22
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
11:28h
La campanya electoral per les eleccions municipals sovint destaca per les propostes que fan els diferents partits polítics en diversos àmbits de la ciutat. Des de LaTorre hem demanat a diferents entitats, col·lectius, associacions i persones de Terrassa que ens traslladéssin les peticions que volen fer arribar als partits. Cada dia, durant la campanya publicarem les respostes dels partits a les preguntes dels ciutadans.
Avui és el torn de la Plataforma Escola Pública Terrassa (PEPETA) que fa diverses peticions:
- Demanem una inversió molt major en la reparació i manteniment dels edificis educatius de titularitat municipal.
- Demanem també una aposta forta en fer dels patis escolars veritables zones de joc i esbarjo i no només de pistes per practicar esports.
- Com aconseguiran baixar les ràtios i acabar amb la mercantilització de l’educació pública? La baixada de ratios és doncs una prioritat absoluta.
- Parlem de que hi hagi educadores socials que facin de pont amb tota la comunitat educativa, generadors de contextos educatius, promovent una eduació integral de infants i joves.
- Demanem que tingui en compte a les Ampes i Afes a l’hora de pensar el model educatiu i la ciutat que volem
PSC: Continuarem el ja notable esforç municipal en el manteniment de les instal·lacions dels
equipaments educatius, exigint a la Generalitat la construcció de Sala i Badrinas, així com
l’execució de les obres de reforma necessàries a totes les escoles. Promourem zones socioeducatives en lloc de zones escolars, per tal d’intervenir conjuntament els àmbits educatius, sanitaris, serveis socials i culturals i de lleure, donant una millor resposta a la complexitat de la lluita contra la segregació. Fomentarem un pla de formació pels mestres i
acompanyament en els centres per la redistribució dels espais d’esbarjo perquè siguin més inclusius, participatius i igualitaris.
No considerem que s’estigui mercantilitzant l’educació pública en relació a les formes de prestació de determinats serveis. A partir dels creixements de població, i de les noves configuracions de les zones de matriculació sol.licitarem a la Generalitat la planificació de nous instituts o instituts-escola. Mantindrem els Plans d’Entorn tot i la important reducció de dotació de la Generalitat com a instrument necessari per a l’equitat, sobretot en escoles amb major concentració d’alumnes socioeconòmicament desfavorits, potenciant la unitat d’acció del teixit associatiu de la ciutat. Potenciarem activitats per famílies, amb col·laboració amb les AFA, que siguin solidaries, de convivència i ecològiques. Així com activitats extraescolars inclusives, i que fomentin la igualtat d’oportunitats.
TeC: Efectivament, tot i els esforços realitzats en la conservació i manteniment dels patis escolars per part de l’ajuntament, encara hi ha espais que requereixen de grans inversions i d’intervencions prioritàries. Per tal d’assolir una millora significativa en el manteniment dels patis, Terrassa en Comú iniciarem el mandat amb un estudi de les inversions necessàries prioritzant aquelles més urgents i calendaritzant-les per a assolir les reformes necessàries durant el mandat. Els patis escolars però, han d’esdevenir en la mesura de les possibilitats equipaments esportius dels barris i espais de dinamització dels infants i el jovent en horari no lectiu. Cal una política concertada amb les escoles, les entitats esportives i els actors dels barris per tal de dinamitzar-los i convertir-los en espais comunitaris. Cal que esdevinguin espais on s’apren a cuidar d’allò comú, en el procés d’apropiació dels bens comuns de la ciutat necessari per a que tothom en vetlli per la seva conservació.
En el mandat que acabem es va realitzar un primer pla pilot per a la transformació dels patis escolars, però encara amb una participació tímida d’escoles. Caldrà avaluar aquesta primera fase, incrementar de manera decidida el nombre d’escoles que hi participen, dotar l’activitat de pressupost i de compromisos per part de l’ajuntament en les intervencions que requereixin d’obres i prioritzar les escoles amb menys solicitud de matrícula per tal de que contribueixi a reduir la segregació escolar de la ciutat, com a mesura transversal de totes les polítiques educatives. Cal que aquestes persones ajudin a promoure projectes comunitaris per relacionar les escoles amb l’entorn i dotar d’eines i pressupost (destinats a projectes o d’allò que prioritzi la comunitat educativa del centre) i recursos per tal de d’igualar les oportunitats dels alumnes dels centres de la ciutat en quan a l’oferta extraescolars (propostes), acompanyament a l’ensenyament d’anglès, entre altres.
A més, proposem donar suport amb la dotació de més recursos i persones referents de serveis socials a l’escola per a que cap alumne es quedi sense anar a una sortida o material escolar, o sense dinar per no tenir diners per pagar-ho. Terrassa en Comú creiem que és fonamental pel bon govern de la ciutat incorporar la participació de les Ampes i les Afes en la co-producció de les polítiques educatives. I en aquest sentit vam proposar al Consell Escolar, com a òrgan de participació de la comunitat educativa de la ciutat que es realitzés una campanya informativa i s’implementés un procés de participació reglamentat i democràtic d’elecció dels membres del Consell Escolar representants de l’alumnat i dels pares i mares, ja que en tot el mandat només va participar un representant.
ERC-MES: Donant respDes d'Esquerra Republicana compartim l'anàlisi respecte la necessitat de millora i la voluntat de fer-la efectiva. Dos apunts aquí, el projecte patis oberts el sentim propi i considerem que obrir els mateixos pot millorar el paper i visió de l'escola com element vertebrador social als districtes com espai d'activitats. Transformar la concepció androcèntrica dels mateixos cap una nova fórmula diversa de joc pot ajudar també dins i fora de l'escola un dels nostres grans objectius: la coeducació.
L'educació és un dels pilars del programa d'Esquerra Republicana. Creiem que l'Ajuntament ha de fer-se competent en els àmbits que afecten directament a la ciutadania i això implica inversió i, alhora, establir marcs de col·laboració amb el Departament per definir des del municipi quina escola pública volem. Això implica més recursos davant la complexitat, potenciació de projectes i apostes per models com l'Institut Escola que nosaltres portem temps defensant com a via d'equiparació de l'oferta pública i concertada.
Treballarem per una visió integral de l'educació en les polítiques públiques municipals on l'escola pugui esdevenir eix vertebrador d'inclusió i dinàmiques d'entorn i proximitat i això passa, també, com bé dieu, per un paper actiu de dinamitzadors comunitaris que facin aquest paper. Les polítiques d'educació 360 i els programes que s'hi desenvolupin per la promoció de l'educació no reglada poden tenir un bon paper en aquest camp. Apostem per un pacte de ciutat educativa que impliqui a tots els agents i, evidentment, aquests són agents claus amb els quals esperem poder construir una visió de ciutat que eduqui dins i fora les escoles
JxTerrassa:
Cs: Cal més inversió en els equipaments i aquest és el nostre compromís. Pel que fa als patis escolars ja es fan coses però encara són insuficients. En relació a les ratios són qüestions supramunicipals que malauradament no han tingut resposta històricament i amb la paràlisi del govern de la Generalitat no veurem millores a curt termini. La tasca dels educadors en l'àmbit municipal ja es fa però requereix un esforç adicional. Amb tot sense la complicitat i els recursos de la Generalitat serà molt difícil d'assolir-los. Des de Cs sempre comptem amb les Ampes i les Afes.
CUP: Com a CUP ja vam presentar durant aquesta legislatura una proposta que pretenia posar sobre la taula el redisseny dels patis escolars. Com a CUP apostem per una xarxa única d’educació, 100% pública, gratuïta, i en català. En aquest sentit, entenem que ha de ser una prioritat “desconcertar” l’educació, de manera que tots aquells centres concertats no religiosos, s’integrin a la xarxa pública. Per altra banda, és evident que cal baixar ràtios, i que això passa, inevitablement per augmentar els recursos, tant econòmics com personals, en el sistema educatiu.
Pel que fa als menjadors escolars, la nostra proposta és molt clara. Apostem per la remunicipalització (gestió directa) dels menjadors escolars, com l’única manera d’aconseguir un bon servei per als nostres nens i nenes, i de garantir unes condicions laborals dignes per a les treballadores. No es poden tornar a repetir fets com els viscuts fa pocs mesos, en que 150 infants van ser expulsats del menjador escolar, per un gestió del servei absolutament mercantil per part de l’empresa. Per nosaltres la participació ciutadana ha de ser un element essencial per qualsevol àmbit de la intervenció política de l’Ajuntament. En aquest sentit, entenem que qualsevol proposta política en matèria educativa haurà de comptar amb la màxima participació i el màxim consens de tots els agents implicats i; en conseqüència, també de la representació de les famílies.
PP:
Consulta la resta de peticions:
- Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, sobre els drets humans.
- Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) sobre les rieres.
- Sociòleg Salvador Cardús sobre la col·laboració público-privada.
- Centre Cultural Terrassa sobre l'antic edifici dels jutjats.
- Comissions Obreres sobre la creació d'ocupació de qualitat.
- La Cambra de Comerç sobre comerç de proximitat i grans àrees comercials.
- MútuaTerrassa sobre la millora de la qualitat de la salut.
- La patronal Cecot sobre el Mercat de la Independència.
- La PAH sobre el Pla Local d'Habitatge.
Avui és el torn de la Plataforma Escola Pública Terrassa (PEPETA) que fa diverses peticions:
- Demanem una inversió molt major en la reparació i manteniment dels edificis educatius de titularitat municipal.
- Demanem també una aposta forta en fer dels patis escolars veritables zones de joc i esbarjo i no només de pistes per practicar esports.
- Com aconseguiran baixar les ràtios i acabar amb la mercantilització de l’educació pública? La baixada de ratios és doncs una prioritat absoluta.
- Parlem de que hi hagi educadores socials que facin de pont amb tota la comunitat educativa, generadors de contextos educatius, promovent una eduació integral de infants i joves.
- Demanem que tingui en compte a les Ampes i Afes a l’hora de pensar el model educatiu i la ciutat que volem
PSC: Continuarem el ja notable esforç municipal en el manteniment de les instal·lacions dels
equipaments educatius, exigint a la Generalitat la construcció de Sala i Badrinas, així com
l’execució de les obres de reforma necessàries a totes les escoles. Promourem zones socioeducatives en lloc de zones escolars, per tal d’intervenir conjuntament els àmbits educatius, sanitaris, serveis socials i culturals i de lleure, donant una millor resposta a la complexitat de la lluita contra la segregació. Fomentarem un pla de formació pels mestres i
acompanyament en els centres per la redistribució dels espais d’esbarjo perquè siguin més inclusius, participatius i igualitaris.
No considerem que s’estigui mercantilitzant l’educació pública en relació a les formes de prestació de determinats serveis. A partir dels creixements de població, i de les noves configuracions de les zones de matriculació sol.licitarem a la Generalitat la planificació de nous instituts o instituts-escola. Mantindrem els Plans d’Entorn tot i la important reducció de dotació de la Generalitat com a instrument necessari per a l’equitat, sobretot en escoles amb major concentració d’alumnes socioeconòmicament desfavorits, potenciant la unitat d’acció del teixit associatiu de la ciutat. Potenciarem activitats per famílies, amb col·laboració amb les AFA, que siguin solidaries, de convivència i ecològiques. Així com activitats extraescolars inclusives, i que fomentin la igualtat d’oportunitats.
TeC: Efectivament, tot i els esforços realitzats en la conservació i manteniment dels patis escolars per part de l’ajuntament, encara hi ha espais que requereixen de grans inversions i d’intervencions prioritàries. Per tal d’assolir una millora significativa en el manteniment dels patis, Terrassa en Comú iniciarem el mandat amb un estudi de les inversions necessàries prioritzant aquelles més urgents i calendaritzant-les per a assolir les reformes necessàries durant el mandat. Els patis escolars però, han d’esdevenir en la mesura de les possibilitats equipaments esportius dels barris i espais de dinamització dels infants i el jovent en horari no lectiu. Cal una política concertada amb les escoles, les entitats esportives i els actors dels barris per tal de dinamitzar-los i convertir-los en espais comunitaris. Cal que esdevinguin espais on s’apren a cuidar d’allò comú, en el procés d’apropiació dels bens comuns de la ciutat necessari per a que tothom en vetlli per la seva conservació.
En el mandat que acabem es va realitzar un primer pla pilot per a la transformació dels patis escolars, però encara amb una participació tímida d’escoles. Caldrà avaluar aquesta primera fase, incrementar de manera decidida el nombre d’escoles que hi participen, dotar l’activitat de pressupost i de compromisos per part de l’ajuntament en les intervencions que requereixin d’obres i prioritzar les escoles amb menys solicitud de matrícula per tal de que contribueixi a reduir la segregació escolar de la ciutat, com a mesura transversal de totes les polítiques educatives. Cal que aquestes persones ajudin a promoure projectes comunitaris per relacionar les escoles amb l’entorn i dotar d’eines i pressupost (destinats a projectes o d’allò que prioritzi la comunitat educativa del centre) i recursos per tal de d’igualar les oportunitats dels alumnes dels centres de la ciutat en quan a l’oferta extraescolars (propostes), acompanyament a l’ensenyament d’anglès, entre altres.
A més, proposem donar suport amb la dotació de més recursos i persones referents de serveis socials a l’escola per a que cap alumne es quedi sense anar a una sortida o material escolar, o sense dinar per no tenir diners per pagar-ho. Terrassa en Comú creiem que és fonamental pel bon govern de la ciutat incorporar la participació de les Ampes i les Afes en la co-producció de les polítiques educatives. I en aquest sentit vam proposar al Consell Escolar, com a òrgan de participació de la comunitat educativa de la ciutat que es realitzés una campanya informativa i s’implementés un procés de participació reglamentat i democràtic d’elecció dels membres del Consell Escolar representants de l’alumnat i dels pares i mares, ja que en tot el mandat només va participar un representant.
ERC-MES: Donant respDes d'Esquerra Republicana compartim l'anàlisi respecte la necessitat de millora i la voluntat de fer-la efectiva. Dos apunts aquí, el projecte patis oberts el sentim propi i considerem que obrir els mateixos pot millorar el paper i visió de l'escola com element vertebrador social als districtes com espai d'activitats. Transformar la concepció androcèntrica dels mateixos cap una nova fórmula diversa de joc pot ajudar també dins i fora de l'escola un dels nostres grans objectius: la coeducació.
L'educació és un dels pilars del programa d'Esquerra Republicana. Creiem que l'Ajuntament ha de fer-se competent en els àmbits que afecten directament a la ciutadania i això implica inversió i, alhora, establir marcs de col·laboració amb el Departament per definir des del municipi quina escola pública volem. Això implica més recursos davant la complexitat, potenciació de projectes i apostes per models com l'Institut Escola que nosaltres portem temps defensant com a via d'equiparació de l'oferta pública i concertada.
Treballarem per una visió integral de l'educació en les polítiques públiques municipals on l'escola pugui esdevenir eix vertebrador d'inclusió i dinàmiques d'entorn i proximitat i això passa, també, com bé dieu, per un paper actiu de dinamitzadors comunitaris que facin aquest paper. Les polítiques d'educació 360 i els programes que s'hi desenvolupin per la promoció de l'educació no reglada poden tenir un bon paper en aquest camp. Apostem per un pacte de ciutat educativa que impliqui a tots els agents i, evidentment, aquests són agents claus amb els quals esperem poder construir una visió de ciutat que eduqui dins i fora les escoles
JxTerrassa:
Cs: Cal més inversió en els equipaments i aquest és el nostre compromís. Pel que fa als patis escolars ja es fan coses però encara són insuficients. En relació a les ratios són qüestions supramunicipals que malauradament no han tingut resposta històricament i amb la paràlisi del govern de la Generalitat no veurem millores a curt termini. La tasca dels educadors en l'àmbit municipal ja es fa però requereix un esforç adicional. Amb tot sense la complicitat i els recursos de la Generalitat serà molt difícil d'assolir-los. Des de Cs sempre comptem amb les Ampes i les Afes.
CUP: Com a CUP ja vam presentar durant aquesta legislatura una proposta que pretenia posar sobre la taula el redisseny dels patis escolars. Com a CUP apostem per una xarxa única d’educació, 100% pública, gratuïta, i en català. En aquest sentit, entenem que ha de ser una prioritat “desconcertar” l’educació, de manera que tots aquells centres concertats no religiosos, s’integrin a la xarxa pública. Per altra banda, és evident que cal baixar ràtios, i que això passa, inevitablement per augmentar els recursos, tant econòmics com personals, en el sistema educatiu.
Pel que fa als menjadors escolars, la nostra proposta és molt clara. Apostem per la remunicipalització (gestió directa) dels menjadors escolars, com l’única manera d’aconseguir un bon servei per als nostres nens i nenes, i de garantir unes condicions laborals dignes per a les treballadores. No es poden tornar a repetir fets com els viscuts fa pocs mesos, en que 150 infants van ser expulsats del menjador escolar, per un gestió del servei absolutament mercantil per part de l’empresa. Per nosaltres la participació ciutadana ha de ser un element essencial per qualsevol àmbit de la intervenció política de l’Ajuntament. En aquest sentit, entenem que qualsevol proposta política en matèria educativa haurà de comptar amb la màxima participació i el màxim consens de tots els agents implicats i; en conseqüència, també de la representació de les famílies.
PP:
Consulta la resta de peticions:
- Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, sobre els drets humans.
- Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) sobre les rieres.
- Sociòleg Salvador Cardús sobre la col·laboració público-privada.
- Centre Cultural Terrassa sobre l'antic edifici dels jutjats.
- Comissions Obreres sobre la creació d'ocupació de qualitat.
- La Cambra de Comerç sobre comerç de proximitat i grans àrees comercials.
- MútuaTerrassa sobre la millora de la qualitat de la salut.
- La patronal Cecot sobre el Mercat de la Independència.
- La PAH sobre el Pla Local d'Habitatge.
Totes les llistes de les eleccions municipals al Vallès Occidental: noms i cognoms, partits, sigles i municipis