06
d'octubre
del
2019
Aquest diumenge 6 d'octubre és el Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral. LaTorre recupera l'entrevista que fa un any va fer a persones amb paràlisi cerebral de Terrassa.
Hem volgut conèixer més de prop com afronten la sexualitat i l'estima les persones amb paràlisi cerebral i per això hem parlat amb l'Andreina Seriñá, estudiant d'integració social amb paràlisi cerebral; el José Antonio Garcia, usuari de Prodis, també amb paràlisi; i l'Àngels Carreras, directora tècnica del centre de paràlisi cerebral.
La família, el primer pas
En molts casos la família pot ser el primer entorn de confiança on parlar de la sexualitat. "Encara és un tema tabú tant pels fills amb paràlisi com pels pares", assegura Andreina Seriñá. Ella explica que en el seu cas, igual que en el del José, les famílies sempre han estat molt obertes i des del primer moment els han donat la llibertat per preguntar i explorar els seus cossos.
No obstant això, Seriñá assegura que "a vegades aquesta llibertat no existeix perquè ni la família ni la persona discapacitada han estat degudament informats sobre aquest tema". Fins i tot, a vegades, el concepte que algunes persones tenen de sexualitat pot estar relacionat amb l'erotisme o el coit però va més enllà, "també implica el simple fet de sentir-te estimat o estimar algú, conèixer el teu propi cos, explorar", explica Carreras.
Crear espais íntims
Les persones amb paràlisi cerebral, igual com passa amb altres persones dependents, veuen vulnerat el seu dret a la intimitat contínuament. A la dutxa, al lavabo, per canviar-se de roba, etc. Sempre tenen una persona que els acompanya, els neteja, els vesteix i, òbviament els veu i els toca per fer-ho. Aquesta rutina fa que els usuaris no tinguin cap moment d'intimitat total per ells o per estar amb qui desitgin.
.jpg)
Per això, una de les maneres que tant els centres com les famílies posen en pràctica per facilitar l'accés a la sexualitat és crear espais íntims on les persones puguin satisfer les seves necessitats tant afectives com sexuals. "O simplement deixar el bolquer obert perquè aquella persona pugui explorar el seu cos amb intimitat", afegeix Carreras.
José Antonio, que es comunica a través d'un sistema de pictogrames que fa anar amb el genoll, ja que no té assolida la lectoescriptura, reivindica la igualtat per a totes les persones "tinc les mateixes necessitats sexuals que tothom i les vull satisfer". La directora explica que viu la sexualitat d'una manera molt plena i és un exemple. "Hem de satisfer les necessitats de cada persona i ho fem amb aquests espais íntims o proporcionant acompanyaments íntims o eròtics als usuaris".
"Les persones que tenim paràlisi cerebral hem de poder explorar el nostre cos, experimentar sensacions i veure si ens agrada o no, igual que la resta de persones, només cal que els donem eines per facilitar-los la tasca", reivindica Sarañá.
Una de les coses que fa somriure tant l'Andreina com el José és "sentir-se estimat". Ambdós coincideixen que sentir-se estimat és felicitat i la felicitat ajuda a l'autoestima com a ésser humà i alhora a tenir una millor qualitat de vida. "Que una persona del carrer em saludi fent-me dos petons i em mostri la seva afectivitat és molt important", explica Andreina Sarañá. És per això que tots dos defensen els espais íntims perquè "frenar segons quins impulsos tenen és contraproduent", apunta Carreras.
Educació en l'entorn
"El handicap que tenim per endavant és aconseguir trencar tabús amb la societat i conscienciar a tothom", explica la directora qui assegura que la campanya que han promogut des de Prodis amb vídeos curts i clars, precisament busquen "fer reflexionar la gent sobre la sexualitat en persones amb paràlisi cerebral".
Segons Sarañá encara hi ha molts tabús "a la gent li fa vergonya parlar de sexe amb mi" però assegura que ella ho fa. "Em sento molt feliç de poder parlar de tot, explicar com em sento en termes de sexualitat i afecte".
Hem volgut conèixer més de prop com afronten la sexualitat i l'estima les persones amb paràlisi cerebral i per això hem parlat amb l'Andreina Seriñá, estudiant d'integració social amb paràlisi cerebral; el José Antonio Garcia, usuari de Prodis, també amb paràlisi; i l'Àngels Carreras, directora tècnica del centre de paràlisi cerebral.
La família, el primer pas
En molts casos la família pot ser el primer entorn de confiança on parlar de la sexualitat. "Encara és un tema tabú tant pels fills amb paràlisi com pels pares", assegura Andreina Seriñá. Ella explica que en el seu cas, igual que en el del José, les famílies sempre han estat molt obertes i des del primer moment els han donat la llibertat per preguntar i explorar els seus cossos.
No obstant això, Seriñá assegura que "a vegades aquesta llibertat no existeix perquè ni la família ni la persona discapacitada han estat degudament informats sobre aquest tema". Fins i tot, a vegades, el concepte que algunes persones tenen de sexualitat pot estar relacionat amb l'erotisme o el coit però va més enllà, "també implica el simple fet de sentir-te estimat o estimar algú, conèixer el teu propi cos, explorar", explica Carreras.
Crear espais íntims
Les persones amb paràlisi cerebral, igual com passa amb altres persones dependents, veuen vulnerat el seu dret a la intimitat contínuament. A la dutxa, al lavabo, per canviar-se de roba, etc. Sempre tenen una persona que els acompanya, els neteja, els vesteix i, òbviament els veu i els toca per fer-ho. Aquesta rutina fa que els usuaris no tinguin cap moment d'intimitat total per ells o per estar amb qui desitgin.
Àngels Carreras i José Antonio, directora i usuari de Prodis Foto: Anna Mira
Per això, una de les maneres que tant els centres com les famílies posen en pràctica per facilitar l'accés a la sexualitat és crear espais íntims on les persones puguin satisfer les seves necessitats tant afectives com sexuals. "O simplement deixar el bolquer obert perquè aquella persona pugui explorar el seu cos amb intimitat", afegeix Carreras.
José Antonio, que es comunica a través d'un sistema de pictogrames que fa anar amb el genoll, ja que no té assolida la lectoescriptura, reivindica la igualtat per a totes les persones "tinc les mateixes necessitats sexuals que tothom i les vull satisfer". La directora explica que viu la sexualitat d'una manera molt plena i és un exemple. "Hem de satisfer les necessitats de cada persona i ho fem amb aquests espais íntims o proporcionant acompanyaments íntims o eròtics als usuaris".
"Les persones que tenim paràlisi cerebral hem de poder explorar el nostre cos, experimentar sensacions i veure si ens agrada o no, igual que la resta de persones, només cal que els donem eines per facilitar-los la tasca", reivindica Sarañá.
Una de les coses que fa somriure tant l'Andreina com el José és "sentir-se estimat". Ambdós coincideixen que sentir-se estimat és felicitat i la felicitat ajuda a l'autoestima com a ésser humà i alhora a tenir una millor qualitat de vida. "Que una persona del carrer em saludi fent-me dos petons i em mostri la seva afectivitat és molt important", explica Andreina Sarañá. És per això que tots dos defensen els espais íntims perquè "frenar segons quins impulsos tenen és contraproduent", apunta Carreras.
Educació en l'entorn
"El handicap que tenim per endavant és aconseguir trencar tabús amb la societat i conscienciar a tothom", explica la directora qui assegura que la campanya que han promogut des de Prodis amb vídeos curts i clars, precisament busquen "fer reflexionar la gent sobre la sexualitat en persones amb paràlisi cerebral".
Segons Sarañá encara hi ha molts tabús "a la gent li fa vergonya parlar de sexe amb mi" però assegura que ella ho fa. "Em sento molt feliç de poder parlar de tot, explicar com em sento en termes de sexualitat i afecte".
José Antonio, usuari de Prodis Foto: Anna Mira