrel d'aquelles sessions de catalogació d'arxius (2015) va venir més feina, acompanyar la Joana, preparar material per entrevistes o exposicions, i d'aquesta manera em vaig anar infiltrant en l'equip Biarnés", recorda Cortés.
Aquests anys van ser els immediatament posteriors al "renaixement" de Biarnés com a nom propi del fotoperiodisme català i estatal; de fet, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014. Aquella època va ser de gran exposició mediàtica, i se li van dedicar documentals, exposicions, reportatges i aparicions públiques de tota mena. Fins i tot va ser convidada al late night d'Andreu Buenafuente, Latemotiv.
"Va arribar un moment en què començaven a passar coses excepcionals per mi, i fins i tot per la Joana i vaig pensar que la gent això no ho veia", diu Cortés en referència a aquesta efervescència de la seva obra i figura. Des del principi, Cortés li havia anat fent fotografies, per vocació professional, però en un moment donat es va adonar que aquell material havia de tenir sortida. "Volia mostrar les bambolines del que va ser el seu renaixement. No és gratuït res del què va rebre la Joana perquè s'ho va treballar moltíssim", exposa.
Fotografiar Biarnés va ser molt "fàcil", explica Imma Cortés. "La Joana va ser la meva còmplice; va ser com fotografiar una amiga". Biarnés va ser conscient del projecte de Cortés, diu la fotògrafa, no tant que acabaria cristal·litzant en una exposició però sí que ella tenia la voluntat de documentar-ho. "Avui estaria molt contenta de veure com tot això veu la llum", ha celebrat.
I Beca Joana Biarnés de Fotoperiodisme
En el marc de l'exposició i coincidint amb la seva inauguració, es va donar a conèixer el nom de la guanyadora de la beca Joana Biarnés per a joves fotoperiodistes, una iniciativa de la Fundació Photographic Social Vision, entitat representant del llegat de la fotoperiodista.
Es tracta de Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991), pel seu treball Digues-ho pel seu nom, amb què investigarà la violència sexual a l'Estat des del punt de vista dels supervivents i dels perpetradors.
Contreras ha treballat la crisi de refugiats i migrants a Europa i ha documentat la lluita de les dones contra l'estigma menstrual al Nepal. Les seves fotografies s'han publicat a mitjans com The New York Times i The Washington Post i ha exposat a Dubai, Londres o Barcelona.
L'exposició, titulada Viatge a un arxiu. Crònica de la redescoberta de Joana Biarnés 2016-2019 es va inaugurar ahir, i la conformen 130 instantànies. La inauguració coincidia amb la concessió de la I Beca Joana Biarnés per a Joves Fotoperiodistes - de la Fundació Photographic Social Vision - a Maria Contreras Coll.
A més d'una mostra de moments compartits amb Biarnés, l'exposició també vol ser un homenatge pòstum d'Imma Cortés a qui es va convertir en la seva "amiga" al llarg dels cinc anys que van compartir, des que va començar a treballar en la catalogació del seu arxiu analògic fins a la seva mort sobtada el passat desembre de 2018. "Jo no sabia que estava trobant una companya de viatge, però arrel d'aquelles sessions de catalogació d'arxius (2015) va venir més feina, acompanyar la Joana, preparar material per entrevistes o exposicions, i d'aquesta manera em vaig anar infiltrant en l'equip Biarnés", recorda Cortés.
Retrats i fotografies de Joana Biarnés per la seva amiga Imma Cortés, exposades al Palau Robert Foto: ACN
Aquests anys van ser els immediatament posteriors al "renaixement" de Biarnés com a nom propi del fotoperiodisme català i estatal; de fet, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014. Aquella època va ser de gran exposició mediàtica, i se li van dedicar documentals, exposicions, reportatges i aparicions públiques de tota mena. Fins i tot va ser convidada al late night d'Andreu Buenafuente, Latemotiv.
"Va arribar un moment en què començaven a passar coses excepcionals per mi, i fins i tot per la Joana i vaig pensar que la gent això no ho veia", diu Cortés en referència a aquesta efervescència de la seva obra i figura. Des del principi, Cortés li havia anat fent fotografies, per vocació professional, però en un moment donat es va adonar que aquell material havia de tenir sortida. "Volia mostrar les bambolines del que va ser el seu renaixement. No és gratuït res del què va rebre la Joana perquè s'ho va treballar moltíssim", exposa.
Fotografiar Biarnés va ser molt "fàcil", explica Imma Cortés. "La Joana va ser la meva còmplice; va ser com fotografiar una amiga". Biarnés va ser conscient del projecte de Cortés, diu la fotògrafa, no tant que acabaria cristal·litzant en una exposició però sí que ella tenia la voluntat de documentar-ho. "Avui estaria molt contenta de veure com tot això veu la llum", ha celebrat.
I Beca Joana Biarnés de Fotoperiodisme
En el marc de l'exposició i coincidint amb la seva inauguració, es va donar a conèixer el nom de la guanyadora de la beca Joana Biarnés per a joves fotoperiodistes, una iniciativa de la Fundació Photographic Social Vision, entitat representant del llegat de la fotoperiodista.
Es tracta de Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991), pel seu treball Digues-ho pel seu nom, amb què investigarà la violència sexual a l'Estat des del punt de vista dels supervivents i dels perpetradors.
Contreras ha treballat la crisi de refugiats i migrants a Europa i ha documentat la lluita de les dones contra l'estigma menstrual al Nepal. Les seves fotografies s'han publicat a mitjans com The New York Times i The Washington Post i ha exposat a Dubai, Londres o Barcelona.