Deu cares noves del municipalisme català

ERC ha acabat amb l’hegemonia de quatre dècades del PSC a la Paeria de Lleida. Miquel Pueyo (Lleida, 1957), doctor en Filologia, professor universitari, escriptor i militant d’ERC des del 1988 és el nou alcalde de la capital de Ponent. Va ser diputat d’ERC al Parlament entre el 1988 i el 1995 i entre el 2005 i el 2011, amb els governs tripartits, va ser, primer, secretari de Política Lingüística i, després, delegat territorial del Govern a les comarques de Lleida. Després es va reincorporar a la Universitat de Lleida on exerceix com a professor de Periodisme i Comunicació Audiovisual. El novembre del 2018 va assumir la missió d’encapçalar la llista d’ERC a les eleccions municipals del 26-M i va aconseguir desbancar el PSC, que governava amb Cs, i ser la força més votada amb 7 regidors, els mateixos que els socialistes. Pueyo s’ha convertit en paer en cap de Lleida amb el suport de JxCat i els comuns.

El PSC recupera l'alcaldia de Sabadell de la mà de Marta Farrés (Sabadell, 1981). La nova alcaldessa de la capital del Vallès Occidental va ser regidora durant el mandat de Manuel Bustos, però el 2015 va perdre les primàries contra Josep Ayuso, en aquell moment candidat oficialista i avalat per l'exalcalde, que va plegar pels escàndols de corrupció. Després de quatre anys purgant a l'oposició, el 26-M la llista socialista -ara sí, encapçalada per Farrés- va tornar a ser la més votada a la ciutat: va sumar 10 regidors i pràcticament el 30% dels vots. Farrés, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració i diplomada en Relacions Institucionals i Protocol, succeeix el cupaire Maties Serracant i el republicà Juli Fernàndez, que l'últim mandat van partir-se l'alcaldia. El pacte de Farrés amb Podem li ha garantit l'alcaldia que ambicionava Fernàndez, que tenia el suport de la CUP i JxCat.

80 anys després ERC torna a governar Tarragona, una de les ciutats del país on els partits unionistes havien tingut més suport electoral. La investidura del republicà Pau Ricomà (Tarragona, 1957) com a nou alcalde, arriba un any i mig després de la victòria de Ciutadans als comicis del 21-D amb un 35% dels vots al municipi. Ricomà, llicenciat en Història General i Geografia i militant d'ERC des del 2000, ja va ser el cap de llista de la formació independentista a les eleccions del 2015. Al 26-M, ERC va ser la segona força més votada a Tarragona i, de fet, va quedar a només 464 vots del PSC de Josep Fèlix Ballesteros que va aconseguir un triomf estèril i paga el desgast dels anys i el fracàs dels Jocs del Mediterrani. Ricomà, que ha estat president de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, ha assumit l'alcaldia amb un pacte de govern amb En Comú Podem i el suport dels regidors de Junts per Tarragona i la CUP.

El retorn de Jordi Ballart (Terrassa, 1980) ha estat sonat. Ballart va ser alcalde de Terrassa amb el PSC des del 30 de novembre de 2012, quan va rellevar Pere Navarro, i fins el 2 novembre del 2017, quan va abandonar el càrrec i va estripar el carnet socialista en desacord amb el suport a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i al posterior empresonament de membres del govern de Carles Puigdemont. Ballart, que amb el PSC va guanyar les eleccions del 2015 a la capital vallesana amb 9 regidors, va tenir un mandat marcat per la remunicipalització del servei de l'aigua, que el va enfrontar als poders fàctics i també a la direcció del partit. Fora del PSC, va decidir tornar a presentar-se amb la nova formació Tot per Terrassa (d'estrica vocació municipalista i que ha deixat de banda la qüestió nacional) i va imposar-se amb 10 regidors i gairebé el 30% dels vots després d'una campanya dura. Ara, ha tornat a l'alcaldia gràcies a l''Acord per Terrassa' signat amb ERC-MES i s'ha convertit en un alcalde sense partit en una de les grans ciutats del país.

El nou batlle d'Olot ha estat un dels pocs que ha guanyat per majoria absoluta sent cap de llista per primera vegada. La candidatura de Junts per Catalunya encapçalada per Pep Berga (Olot, 1964) -que ha estat regidor del consistori els últims vuit anys- va aconseguir 11 dels 21 regidors de la capital de la Garrotxa i pràcticament el 45% dels vots. Aquesta ha estat la primera vegada en els últims 16 anys que un partit aconsegueix la majoria absoluta. El nou alcalde ha sabut aprofitar a la perfecció la gestió feta com a primer tinent d'alcalde d'Olot durant els últims quatre anys, dins l'equip de govern que durant dos mandats ha liderat Josep Maria Corominas, que ha estat també vicepresident de l'AMI.

El PSC ha retingut l'alcaldia del Vendrell. Kenneth Martínez (Barcelona, 1975) és el nou alcalde de la capital del Baix Penedès i succeeix l'històric diputat i alcalde socialista Martí Carnicer, que ha ocupat el càrrec durant dos períodes (1979-1994 i 2013-2019). A les eleccions del 26-M el PSC -que aquest últim mandat ha governat amb el PDECat- va tornar a ser la llista més votada al municipi i va ampliar de 4 a 8 regidors la seva presència al consistori, un dels més atomitzats del país amb 7 formacions amb representació. Finalment, Martínez s'ha assegurat l'alcaldia gràcies al suport de l'AVP (la popularment coneguda com la Llista de les Platges) i ha obert la porta a altres suports per governar.

Figueres compta amb una alcaldessa d'ERC per primera vegada des de la Transició. Agnès Lladó (Figueres, 1979) presideix el consistori de la capital de l'Alt Empordà gràcies a un acord a quatre amb el PSC, Guanyem i Canviem Figueres-CUP. Un pacte d'esquerres que ha servit per desbancar el fins ara alcalde Jordi Masquef de Junts per Figueres (JxCat), una de les grans apostes nacionalistes al territori. El 26-M, Esquerra va ser la segona força més votada amb cinc regidors, tres menys que JxCat que, tot i guanyar les eleccions amb vuit regidors, va quedar-se a tres representants de la majoria absoluta. Lladó, regidora al consistori des del 2015 i membre del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, ha assolit l'alcaldia amb un pacte que, com el de Sant Cugat, ha inquietat el seu propi partit i indignat JxCat.

De primera tinenta d'alcalde a batllessa. Aquest és el recorregut que ha fet, en tan sols unes setmanes, Olga Arnau. Assessora fiscal i mercantil, la candidata d'ERC a les eleccions municipals assumeix l'alcaldia després d'un pacte a última hora entre els republicans, JxCat i la CUP que ha desbancat els guanyadors de les eleccions, el PSC. D'aquesta manera, els republicans obtenen el poder a la capital del Garraf, que portava dues legislatures en mans de l'espai postconvergent amb Neus Lloveras com a alcaldessa. La seva successora, Blanca Albà, només va aconseguir tres regidors.

Un pacte d'última hora ha permès a JxCat mantenir l'alcaldia de Cervera, tot i que ERC va ser la llista més votada a les municipals del 26-M. Augé, dirigent de la Unió de Pagesos a les Terres de Lleida, agafa el relleu de Ramon Royes, un dels alcaldes carismàtics de Ponent i que portava al poder des del 2011. Ara ha deixat la política, en part molest perquè mai se'l va incloure en llocs de sortida a les eleccions al Parlament per la demarcació de Lleida. El nou batlle ha pactat amb el PSC i un grup d'independents per superar ERC en el recompte de vots al consistori. Els republicans, en els últims dies, li van prendre Tàrrega a JxCat, un municipi rellevant perquè la seva alcaldessa, Rosa Perelló, era també presidenta de la Diputació.