llengua

El Departament de Cultura promourà l'ús del català en uns 4.500 establiments comercials amb el programa Ofercat

Els plans del programa estan adaptats a cadascun dels municipis i tipus d'establiment

per Redacció, 13 d'agost de 2019 a les 10:00 |
Imatge de la darrera edició de la Botiga al Carrer de Rubí | Localpres
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística duran a terme una nova fase del Pla Ofercat, de promoció dels usos lingüístics. Aquesta nova fase es realitzarà a 4.525 establiments comercials de 10 ciutats, entre les quals hi ha Rubí. Les altres poblacions on es durà a terme aquesta acció són Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.

Els plans del programa, que s'adapten a cadacun dels municipis i als tipus d'establiment, informaran els comerciants de les obligacions i la necessitat d'atendre els clients quan utilitzen el català, tal com estableix el codi de consum. A més, informaran sobre els avantatges d'adaptar-se a la llengua del client des d'una perspectiva de màrqueting.


Els resultats de la darrera onada de l'Ofercat, que es va dur a terme la tardor del 2018, van reflectir una situació lingüística territorialment diversa, i un interès dels comerciants per adaptar-se lingüísticament als clients. La conclusió s'extreu de la comparació entre la llengua amb què inicien la conversa quan el client entra a la botiga i el grau d'adaptació que mostren a la llengua del client.

Aquests resultats també revel·len que en localitats com Vic o Vilafranca, l'ús espontani supera el grau de coneixement de català que hi ha a la població, mentre que en poblacions com Mataró, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat o Terrassa, l'ús espontani és inferior al grau de coneixement. En ciutats com Cornellà, Sant Boi de Llobegat, El Prat de Llobregat o Castelldefels, aquesta segona circumstància és molt més marcada.

En aquest sentit, l'estudi conclou que l'adequació a la llengua catalana tendeix a apropar-se, en la majoria de ciutats, al grau de coneixement de la població, tot i que observa clares diferències territorials.

L'estudi també mostra diferències significatives en l'oferta en l'ús oral de català entre els comerços que són regentats per persones nascudes a l'Estat i els que són regentats per estrangers: els estrangers s'identifiquen molt menys amb el català, tendint a una menor adequació oral, tot i que les diferències es redueixen en el cas de la retolació identificativa.


També hi ha diferències importants en l'oferta de català segons el tipus d'establiment. Els mercats són els establiments que obtenen els valors més alts, seguits per les botigues a peu de carrer, que presenten uns valors alts en la retolació identificativa i la llengua d'adequació, però no tant en les altres variables.

Pel què fa a les grans superfícies, presenten valors alts en retolació identificativa i en adequació a la llengua del client, però inferiors en els altres paràmetres. Passa el mateix als establiments de centres comercials.

De manera paral·lela a l'Ofercat, durant la tardor es durà a terme el pla pilot del programa Emmarca't territorial, que té l'objectiu d'impulsar l'ús del català entre els establiments amb alta notorietat en una localitat.

Així, se seleccionaran 120 establiments notoris corresponents a 6 localitats, i s'hi durà a terme una acció que promourà l'ús del català tant en la retolació com en l'atenció al públic, però també en l'atenció telefònica, l'acció publicitària i les xarxes socials.

 

Participació