09
de juliol
del
2019
La Diputació de Barcelona ha consultat a la Junta Electoral Central (JEC) el sistema per triar president en cas que hi hagi més d'un candidat i que cap d'ells tingui majoria absoluta, una situació inèdita en la corporació. El pacte entre entre el PSC i Junts per Catalunya suma 23 escons dels 26 ens els que se situa la majoria absoluta i l'alternativa, el d'ERC i JxCat, que tindria el suport del diputat de Tot per Terrassa, 24.
Mai abans dos partits havien empatat en primer lloc en diputats provincials -el PSC i ERC amb 16 cadascun- ni s'havia acostat tant el ple sense una presidència clara, motiu pel qual es va sol·licitar informació a la JEC, han explicat fonts de la Diputació a Europa Press en relació a la votació de dijous.
La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) només detalla que, per elegir president de la Diputació, el candidat ha d'obtenir majoria absoluta en una primera votació (els 26 escons que cap opció té) i, si no s'assoleix, es passa a una segona volta en la qual n'hi ha prou amb obtenir majoria simple. Guanya, per tant, el candidat més votat o que, senzillament, tingui més vots a favor que en contra de la investidura.
I és que el sistema de votació canvia en funció de si es presenta un únic candidat o més d'un: en el cas que se'n presenti només un, els diputats voten a favor o en contra del seu nomenament però, si se'n presenta més d'un voten un candidat o un altre.
Què passa amb més d'un candidat?
Si més d'un partit presenta un candidat a presidir la Diputació, se n'elegiria un si obtingués el suport de 26 diputats o més -la majoria absoluta- i, si cap d'ells l'obtingués, es passaria a una segona volta, en la qual cadascun dels diputats votaria algun dels candidats presentats ja en la primera volta.
En aquest cas, seria proclamat president el candidat que obtingués més suports dels diputats del ple. En el cas d'empat seria president el candidat del partit amb més diputats però, com que el PSC i ERC tenen els mateixos, ho seria el del partit amb més vots en les eleccions municipals, que van ser els socialistes.
L'alternativa a ERC i JxCat és la coalició PSC-comuns-Cs
És difícil que això passi perquè si els comuns i TxT sumessin els seus vots als d'ERC no superarien Marín, que amb els vots del PSC i JxCat tindria un escó més. En canvi, si els postconvergents i TxT optessin per entendre's amb ERC (24 escons), per superar-ho Marín no en tindria prou amb els comuns per superar-los i necessitaria, a més, com a mínim Ciutadans, que te quatre vots.
Amb un únic candidat
En el cas que es presenti un únic candidat a presidir la corporació -cosa que els actors en joc veuen poc probable-, si aquest no aconsegueix la majoria absoluta en primera volta ni la majoria simple en la segona -més vots a favor que en contra del seu nom-, el president seria de la formació més votada a la província, és a dir el PSC.
Així, si ERC i JxCat arribessin a un eventual acord per investir un candidat independentista i aquest fos l'únic candidat, però no aconseguís la majoria simple, seria president de la Diputació un membre del PSC per haver estat el partit més votat. L'abstenció dels comuns seria necessària per fer president un independentista. Aquesta fórmula d'elecció és la que permetrà que Marín sigui presidenta només amb els vots del PSC i JxCat si no hi ha candidats alternatius.
Mai abans dos partits havien empatat en primer lloc en diputats provincials -el PSC i ERC amb 16 cadascun- ni s'havia acostat tant el ple sense una presidència clara, motiu pel qual es va sol·licitar informació a la JEC, han explicat fonts de la Diputació a Europa Press en relació a la votació de dijous.
La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) només detalla que, per elegir president de la Diputació, el candidat ha d'obtenir majoria absoluta en una primera votació (els 26 escons que cap opció té) i, si no s'assoleix, es passa a una segona volta en la qual n'hi ha prou amb obtenir majoria simple. Guanya, per tant, el candidat més votat o que, senzillament, tingui més vots a favor que en contra de la investidura.
COMPOSICIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Què passa amb més d'un candidat?
Si més d'un partit presenta un candidat a presidir la Diputació, se n'elegiria un si obtingués el suport de 26 diputats o més -la majoria absoluta- i, si cap d'ells l'obtingués, es passaria a una segona volta, en la qual cadascun dels diputats votaria algun dels candidats presentats ja en la primera volta.
En aquest cas, seria proclamat president el candidat que obtingués més suports dels diputats del ple. En el cas d'empat seria president el candidat del partit amb més diputats però, com que el PSC i ERC tenen els mateixos, ho seria el del partit amb més vots en les eleccions municipals, que van ser els socialistes.
L'alternativa a ERC i JxCat és la coalició PSC-comuns-Cs
És difícil que això passi perquè si els comuns i TxT sumessin els seus vots als d'ERC no superarien Marín, que amb els vots del PSC i JxCat tindria un escó més. En canvi, si els postconvergents i TxT optessin per entendre's amb ERC (24 escons), per superar-ho Marín no en tindria prou amb els comuns per superar-los i necessitaria, a més, com a mínim Ciutadans, que te quatre vots.
Amb un únic candidat
En el cas que es presenti un únic candidat a presidir la corporació -cosa que els actors en joc veuen poc probable-, si aquest no aconsegueix la majoria absoluta en primera volta ni la majoria simple en la segona -més vots a favor que en contra del seu nom-, el president seria de la formació més votada a la província, és a dir el PSC.
Així, si ERC i JxCat arribessin a un eventual acord per investir un candidat independentista i aquest fos l'únic candidat, però no aconseguís la majoria simple, seria president de la Diputació un membre del PSC per haver estat el partit més votat. L'abstenció dels comuns seria necessària per fer president un independentista. Aquesta fórmula d'elecció és la que permetrà que Marín sigui presidenta només amb els vots del PSC i JxCat si no hi ha candidats alternatius.