ERC, JxCat, CUP i Bildu denuncien un «muntatge» per criminalitzar l’independentisme

Una trentena de persones es concentren a l'Audiència Nacional en suport als CDR detinguts

Dirigents de partits independentistes catalans i bascos han donat suport als CDR detinguts
Dirigents de partits independentistes catalans i bascos han donat suport als CDR detinguts | ACN
NacióDigital
26 de setembre del 2019
Representants d'ERC, JxCat, CUP i Bildu han participat aquest dijous a la concentració a les portes de l’Audiència Nacional en suport als set CDR detinguts que presten declaració davant el jutge Manuel García Castellón acusats de terrorisme. 

La diputada d'ERC Marta Rosique, la de JxCat a Madrid Míriam Noqueras, la de la CUP Maria Sirvent i la portaveu de Bildu al Congés Mertxe Aizpurua han denunciat que les detencions responen a un “muntatge” i una “operació repressiva” amb una “intencionalitat política clara” de "criminalitzar" l’independentisme. Ho han fet en el transcurs de la concentració que ha reunit una trentena de persones al carrer Génova de Madrid –davant l’Audiència Nacional- i enmig d’un ampli dispositiu del Cos Nacional de Policia.


La diputada d’ERC al Parlament Marta Rosique ha afirmat que aquest és un altre "cas de repressió cap el moviment independentista". "Ahir era el cas de la Tamara i l’Adri, avui el dels companys dels CDR i demà el de qualsevol de nosaltres", ha afirmat, "però no saben que nosaltres sempre seguim alçats". Segons Rosique, “no és casual que això surti aquesta setmana” i forma part “d’un relat mediàtic per justificar una sentència que segur que serà dura cap als nostres presos polítics”. 

La diputada de JxCat al Congrés Míriam Nogueras ha expressat el suport de la seva formació als CDR i ha advertit que “no tolerarem que es vinculi el moviment independentista amb el terrorisme” perquè l’independentisme "és pacífic" i "tenim tot el dret a defensar que volem que Catalunya esdevingui un estat independent”. Nogueras ha criticat el “sarcasme” que el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, "volti per Europa donant lliçons de llibertat i democràcia quan a Espanya hi ha presos polítics, exiliats i repressió". "Tot això té tota la pinta de ser un muntatge pagat amb els impostos dels ciutadans", ha afirmat. 

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha assegurat també que aquest és un "muntatge policial" on participen els diversos aparells de l’Estat, una “operació repressiva” amb "una intencionalitat clara de criminalitzar el moviment en defensa de l’autodeterminació". Sirvent ha advertit que si l’Estat respon l’independentisme amb “repressió, nosaltres tenim el deure i el dret a respondre amb més organització popular, carrer i mobilitzacions organitzades” perquè “juntes combatrem molt millor la repressió”. 

La portaveu de Bildu al Congrés Mertxe Aizpurua ha denunciat el “muntatge policial” per “infringir un càstig a la ciutadania catalana” que lluita “pacíficament pels seus drets”. “D’això en sabem bastant a Euskal Herria”, ha dit Aizpurua, que ha afirmat que “aquest tipus de mesures no ajuden gens a la convivència”. 


Els detinguts declararan avui a l'Audiència Nacional

Els membres dels CDR detinguts des de dilluns han arribat a l'Audiència Nacional en un autobús de la Guàrdia Civil cap a les 7 del matí, segons fonts policials. Els set arrestats, acusats de terrorisme, passaran a declarar davant del jutge al llarg d'aquest dijous.

Se'ls va detenir dilluns en el marc d'un operatiu ordenat pel titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, i en el qual els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades "precursores" de la confecció d'explosius.

El ministeri públic considera que formaven un "grup terrorista d'índole secessionista català" i creu que planejaven atemptar entre l'1-O i la sentència. Els set independentistes han passat les últimes tres nits a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, a l'espera de passar a disposició judicial.

Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia

Segons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".

Protestes i indignació de l'independentisme

L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics. El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".

L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència". De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme. Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".

Precedents de CDR acusats de terrorisme

Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR. L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat. Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.

Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics. Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica. A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.

D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat.