11
de juny
del
2019
La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa. Les defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions. La tarda l'ha encetat Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que després d'analitzar els delictes que s'imputen als seus patrocinats, ha entrat a debatre els documents que s'utilitzen com a proves per part de les acusacions. Entre aquests, el document EnfoCATs, clau perquè els líders independentistes estiguin en presó preventiva, i que presumptament lliga Parlament, Generalitat i societat civil. Sobre aquest, Pina ha recordat que és un document que ningú coneix, que no té autoria ni data, però que algun “gurú i sant Grial de l’independentisme” ha escrit. “En aquesta vida, els hi puc dir que hi ha molt il·luminat”, ha sentenciat.
Pina també ha mencionat el Llibre Blanc de la Transició Nacional, que “mai va ser impugnat” i que, a més, és un “document acadèmic” que, per altra banda, “no pot ser prova d’un concert” quan l’any 2014, per exemple, Jordi Turull no era membre del Govern i Jordi Sànchez era adjunt al síndic de Greuges. També el full de ruta del 2015 subscrit per CiU, ERC, Òmnium, ANC i AMI, sobre el qual hi ha altres firmants que no han estat cridats a judici. I finalment l’agenda Moleskine trobada a casa de l’exnúmero 2 d’Oriol Junqueras Josep Maria Jové, on consten diferents reunions entre polítics: “Allò il·lògic seria que Turull es reunís amb Messi, però que es reunís amb Marta Rovira o amb Romeva? O és que els polítics no es reuneixen amb polítics?”.
El codi penal no inclou el delicte de cop d'estat
L'advocat ha indicat que no hi ha "cap delicte al codi penal" que sigui un "cop d'estat", com va defensar la Fiscalia la setmana passada. "El codi penal és el que és, la rebel·lió i la sedició són les que són. La missió és si concorren els elements objectius sobre aquests delictes", ha reflexionat Pina.
L'advocat de Sànchez, Rull i Turull ha denunciat que la Fiscalia hagi reinterpretat a voluntat el concepte de rebel·lió. “La Fiscalia deia que ens trobàvem davant d’una rebel·lió distinta, però no ens trobem mai davant d’un homicidi distint o d’una agressió sexual distinta”, ha criticat, i ha afirmat: “Els delictes no són distints, són els que són i estan registrats en el codi penal”. I en aquesta línia, ha fet reflexionar la sala sobre l'autoria de la rebel·lió: mentre que es jutja els suposats impulsors de la rebel·lió, no es porten a judici els suposats rebels. Ciutadans, ha recordat, sobre els quals s'estan arxivant causes en nombroses jutjats de Catalunya.
Pina també s'ha preguntat "en quin moment va produir-se l'alçament" que descriuen les acusacions. És per això que ha posat en qüestió els fets que han nodrit les investigacions de la Guàrdia Civil, i també ha subratllat que milers de ciutadans es van manifestar a favor de la unitat d'Espanya el 8 d'octubre del 2017. Un moment en què a Catalunya hi havia, segons les forces i cossos de seguretat de l'Estat, un període "insurreccional". "A Catalunya hi ha pau, encara que alguns busquin la confrontació", ha remarcat Pina al principi de la intervenció, i si finalment la Fiscalia ha volgut anar més enllà dels delictes de desobediència que ja es van imputar el 9-N, ha considerat, és per "escarmentar".
“Si el tribunal cregués que hi ha hagut un alçament, quina és l’actitud que haurien de tenir els alçats? Amb les mans alçades, dient 'votarem' i dient 'som gent de pau'?”, s’ha preguntat Pina. De fet, l’advocat de Sànchez, Turull i Rull ha recordat que hi va haver incidents en 30 col·legis de més de 2.000, i ha citat el tuit de Pedro Sánchez denunciant les càrregues policials el dia del referèndum.
Per altra banda, també ha volgut fer referència al missatge del rei Felip VI el dia 3 d'octubre, quan el monarca no parlava en cap moment de rebel·lió ni de situacions de violència. I sobre la violència ha incidit, ja que ni el 20-S ni l'1-O hi va haver més violència que la dels cossos policials espanyol, ha assegurat, amb l'excepció de casos puntuals. Pina també ha recordat que el tipus penal de la rebel·lió no contempla la violència ambiental, i ha denunciat que, en aquest cas, s’estigui demanant una pena de presó similar a la que s’estaria exigint a algú que hagués realitzat una rebel·lió amb armes.
Pina ha passat per sobre de la sedició, que ha descrit com una "rebel·lió en petit", i l'organització criminal defensada per l'acusació popular del partit ultra Vox: "No ha quedat provat cap tipus d’organització entre membres del Govern, ciutadans i membres de les associacions civils o responsables del Parlament de Catalunya".
La violència policial generada l'1-O
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va presentar una interlocutòria prèvia a l'1-O on va demanar a les forces i cossos de seguretat de l'Estat actuar, sempre fent prevaldre la "normal convivència ciutadana". Un fet, ha assegurat l'advocat, que només la Guàrdia Civil i la Policia Nacional Espanyola van incomplir.
“Si alguna cosa hem après durant aquests quatre mesos és que aquestes persones són gent de pau”, ha declarat el lletrat de Sànchez, Turull i Rull, que s’ha preguntat: “Com se’ls pot atribuir a ells que siguin els instigadors i els inductors de conductes violentes?”. Segons Pina, l’única violència “va néixer i es va crear l’1-O” en aquells punts electorals on alguns funcionaris policials “no van saber estar a l’altura”.
Una malversació per fer el “ridícul”
“Una cosa és buscar fets per justificar el referèndum i l’altra és fer el ridícul”. Amb aquesta afirmació ha justificat Pina l'absència de proves que justifiquin el delicte de malversació. La web del referèndum.cat, ha recordat, és de l’època de Pasqual Maragall, i la campanya de Catalans a l’Exterior o les conferències a Brussel·les, ha dit, s’emmarcaven dins del marc legal: “Ningú va qüestionar la legalitat d’aquella campanya internacional”.
Segons ha afegit Pina, tampoc hi ha malversació en l’anunci de les vies del tren. “No té res a veure l’anunci de les vies del tren amb la campanya Civisme, ho torno a dir, els hi juro, de veritat, creguin-me”, ha assegurat, dirigint-se a la fiscal Consuelo Madrigal, qui va desplegar l’acusació per malversació al judici: “Senyora fiscal, de veritat, amb tot l’afecte que sap que li professo, no hi va haver lucre cessant”. També ha descartat malversació en el cas d’Unipost, una empresa respecte de la qual ha afirmat que els testimonis –de l’acusació- han admès que no hi havia contracte amb la Generalitat, ni tampoc pagament.
Causa "general", desobediència i rebel·lió
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras -considerat el "motor" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Raül Romeva, ha denunciat una "causa general" contra l'independentisme nascuda el 2015 a l'Audiència Nacional, i ha avisat que, davant d'això, la sentència del Tribunal Suprem haurà de ser exemplar perquè crearà precedent en la jurisprudència. "Demano la millor de les sentències", ha clamat Van den Eynde, que ha destacat com els seus patrocinats segueixen "estenent la mà" per trobar una "solució al conflicte", que ha recordat que té base política i no jurídica.
Sobre els delictes que els imputen, ha carregat contra la Fiscalia per haver "confós" el delicte de desobediència -que es podria "discutir"- amb el de rebel·lió, pel qual es demanen 25 anys de presó a l'exvicepresident del Govern. Aquest delicte, ha dit, no pot existir perquè no hi va haver "ni violència, ni alçament, ni armes", ni tampoc cap reacció del govern espanyol en la línia d'aplicar l'estat de setge, normativament pensat per aturar rebel·lions armades. Així mateix, ha sentenciat que "s'està investigant el moviment independentista", i ha negat que s'hagi produït en cap "alçament violent".
Retrat dels "incompliments" del Govern
Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, exconseller d'Interior, ha trenat un relat tècnic però també polític. En concret, ha fet una llista de tots els "incompliments sistemàtics" del Govern en relació a les lleis de desconnexió i també ha ressaltat que l'executiu ni va "efectuar" cap declaració d'independència. En canvi, ha subratllat l'advocat, es va "acatar" l'article 155 de la Constitució sense oposar-hi resistència. La Generalitat, ha dit, en tot moment va posar el seu poder "a disposició de l'Estat".
Melero, a banda, també ha insistit que el plantejament de l'1-O en clau policial va ser "aberrant" per part del Ministeri de l'Interior, i ha acusat les forces i seguretat de l'Estat de no voler "col·laborar" amb els Mossos d'Esquadra. També ha volgut deixar clar que Forn es va acomiadar del càrrec abans de la declaració de la independència en una reunió amb els responsables d'Interior.
Pina també ha mencionat el Llibre Blanc de la Transició Nacional, que “mai va ser impugnat” i que, a més, és un “document acadèmic” que, per altra banda, “no pot ser prova d’un concert” quan l’any 2014, per exemple, Jordi Turull no era membre del Govern i Jordi Sànchez era adjunt al síndic de Greuges. També el full de ruta del 2015 subscrit per CiU, ERC, Òmnium, ANC i AMI, sobre el qual hi ha altres firmants que no han estat cridats a judici. I finalment l’agenda Moleskine trobada a casa de l’exnúmero 2 d’Oriol Junqueras Josep Maria Jové, on consten diferents reunions entre polítics: “Allò il·lògic seria que Turull es reunís amb Messi, però que es reunís amb Marta Rovira o amb Romeva? O és que els polítics no es reuneixen amb polítics?”.
El codi penal no inclou el delicte de cop d'estat
L'advocat ha indicat que no hi ha "cap delicte al codi penal" que sigui un "cop d'estat", com va defensar la Fiscalia la setmana passada. "El codi penal és el que és, la rebel·lió i la sedició són les que són. La missió és si concorren els elements objectius sobre aquests delictes", ha reflexionat Pina.
L'advocat de Sànchez, Rull i Turull ha denunciat que la Fiscalia hagi reinterpretat a voluntat el concepte de rebel·lió. “La Fiscalia deia que ens trobàvem davant d’una rebel·lió distinta, però no ens trobem mai davant d’un homicidi distint o d’una agressió sexual distinta”, ha criticat, i ha afirmat: “Els delictes no són distints, són els que són i estan registrats en el codi penal”. I en aquesta línia, ha fet reflexionar la sala sobre l'autoria de la rebel·lió: mentre que es jutja els suposats impulsors de la rebel·lió, no es porten a judici els suposats rebels. Ciutadans, ha recordat, sobre els quals s'estan arxivant causes en nombroses jutjats de Catalunya.
Pina també s'ha preguntat "en quin moment va produir-se l'alçament" que descriuen les acusacions. És per això que ha posat en qüestió els fets que han nodrit les investigacions de la Guàrdia Civil, i també ha subratllat que milers de ciutadans es van manifestar a favor de la unitat d'Espanya el 8 d'octubre del 2017. Un moment en què a Catalunya hi havia, segons les forces i cossos de seguretat de l'Estat, un període "insurreccional". "A Catalunya hi ha pau, encara que alguns busquin la confrontació", ha remarcat Pina al principi de la intervenció, i si finalment la Fiscalia ha volgut anar més enllà dels delictes de desobediència que ja es van imputar el 9-N, ha considerat, és per "escarmentar".
“Si el tribunal cregués que hi ha hagut un alçament, quina és l’actitud que haurien de tenir els alçats? Amb les mans alçades, dient 'votarem' i dient 'som gent de pau'?”, s’ha preguntat Pina. De fet, l’advocat de Sànchez, Turull i Rull ha recordat que hi va haver incidents en 30 col·legis de més de 2.000, i ha citat el tuit de Pedro Sánchez denunciant les càrregues policials el dia del referèndum.
Per altra banda, també ha volgut fer referència al missatge del rei Felip VI el dia 3 d'octubre, quan el monarca no parlava en cap moment de rebel·lió ni de situacions de violència. I sobre la violència ha incidit, ja que ni el 20-S ni l'1-O hi va haver més violència que la dels cossos policials espanyol, ha assegurat, amb l'excepció de casos puntuals. Pina també ha recordat que el tipus penal de la rebel·lió no contempla la violència ambiental, i ha denunciat que, en aquest cas, s’estigui demanant una pena de presó similar a la que s’estaria exigint a algú que hagués realitzat una rebel·lió amb armes.
Pina ha passat per sobre de la sedició, que ha descrit com una "rebel·lió en petit", i l'organització criminal defensada per l'acusació popular del partit ultra Vox: "No ha quedat provat cap tipus d’organització entre membres del Govern, ciutadans i membres de les associacions civils o responsables del Parlament de Catalunya".
La violència policial generada l'1-O
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va presentar una interlocutòria prèvia a l'1-O on va demanar a les forces i cossos de seguretat de l'Estat actuar, sempre fent prevaldre la "normal convivència ciutadana". Un fet, ha assegurat l'advocat, que només la Guàrdia Civil i la Policia Nacional Espanyola van incomplir.
“Si alguna cosa hem après durant aquests quatre mesos és que aquestes persones són gent de pau”, ha declarat el lletrat de Sànchez, Turull i Rull, que s’ha preguntat: “Com se’ls pot atribuir a ells que siguin els instigadors i els inductors de conductes violentes?”. Segons Pina, l’única violència “va néixer i es va crear l’1-O” en aquells punts electorals on alguns funcionaris policials “no van saber estar a l’altura”.
Una malversació per fer el “ridícul”
“Una cosa és buscar fets per justificar el referèndum i l’altra és fer el ridícul”. Amb aquesta afirmació ha justificat Pina l'absència de proves que justifiquin el delicte de malversació. La web del referèndum.cat, ha recordat, és de l’època de Pasqual Maragall, i la campanya de Catalans a l’Exterior o les conferències a Brussel·les, ha dit, s’emmarcaven dins del marc legal: “Ningú va qüestionar la legalitat d’aquella campanya internacional”.
Segons ha afegit Pina, tampoc hi ha malversació en l’anunci de les vies del tren. “No té res a veure l’anunci de les vies del tren amb la campanya Civisme, ho torno a dir, els hi juro, de veritat, creguin-me”, ha assegurat, dirigint-se a la fiscal Consuelo Madrigal, qui va desplegar l’acusació per malversació al judici: “Senyora fiscal, de veritat, amb tot l’afecte que sap que li professo, no hi va haver lucre cessant”. També ha descartat malversació en el cas d’Unipost, una empresa respecte de la qual ha afirmat que els testimonis –de l’acusació- han admès que no hi havia contracte amb la Generalitat, ni tampoc pagament.
Causa "general", desobediència i rebel·lió
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras -considerat el "motor" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Raül Romeva, ha denunciat una "causa general" contra l'independentisme nascuda el 2015 a l'Audiència Nacional, i ha avisat que, davant d'això, la sentència del Tribunal Suprem haurà de ser exemplar perquè crearà precedent en la jurisprudència. "Demano la millor de les sentències", ha clamat Van den Eynde, que ha destacat com els seus patrocinats segueixen "estenent la mà" per trobar una "solució al conflicte", que ha recordat que té base política i no jurídica.
Sobre els delictes que els imputen, ha carregat contra la Fiscalia per haver "confós" el delicte de desobediència -que es podria "discutir"- amb el de rebel·lió, pel qual es demanen 25 anys de presó a l'exvicepresident del Govern. Aquest delicte, ha dit, no pot existir perquè no hi va haver "ni violència, ni alçament, ni armes", ni tampoc cap reacció del govern espanyol en la línia d'aplicar l'estat de setge, normativament pensat per aturar rebel·lions armades. Així mateix, ha sentenciat que "s'està investigant el moviment independentista", i ha negat que s'hagi produït en cap "alçament violent".
Retrat dels "incompliments" del Govern
Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, exconseller d'Interior, ha trenat un relat tècnic però també polític. En concret, ha fet una llista de tots els "incompliments sistemàtics" del Govern en relació a les lleis de desconnexió i també ha ressaltat que l'executiu ni va "efectuar" cap declaració d'independència. En canvi, ha subratllat l'advocat, es va "acatar" l'article 155 de la Constitució sense oposar-hi resistència. La Generalitat, ha dit, en tot moment va posar el seu poder "a disposició de l'Estat".
Melero, a banda, també ha insistit que el plantejament de l'1-O en clau policial va ser "aberrant" per part del Ministeri de l'Interior, i ha acusat les forces i seguretat de l'Estat de no voler "col·laborar" amb els Mossos d'Esquadra. També ha volgut deixar clar que Forn es va acomiadar del càrrec abans de la declaració de la independència en una reunió amb els responsables d'Interior.