cinema

L'Acadèmia del Cinema Català nomena els nous Membres d'Honor a Terrassa

Han estat reconeguts Carme Elias, Assumpta Serna, Jordi Cadena, Hermann Bonnín, Elena Jaumandreu i Pere Sallent

per Anna Mira , Terrassa, 26 de juny de 2019 a les 14:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La Casa Alegre de Sagrera de Terrassa ha estat l'escenari escollit per celebrar la gala de nomenament dels nous Membres d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Un acte, que malgrat les altes temperatures d'aquest migdia al Vallès Occidental, ha homenatjat els nous membres de "la família de l'Acadèmia" ha expressat la seva directora, Isona Passola.

Així, Carme Elias, Assumpta Serna, Jordi Cadena, Hermann Bonnín, Elena Jaumandreu i Pere Sallent ja són oficialment Membres d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Tots ells han estat presentats per les cineastes Isabel Coixet i Sílvia Munt, el director de teatre Joan Lluís Bozzo, l'actriu Maria Ribera, l'actor Octavi Pujades i la muntadora Ana Pfaff, amb vincles personals i professionals amb els nous Acadèmics d'Honor.



En la seva intervenció Serna ha assegurat que al llarg de la seva carrera professional ha rodat poc en català i "això ho vull canviar", ha remarcat. "Encara puc donar moltes coses i el fet de parlar la llengua catalana donarà un altre color a les meves interpretacions", ha afegit l'actriu. L'empresari cinematogràfic Pere Sallent ha volgut dedicar el premi a la seva família que fa tres generacions que va iniciar amb la indústria cinematogràfica a Cerdanyola del Vallès. "La gent va al cine a somiar i un bon cinema és el que aconsegueix que la gent somii més intensament".
 

Acte de l'Acadèmia del Cinema Català a Terrassa. Foto: Aj. Terrassa


Per la seva banda, Cadena ha tingut un record especial per Pepón Coromina amb qui va fer la primera pel·lícula. "Més que un productor era una estrella de rock", ha afirmat. Jaumandreu ha agraït a l'acadèmia la distinció i ha recordat que "no fa massa anys que la feina de muntatge està reconeguda". Per Elias la distinció "representa la plenitud", ha indicat i l'ha volgut compartir amb el públic "que ens deixa compartir sentiments, emocions i vida". 

Un dels moments més emotius de la gala ha estat quan el més veterà, Hermann Bonnín ha pujat a l'escenari per recollir el seu guardó. "La distinció m'arriba com un aire fresc", ha assegurat Bonnín que ha fet aixecar el públic de la cadira.

L'acte ha sortit de la capital catalana i s'ha celebrat a Terrassa per ser un dels platós de cinema més importants del sud d'Europa, incorporada el 2017 a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en l'apartat cinematogràfic. Passola s'ha sumat a la reivindicació de la ciutat com a patrimoni cinematogràfic i ha afegit que han escollit la casa modernista Alegre de Sagrera per ser un espai on s'han rodat diverses pel·lícules.

La gala també ha comptat amb actuacions de la vocalista Laura Simó, acompanyada del pianista Francesc Capelles, dos noms vinculats al Festival de Jazz de Terrassa.

La distinció de Membres d'Honor ha reconegut des del 2009 una cinquantena de professionals de diversos àmbits de la nostra indústria cinematogràfica. La ciutat vallesana també acollirà, aquest dijous l'onzena edició de la Festa d'Estiu. L'acte es farà al vespre al Parc Audiovisual de Catalunya. 

Qui són els nous Membres d'Honor? 

Membres d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Foto: Aj. Terrassa

Hermann Bonnín, Barcelona 1935: En la seva llarga trajectòria professional, alterna la direcció́ i interpretació́ de teatre i cinema amb càrrecs públics en l'àmbit cultural, al capdavant d'institucions com l'Institut del Teatre o La Seca-Espai Brossa. Com a director teatral ha posat en escena obres de Valle-Inclán, Txèkhov, Federico García Lorca o Joan Maragall, entre molts d'altres. La seva heterogènia filmografia com a actor de cinema arrenca el 1987 amb La senyora, dirigida per un altre Membre d'Honor, Jordi Cadena. Va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre el 2003 i el Premi Nacional de Cultura del CONCA el 2013. L'actriu Maria Ribera, bona amiga d'Hermann Bonnín, repassarà la seva carrera.

Jordi Cadena, Barcelona 1947: Director, guionista i productor, va ser un dels fundadors del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. El 1975 crea la productora Ona Films, juntament amb Pepón Coromina. La senyora (1987) li donaria l'èxit comercial i el renom internacional, i el 1988 dirigiria un dels seus títols més emblemàtics, És quan dormo que hi veig clar. Després vindrien Els papers d'Aspern (1991), Els passos perduts (2008), Elisa K (2010), codirigida amb Judith Colell i guanyadora del Premi especial del Jurat al Festival de San Sebastián, La por (2013) i L'Amant del silenci (2016). Va rebre el Premi Nacional de Cultura el 2011 juntament amb Judith Colell. Sílvia Munt glossarà el cineasta, que la dirigiria en una pel·lícula clau per l'actriu i directora, Els papers d'Aspern.

Carme Elias, Barcelona 1951: Ha compaginat el teatre i el cinema amb la mateixa excel·lència. Inicia la seva carrera teatral el 1974 amb La señorita Julia, sota la direcció d'Adolfo Marsillach i debuta al cinema el 1978 amb L'orgia, de Francesc Bellmunt. Al llagr de la seva vida ha actuat sota les ordres d'Isabel Coixet, Pere Portabella, Jaime de Armiñán, Emilio Martínez-Lázaro, Pedro Almodóvar, Javier Fresser o Carlos Vermut, entre molts d'altres. Ha participat en emblemàtiques produccions de televisió com Anillos de Oro o Turno de oficio i ha posat la veu a Demi Moore, Daryl Hannah o Sigourney Weaver. Isabel Coixet glossarà aquesta bona amiga, protagonista del seu bateig en la direcció teatral (84 Charing Cross Road).

Elena Jaumandreu, Barcelona 1940: Inicia la seva carrera molt jove com a ajudant del seu pare, un dels primers muntadors d'Espanya, i aviat seria la cap de muntatge dels Estudis Chamartín de Madrid. Amb 28 anys, Orson Welles la incorporaria com a muntadora a Espanya de Campanades a mitjanit. El resultat esdevindria la pel·lícula preferida de Welles, qui diria de Jaumandreu que era "la millor muntadora del món". La seva filmografia inclou títols emblemàtics com Los golfos (1960) de Carlos Saura, Las Vegas, 500 millones (1968) d'Antonio Isasi Isasmendi o Interior roig (1983) d'Antoni Anglada. La muntadora Ana Pfaff descobrirà l'extraordinària tasca d'aquesta veterana companya d'ofici.

Pere Sallent, Barcelona 1961: És un dels grans empresaris cinematogràfics catalans, tercera generació d'una família que inauguraria el 1944 el primer cinema a Cerdanyola, el Kursaal., un cinema petit que Pere Sallent posteriorment convertiria en una de les primeres multisales del país, important crispetes fetes al moment, posa-gots a les butaques i sofàs regulables. El 2010 obriria el complex Full Cinemes, a Cornellà (avui Kinépolis), multisala líder al país en nombre d'espectadors i referent mundial de so. Destaca la seva capacitat d'adaptar-se a tots els canvis de consum audiovisual, des del VHS fins a les plataformes VOD. L'actor cerdanyolenc Octavi Pujades glossarà el seu paisà.

Assumpta Serna, Barcelona 1957: Debuta al teatre i al cinema el 1978 i entra a formar part de la companyia Dagoll Dagom, durant el seu exitós muntatge Antaviana. Poc després s'instal·la a Madrid, on treballa amb Carlos Saura, Pedro Almodóvar o Bigas Luna. Títols com Orquídea salvaje (1989) de Zalman King, Las cien y una noches (1995) d'Agnès Varda o les mítiques sèries de televisió Crime Stories i Falcon Crest fan d'Assumpta Serna una de les actrius catalanes de més projecció internacional. Actualment combina la interpretació amb la docència al Centre Professional de la Fundació First Team. El director Joan Lluís Bozzo glossarà l'actriu, amb qui compartiria els primers anys de la companyia Dagoll Dagom.

 

Participació