12
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
18:31h
Josep Rull, exconseller de Territori i Sostenibilitat, ha estat l'acusat que ha fet una intervenció més emocional en el torn d'última paraula al Tribunal Suprem. Acusat d'un delicte de rebel·lió i amb una pena de presó de 16 anys reclamada per la Fiscalia, Rull ha assenyalat que no hi ha "suficients presons" per "tancar l'anhel de llibertat d'un poble". També ha acusat al tribunal de no permetre-li veure créixer els seus dos fills, de quatre i deu anys, respectivament, arran de la seva situació de presó preventiva.
A Terrassa diverses persones han seguit l'últim torn de paraula del terrassenc des de la seu d'Òmnium Cultural de Terrassa.
"La democràcia es defensa amb més democràcia, i els drets amb més drets", ha assenyalat el dirigent independentista, que ha lamentat que les resolucions del Suprem l'impedeixin "veure créixer" els seus fills. "No impediran que els deixi quelcom extraordinàriament valuós: haver defensat unes idees nobles. No impediran que els doni el testimoni de la nostra lluita tenaç per aconseguir que puguin viure en un país millor, lliure, en una República catalana on sigui impossible que algú sigui empresonat per haver defensat uns ideals", ha assenyalat l'exconseller de Territori.
"No existeixen suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble", ha assegurat Rull, que ha tancat la intervenció amb unes paraules de Salvador Espriu i també s'ha referit -ha estat l'únic, per ara, que ho ha fet- a Carles Puigdemont com el "president legítim" de Catalunya, com ja va dir en la intervenció inicial, al febrer.
De què se l'acusa?
Rull ha arrencat amb un missatge de "gratitud" cap a la seva família. "Han patit", ha assenyalat l'exconseller de Territori, que ha fet servir el català per dirigir-se a la seva dona, a la seva mare i als seus germans. "I també una gratitud infinita al poble de Catalunya. Quin immens honor servir a aquesta gent per aconseguir un horitzó millor", ha asseverat el dirigent independentista, que ha volgut exhibir "tranquil·litat extraordinària" per haver respost les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat.
"Hi ha unes preguntes que s'han de formular. És un judici sobre idees o sobre fets? Com afronta la política un procés polític? Quina és la reacció d'un estat de dret davant d'un repte democràtic com el que hi ha a Catalunya? Les respostes no són gaire positives. Hi ha un escenari de negació de la política", ha apuntat l'exconseller de Territori, que ha apuntat una "excepcionalitat" en l'aplicació de l'estat de dret. Segons ell, se l'acusa d'haver signat un full de ruta independentista, per haver-se reunit en relació al procés -"sense explicar quan ni com"-, per avalar la decisió de no autoritzar l'atracament d'un vaixell a Palamós i pel relat de la Fiscalia, que vulnera "drets fonamentals".
"I se'm demanen 16 anys per això", ha asseverat Rull, que ha situat Rafael Catalá, ministre de Justícia amb Mariano Rajoy, de conèixer com aniria la instrucció abans que es dugués a terme. També ha apuntat que els atacs que se li atribueixen a la Constitució no són precisos, en la mesura que Catalunya "existeix abans" que el text. Ha fet una digressió sobre la història de la Generalitat, i també ha recordat que la norma va rebre a Catalunya més suport que a la resta de territoris. "Era un punt de partida: s'hi reconeix la realitat nacional", ha apuntat el dirigent independentista.
A Terrassa diverses persones han seguit l'últim torn de paraula del terrassenc des de la seu d'Òmnium Cultural de Terrassa.
Ara mateix diverses persones segueixen en directe l’últim torn de paraula de @joseprull al local d’@omniumterrassa#Terrassa#Judici1Ohttps://t.co/vfQ19HUFFspic.twitter.com/zdcI3bAs0C
— LaTorre (@torrepalau) 12 de juny de 2019
"La democràcia es defensa amb més democràcia, i els drets amb més drets", ha assenyalat el dirigent independentista, que ha lamentat que les resolucions del Suprem l'impedeixin "veure créixer" els seus fills. "No impediran que els deixi quelcom extraordinàriament valuós: haver defensat unes idees nobles. No impediran que els doni el testimoni de la nostra lluita tenaç per aconseguir que puguin viure en un país millor, lliure, en una República catalana on sigui impossible que algú sigui empresonat per haver defensat uns ideals", ha assenyalat l'exconseller de Territori.
"No existeixen suficients presons per tancar l'anhel de llibertat d'un poble", ha assegurat Rull, que ha tancat la intervenció amb unes paraules de Salvador Espriu i també s'ha referit -ha estat l'únic, per ara, que ho ha fet- a Carles Puigdemont com el "president legítim" de Catalunya, com ja va dir en la intervenció inicial, al febrer.
De què se l'acusa?
Rull ha arrencat amb un missatge de "gratitud" cap a la seva família. "Han patit", ha assenyalat l'exconseller de Territori, que ha fet servir el català per dirigir-se a la seva dona, a la seva mare i als seus germans. "I també una gratitud infinita al poble de Catalunya. Quin immens honor servir a aquesta gent per aconseguir un horitzó millor", ha asseverat el dirigent independentista, que ha volgut exhibir "tranquil·litat extraordinària" per haver respost les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat.
"Hi ha unes preguntes que s'han de formular. És un judici sobre idees o sobre fets? Com afronta la política un procés polític? Quina és la reacció d'un estat de dret davant d'un repte democràtic com el que hi ha a Catalunya? Les respostes no són gaire positives. Hi ha un escenari de negació de la política", ha apuntat l'exconseller de Territori, que ha apuntat una "excepcionalitat" en l'aplicació de l'estat de dret. Segons ell, se l'acusa d'haver signat un full de ruta independentista, per haver-se reunit en relació al procés -"sense explicar quan ni com"-, per avalar la decisió de no autoritzar l'atracament d'un vaixell a Palamós i pel relat de la Fiscalia, que vulnera "drets fonamentals".
"I se'm demanen 16 anys per això", ha asseverat Rull, que ha situat Rafael Catalá, ministre de Justícia amb Mariano Rajoy, de conèixer com aniria la instrucció abans que es dugués a terme. També ha apuntat que els atacs que se li atribueixen a la Constitució no són precisos, en la mesura que Catalunya "existeix abans" que el text. Ha fet una digressió sobre la història de la Generalitat, i també ha recordat que la norma va rebre a Catalunya més suport que a la resta de territoris. "Era un punt de partida: s'hi reconeix la realitat nacional", ha apuntat el dirigent independentista.