demografia

Terrassa superarà els 250.000 habitants l'any 2030

Un informe de l'ajuntament detalla que Terrassa envellirà, però ho farà menys que altres municipis

per Anna Mira, Terrassa, 12 de juny de 2019 a les 08:00 |
Terrassa arribarà als 250.000 habitants l'any 2030 segons el recent estudi sobre projecció demogràfica de Terrassa fet pel Servei d'Estudis i Observatori de la ciutat de l'ajuntament egarenc. Amb dades de l'Idescat, l'any 2018 Terrassa tenia 218.535 habitants i de l'estudi se'n desprèn que pels pròxims dotze anys, la població de Terrassa presenta una "marcada tendència a créixer".

El resultat de la projecció xifra un augment d'un 16% de residents respecte del 2018. És a dir, que Terrassa tindrà 34.712 habitants més, arribant als 253.550 habitants, l'any 2030. Així l'estudi concreta que aquest increment representa uns 2.892 habitants anuals que es produirà per l'increment de la immigració. També se'n desprèn que la natalitat es mantindrà estable tot i que pot disminuir durant els pròxims sis anys i després, a partir de l'any 2015 podria estabilitzar-se. Pel que fa a la mortalitat s'incrementarà a causa de l'augment de l'esperança de vida en edats més avançades.


En relació als districtes, actualment els que tenen més pes sobre el total de la població són, el D5 (21,01%), el D6 (18,82%), el D4 (18,16%), el D1 (16,40%), el D3 (11,50%), el D2 (10,14%) i el nou D7 (3,96%). Els districtes que han tingut un major augment de població respecte al 2010, han estat els districtes 2 i 1. Finalment l'informe també reflecteix que el Districte 1 és el més dens i també el més envellit.

Terrassa envellirà, però ho farà menys que altres municipis

El document també compara la ciutat amb altres municipis de Catalunya i conclou que a diferència d'aquestes, a Terrassa la població envellirà però ho farà menys perquè es veurà contrarestat per l'arribada de població jove (entre els 15 i els 49 anys). Per tant, l'estructura demogràfica l'any 2030 no serà tan envellida en comparació amb altres ciutats capitals de província.

Amb tot, a causa de l'augment de l'esperança de vida, el nombre absolut d'habitants de 65 anys i més, seguirà en augment, tal com s'anava produint des de l'any 2010 fins a l'actualitat. L'increment ha estat del 15,85% passant dels 31.376 habitants el 2010 als 36.350 el 2018 (+4.974 persones). Per tant, el document descriu que "si només es té en compte aquest component demogràfic, hi ha una clara tendència a un envelliment ràpid de la població". "A més, a causa del fet que la natalitat disminueix, la proporció de la gent gran sobre el total de la població també s'incrementarà", s'especifica a l'informe.


Pel que fa a la població jove (16-29 anys), aquesta també augmentarà incrementant el seu pes respecte al total, fet que comportarà un rejoveniment de la població terrassenca. Les causes de l'increment de població jove seran, d'una banda, que les generacions anteriors a la crisi (abans del 2008) es trobaran en aquesta franja d'edat jove. De l'altra, l'augment de la immigració, tant procedent directament de l'estranger (33%) com de la resta de l'estat o de l'àrea metropolitana de Barcelona i de municipis propers com a conseqüència de la gentrificació. Els barris on s'instal·len les persones nouvingudes són per ordre de més a menys Ca n'Anglada, Ca n'Aurell, el barri del Centre, Sant Pere Nord, Can Palet o Sant Pere.

El document adverteix que les dades de la projecció de la població "s'haurà de tenir en compte per poder donar resposta a la demanda futura de serveis i equipaments a la ciutat" tot i que reconeix que es tracta d'una xifra aproximada que cal revisar anualment. Així, en el conjunt de variables que segons l'informe s'han de tenir en compte són, entre d'altres, l'impacte del fenomen de la gentrificació de la ciutat de Barcelona sobre la perifèria metropolitana; l'evolució del mercat immobiliari respecte a preus; l'ocupació dels habitatges buits; o l'edat en què la dona decideix ser mare per primera vegada.

 

Participació