30
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
31
d'octubre
a les
11:28h
La majoria absoluta del govern format per Tot per Terrassa i ERC-MES ha permès tirar endavant els comptes pel pròxim any en una votació on l'oposició en bloc -PSC, Cs i JxT- hi han votat en contra. De fet aquesta ha estat la dinàmica durant tots els torns d'intervenció del ple extraordinari de pressupostos i ordenances que s'ha celebrat aquest matí.
Després de més de tres hores de debat, les posicions d'uns i altres no han variat i el govern ha donat llum verda a uns comptes que l'alcalde, Jordi Ballart, ha descrit com un acte de "responsabilitat, generositat i visió de futur respectant el passat però amb la voluntat de despertar les energies de la gran ciutat que som". Així, s'ha aprovat el pressupost consolidat de la ciutat -que inclou la despesa corrent, les inversions i també les societats dependents- que creix un 5,2% i se situa als 257,03 milions d'euros.
Esmena tombada i crítica continuada a l'augment de l'IBI
Mentre que l'increment de la taxa de residus no ha molestat els grups de l'oposició, que la consideren necessària per mantenir i millorar el servei de neteja de l'empresa municipal Eco-equip, l'augment del 5% de l'Impost de Béns Immobles (IBI) ha aixecat crítiques i retrets entre govern i oposició.
Els tres partits a la bancada dreta de la sala de plens han presentat una esmena conjunta precisament per denunciar i rebutjar aquest increment que en paraules de l'exalcalde socialista, Alfredo Vega, "no és ni progressiu, ni moderat ni just". En el text, que el govern ha tombat de manera previsible, l'oposició reclamava la congelació d'aquest impost, ja que hi ha famílies que encara estan pagant l'augment corresponent a l'actualització del 2017. "La justícia social comença per la justícia fiscal i la política redistributiva", ha etzibat Vega a la portaveu del govern, Núria Marín. Precisament Marín ha rebatut Vega a qui li ha dit que "estem convençuts que per fer coses a la ciutat la ciutadania entendrà un increment d’impostos i on la línia de bonificacions ha de ser molts presents".
En la mateixa línia que Vega s'ha expressat el líder de Cs, Javier González, que s'ha mostrat en contra de l'augment d'impostos i ha dit al govern "que demostri que són polítiques d'esquerres". Per la seva banda, Miquel Sàmper (JxT) ha considerat inoportú haver tingut pocs dies per poder revisar la proposta de pressupostos i ordenances. "Ens agradaria que tornéssim als estàndards de democràcia i participació i que no es facin passos enrere per la majoria que tenen".
Per Ballart, accions com aquestes responen a la voluntat de "deixar enrere un Ajuntament cada vegada més aprimat per iniciar una etapa amb capacitat d'inversió per impulsar una transformació de la ciutat en profunditat".
Bonificacions dels impostos
L'Ajuntament bonificarà alguns impostos relacionats amb el medi ambient. De manera que es pot arribar al 50% de bonificacions de l'IBI, l'ICIO i l'IAE per implantació de sistemes de generació elèctrica mitjançant renovables per fer-les més efectives. També s'aprovarà una nova bonificació en l'ICIO per obres noves o reformes en qualsevol mena d'edificació que incorporin punts de recàrrega elèctrica en totes les seves places d'aparcament.
Es preveu una nova exempció total o parcial en el pagament de determinades taxes o preus quan motius d'emergència declarada o excepcionalitat així ho aconsellin. En zona blava, nova exempció temporal en el pagament en zones de reserva escolar, en horaris d'entrada i sortida de les escoles. Pel que fa al servei d'abastament d'aigua, s'amplia els supòsits en què es pot aplicar la tarifa social, i se n'apuja el % d'aplicació.
Es mantenen les bonificacions dels vehicles elèctrics. Els vehicles 100% elèctrics (emissions 0) no pagaran ni zona blava ni l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) i els vehicles de ECO només pagaran el 50%.
Increment del 50% de l'IBI als que tinguin a partir de dos pisos buits
Una de les mesures innovadores és la sanció, mitjançant impostos, per als propietaris de pisos buits. Així, s'aprovarà un nou recàrrec del 50% en l'IBI a immobles d'ús residencial desocupats durant més de 2 anys, que es liquidarà a 31 de desembre de cada any. El govern ha anunciat que la desocupació es comprovarà a partir de les dades de consum d'aigua i el recàrrec només s'aplicarà quan la propietat tingui un mínim de dos habitatges buits, a banda del residencial.
A banda de l'IBI i la taxa de residus el govern també ha aprovat augmentar del 2% a l'Impost d'Activitat Econòmica (IAE), la plusvàlua, les taxes i els preus públics, tret dels serveis d'educació i serveis socials. Igualment l'ICIO s'actualitza d'acord amb el Col·legi d'Arquitectes per al 2019. Finalment, la taxa de guals, es congela. Així, segons el govern "la pressió fiscal a Terrassa es manté en nivells moderats i la ciutat continua per sota de la mitjana catalana". Està previst que l'import estimat d'augment d'ingressos per al 2020 sigui de prop de quatre milions d'euros.
Un pressupost centrat en la neteja i l'atenció a les persones
Tot i la previsió de majors recursos de 20,1 milions d'euros, es mantenen les limitacions de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i la Participació en els Ingressos de l'Estat, dades que no es coneixeran fins que no s'aprovin els Pressupostos Generals de l'Estat. D'aquesta manera, a efectes pràctics, el pressupost que es podrà destinar a inversions són 9 milions d'euros.
Una partida de 5,86 milions d'euros aniran destinats al manteniment de l'espai públic, medi natural i mobilitat. El Pla Local d'Habitatge rebrà una dotació de 300.000 euros mentre que el manteniment i la millora d'equipaments tindran un pressupost d'1,18 milions. Per la seva banda, s'han destinat 1,66 milions d'euros a projectes d'innovació i tecnològics.
Pel que fa als projectes i les actuacions prioritàries cal destacar l'1,8 milions per millorar la neteja i la gestió de residus de la ciutat; els 3,1 milions per a polítiques socials i d'atenció a les
persones vulnerables; 1,3 milions en educació; 2 milions al suport i foment de la cultura i l'esport; 2,9 milions en el manteniment i millora de l'espai públic; 310.000 euros per a la promoció econòmica i ocupació; i 547.000 euros per a la implantació del Pla de Mobilitat i altres accions de millora de la mobilitat i del transport públic.
Després de més de tres hores de debat, les posicions d'uns i altres no han variat i el govern ha donat llum verda a uns comptes que l'alcalde, Jordi Ballart, ha descrit com un acte de "responsabilitat, generositat i visió de futur respectant el passat però amb la voluntat de despertar les energies de la gran ciutat que som". Així, s'ha aprovat el pressupost consolidat de la ciutat -que inclou la despesa corrent, les inversions i també les societats dependents- que creix un 5,2% i se situa als 257,03 milions d'euros.
Esmena tombada i crítica continuada a l'augment de l'IBI
Mentre que l'increment de la taxa de residus no ha molestat els grups de l'oposició, que la consideren necessària per mantenir i millorar el servei de neteja de l'empresa municipal Eco-equip, l'augment del 5% de l'Impost de Béns Immobles (IBI) ha aixecat crítiques i retrets entre govern i oposició.
Els tres partits a la bancada dreta de la sala de plens han presentat una esmena conjunta precisament per denunciar i rebutjar aquest increment que en paraules de l'exalcalde socialista, Alfredo Vega, "no és ni progressiu, ni moderat ni just". En el text, que el govern ha tombat de manera previsible, l'oposició reclamava la congelació d'aquest impost, ja que hi ha famílies que encara estan pagant l'augment corresponent a l'actualització del 2017. "La justícia social comença per la justícia fiscal i la política redistributiva", ha etzibat Vega a la portaveu del govern, Núria Marín. Precisament Marín ha rebatut Vega a qui li ha dit que "estem convençuts que per fer coses a la ciutat la ciutadania entendrà un increment d’impostos i on la línia de bonificacions ha de ser molts presents".
En la mateixa línia que Vega s'ha expressat el líder de Cs, Javier González, que s'ha mostrat en contra de l'augment d'impostos i ha dit al govern "que demostri que són polítiques d'esquerres". Per la seva banda, Miquel Sàmper (JxT) ha considerat inoportú haver tingut pocs dies per poder revisar la proposta de pressupostos i ordenances. "Ens agradaria que tornéssim als estàndards de democràcia i participació i que no es facin passos enrere per la majoria que tenen".
Per Ballart, accions com aquestes responen a la voluntat de "deixar enrere un Ajuntament cada vegada més aprimat per iniciar una etapa amb capacitat d'inversió per impulsar una transformació de la ciutat en profunditat".
Bonificacions dels impostos
L'Ajuntament bonificarà alguns impostos relacionats amb el medi ambient. De manera que es pot arribar al 50% de bonificacions de l'IBI, l'ICIO i l'IAE per implantació de sistemes de generació elèctrica mitjançant renovables per fer-les més efectives. També s'aprovarà una nova bonificació en l'ICIO per obres noves o reformes en qualsevol mena d'edificació que incorporin punts de recàrrega elèctrica en totes les seves places d'aparcament.
Es preveu una nova exempció total o parcial en el pagament de determinades taxes o preus quan motius d'emergència declarada o excepcionalitat així ho aconsellin. En zona blava, nova exempció temporal en el pagament en zones de reserva escolar, en horaris d'entrada i sortida de les escoles. Pel que fa al servei d'abastament d'aigua, s'amplia els supòsits en què es pot aplicar la tarifa social, i se n'apuja el % d'aplicació.
Es mantenen les bonificacions dels vehicles elèctrics. Els vehicles 100% elèctrics (emissions 0) no pagaran ni zona blava ni l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) i els vehicles de ECO només pagaran el 50%.
Increment del 50% de l'IBI als que tinguin a partir de dos pisos buits
Una de les mesures innovadores és la sanció, mitjançant impostos, per als propietaris de pisos buits. Així, s'aprovarà un nou recàrrec del 50% en l'IBI a immobles d'ús residencial desocupats durant més de 2 anys, que es liquidarà a 31 de desembre de cada any. El govern ha anunciat que la desocupació es comprovarà a partir de les dades de consum d'aigua i el recàrrec només s'aplicarà quan la propietat tingui un mínim de dos habitatges buits, a banda del residencial.
Un pis buit. Foto: Arxiu
A banda de l'IBI i la taxa de residus el govern també ha aprovat augmentar del 2% a l'Impost d'Activitat Econòmica (IAE), la plusvàlua, les taxes i els preus públics, tret dels serveis d'educació i serveis socials. Igualment l'ICIO s'actualitza d'acord amb el Col·legi d'Arquitectes per al 2019. Finalment, la taxa de guals, es congela. Així, segons el govern "la pressió fiscal a Terrassa es manté en nivells moderats i la ciutat continua per sota de la mitjana catalana". Està previst que l'import estimat d'augment d'ingressos per al 2020 sigui de prop de quatre milions d'euros.
Un pressupost centrat en la neteja i l'atenció a les persones
Tot i la previsió de majors recursos de 20,1 milions d'euros, es mantenen les limitacions de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i la Participació en els Ingressos de l'Estat, dades que no es coneixeran fins que no s'aprovin els Pressupostos Generals de l'Estat. D'aquesta manera, a efectes pràctics, el pressupost que es podrà destinar a inversions són 9 milions d'euros.
Una partida de 5,86 milions d'euros aniran destinats al manteniment de l'espai públic, medi natural i mobilitat. El Pla Local d'Habitatge rebrà una dotació de 300.000 euros mentre que el manteniment i la millora d'equipaments tindran un pressupost d'1,18 milions. Per la seva banda, s'han destinat 1,66 milions d'euros a projectes d'innovació i tecnològics.
Pel que fa als projectes i les actuacions prioritàries cal destacar l'1,8 milions per millorar la neteja i la gestió de residus de la ciutat; els 3,1 milions per a polítiques socials i d'atenció a les
persones vulnerables; 1,3 milions en educació; 2 milions al suport i foment de la cultura i l'esport; 2,9 milions en el manteniment i millora de l'espai públic; 310.000 euros per a la promoció econòmica i ocupació; i 547.000 euros per a la implantació del Pla de Mobilitat i altres accions de millora de la mobilitat i del transport públic.