Què sabem i què no sabem de les detencions d'independentistes

La Guàrdia Civil ha detingut aquest matí nou militants independentistes acusats de terrorisme, rebel·lió i sedició, i els ha traslladat a Madrid per comparèixer davant l'Audiència Nacional

L'operatiu de la Guàrdia Civil, als voltants de la plaça de les Dones del Tèxtil | Juanma Peláez

A. Hernández, A. Segura, C. Fiter, P. Pratdesaba,

23 de setembre del 2019

La Guàrdia Civil ha desplegat aquest matí un dispositiu en diversos municipis de Catalunya per detenir membres dels CDR acusats de terrorisme, rebel·lió i sedició. Tot plegat, a poques setmanes de la sentència. Els CDR i la CUP han cridat a la mobilització mentre que les altres formacions independentistes han denunciat el que consideren una onada repressiva a càrrec de l'Estat, així com la voluntat de criminalitzar el moviment. La informació, a hores d'ara, és escassa perquè el cas -que pilota l'Audiència Nacional- es troba sota secret de sumari. Què en sabem i què no en sabem, de l'operatiu policial contra els militants independentistes?

- Quants detinguts hi ha?

El dispositiu de la Guàrdia Civil contra l'independentisme s'ha desplegat aquesta matinada en diverses ciutats del Vallès com Sabadell o Cerdanyola, i també en localitats d'Osona, com ara Vic, Sant Vicenç de Torelló i Gurb. En l'operació han participat uns 500 agents del cos armat. Ara per ara, hi ha nou persones detingudes: quatre a Sabadell, una a Mollet, una a Cerdanyola, una a Santa Perpètua de la Mogoda, una a Sant Pere de Torelló i una altra a Sant Fost. A mitja tarda un dels detinguts ha estat deixat en llibertat, segons ha informat Alerta Solidària. La resta han estat traslladats a Madrid per declarar en els pròxims dies davant l'Audiència Nacional.

- De què estan acusats?

La Guàrdia Civil considera que els membres dels CDR detinguts han estat preparant "accions violentes". En un comunicat fet públic aquest mateix dilluns, la Fiscalia qualifica els CDR de "grups terroristes secessionistes catalans" i acusa els militants independentistes els delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició, i de preparar "actes terroristes" amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya.

- Qui ha ordenat l'operatiu?

L'operatiu l'ha ordenat el jutjat 6 de l'Audiència Nacional. El titular és Manuel María García Castellón, que va ser tresorer de l'Associació Professional de la Magistratura, una entitat conservadora propera al PP. El cas el porta l'Audiència Nacional perquè és l'encarregada de jutjar delictes de terrorisme.

- Quins són els indicis?

Pocs. El cas es troba sota secret de sumari i la informació surt en comptagotes. Segons la Fiscalia, els escorcolls tenen com a objectiu "requisar proves" que evidenciïn "l'avançat grau de preparació dels projectes terroristes amb finalitats secessionistes". El ministeri fiscal diu que té la "certesa" que les accions estaven previstes per l'aniversari de l'1-O i per donar resposta a la sentència. A part de les detencions, durant els escorcolls s'ha confiscat "abundant documentació i material informàtic" i "materials i substàncies" que es consideren "precursors" per fabricar explosius. Què són aquests precursors? Us ho expliquem aquí.

- Hi ha precedents?

Sí. El més recent vinculat a l'independentisme és el de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. Va ser l'abril del 2018 i se'ls acusava, també, de terrorisme, rebel·lió i sedició. Tamara va ser traslladada de Viladecans als calabossos de l'Audiència Nacional, a Madrid, i després confinada al seu municipi durant mesos. Adrià va exiliar-se a Bèlgica per temor a represàlies. Però aquest no és l'únic cas: l'Audiència Nacional ha pilotat diverses acusacions que després s'han anat diluïnt per la inexistència de proves.

Unes 300 persones s'han concentrat per protestar contra les detencions Foto: Albert Segura

- Quina és la resposta de l'independentisme?

L'independentisme ha respost amb indignació a l'ofensiva de la Guàrdia Civil. Representants dels partits sobiranistes han denunciat a la situació i els CDR han assegurat que "la maquinària repressiva de l'Estat" els ha posat en el punt de mira. El president Quim Torra ha acusat l'Estat de construir "un relat de violència" abans de la sentència mentre que ERC ha qualificat els fets com "un nou 20-S". La CUP, per la seva banda, ha cridat a la mobilització per respondre a la Guàrdia Civil. Al matí, unes 300 persones han protestat per les detencions a Sabadell mentre que de cara a la tarda hi ha previstes concentracions arreu del territori. Aquí en teniu una guia.

- Per què ara?

L'ofensiva de la Guàrdia Civil es produeix poques setmanes abans de la sentència del judici de l'1-O, que previsiblement es farà pública la primera quinzena d'octubre. La mateixa Fiscalia ha admès que la proximitat de la sentència i "la certesa" que les accions es volien dur a terme la primera quinzena d'octubre ha obligat a ordenar aquestes detencions. El president del Tribunal Suprem, al seu torn, també s'ha referit al cas, però ha volgut desvincular-lo de la sentència. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha explica que es tracta d'una operació per "prevenir" actes violents.

En el món independentista, l'operació de la Guàrdia Civil ha estat vista com una nova vulneració de drets en vigílies de la sentència. Tot plegat, per criminalitzar l'independentisme i relacionar-lo amb accions violentes.

- Quins són els propers passos?

Els nou detinguts arribaran aquest vespre a Madrid i previsiblement seran enviats als calabossos de l'Audiència Nacional. Tots ells hauran de comparèixer davant del jutge en els propers dies. Un cop feta la declaració, el jutge haurà de decidir si els deixa en llibertat, si els imposa una fiança o altres mesures cautelars, o si els envia a presó provisional abans que se celebri el judici.

L'operatiu de la Guàrdia Civil, als voltants de la plaça de les Dones del Tèxtil Foto: Juanma Peláez