26
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:20h
El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha decretat presó sense fiança per als set CDR detinguts des de dilluns, que han estat interrogats aquest dijous per l'alt tribunal. Fent cas al ministeri públic, que hores abans també havia sol·licitat aquesta mesura cautelar privativa de llibertat, el jutge els mantindrà empresonats pels delictes de terrorisme, fabricació i tinença d'explosius, i conspiració per un delicte d'estralls. L'interrogatori dels arrestats ha començat a les 11 hores.
Segons el magistrat, hi ha prou indicis per considerar que els detinguts podrien formar part d'una organització "amb una estructura jerarquitzada" que té per objectiu "instaurar la República catalana per qualsevol via, incloses les violentes". Per això, ha determinat presó provisional contra ells, sostinguda per la gravetat dels delictes, les penes que comporten, el perill que es puguin destruir proves importants per a la investigació, que es poguessin exiliar, o el perill de reiteració delictiva.
De moment, ha indicat, el procés continuarà sota secret de sumari mentre s'analitza la nombrosa documentació incautada en l'operació policial.
L'anunci de la presó provisional ha arribat als mitjans de comunicació abans que a les parts, segons ha denunciat Alerta Solidària. L'entitat que porta la defensa de set dels nou detinguts assegura que encara no han rebut cap notificació judicial.
Declaracions separades
Les declaracions s'han fet per separat i, a banda del magistrat, només hi han estan presents cadascun dels acusats amb el seu advocat i el fiscal Miguel Ángel Carballo. Els cinc detinguts amb lletrats d'Alerta Solidària només han respost les preguntes de la defensa. Els membres dels CDR detinguts des de dilluns han arribat a l'Audiència Nacional a primera hora del matí en un autobús de la Guàrdia Civil.
Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia
Segons el relat de la Fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".
Protestes i indignació de l'independentisme
L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".
L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència". De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme. Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".
Precedents de CDR acusats de terrorisme
Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.
Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.
Segons el magistrat, hi ha prou indicis per considerar que els detinguts podrien formar part d'una organització "amb una estructura jerarquitzada" que té per objectiu "instaurar la República catalana per qualsevol via, incloses les violentes". Per això, ha determinat presó provisional contra ells, sostinguda per la gravetat dels delictes, les penes que comporten, el perill que es puguin destruir proves importants per a la investigació, que es poguessin exiliar, o el perill de reiteració delictiva.
De moment, ha indicat, el procés continuarà sota secret de sumari mentre s'analitza la nombrosa documentació incautada en l'operació policial.
L'anunci de la presó provisional ha arribat als mitjans de comunicació abans que a les parts, segons ha denunciat Alerta Solidària. L'entitat que porta la defensa de set dels nou detinguts assegura que encara no han rebut cap notificació judicial.
⚠ÚLTIMA HORA ⚠
— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) September 26, 2019
La premsa anuncia que les 7 companyes @Detingudes23S estarien en presó provisional, si bé de moment no ha estat notificada cap resolució judicial a les advocades.
Declaracions separades
Les declaracions s'han fet per separat i, a banda del magistrat, només hi han estan presents cadascun dels acusats amb el seu advocat i el fiscal Miguel Ángel Carballo. Els cinc detinguts amb lletrats d'Alerta Solidària només han respost les preguntes de la defensa. Els membres dels CDR detinguts des de dilluns han arribat a l'Audiència Nacional a primera hora del matí en un autobús de la Guàrdia Civil.
Protesta independentista a l'Audiència Nacional. Foto: ND
Protesta independentista a l'Audiència Nacional. Foto: ND
Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia
Segons el relat de la Fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".
Protestes i indignació de l'independentisme
L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".
L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència". De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme. Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".
Precedents de CDR acusats de terrorisme
Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.
Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.