«Comparteixen les sis propostes socials de mínims per al Pla Local d'Habitatge?»

Els partits polítics de Terrassa responen les inquietuds de la PAH

Antics jutjats de Terrassa.
Antics jutjats de Terrassa. | Anna Mira
21 de maig del 2019
La campanya electoral per les eleccions municipals sovint destaca per les propostes que fan els diferents partits polítics en diversos àmbits de la ciutat. Des de LaTorre hem demanat a diferents entitats, col·lectius, associacions i persones de Terrassa que ens traslladéssin les peticions que volen fer arribar als partits. Cada dia, durant la campanya publicarem les respostes dels partits a les preguntes dels ciutadans.

Avui és el torn de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH): Comparteixen les sis propostes socials de mínims per al Pla Local d'Habitatge?

1. Modificar el pla d'urbanisme de manera immediata per aplicar el 30% d'habitatge protegit en nova construcció i gran rehabilitació.
2. Posar en marxa un sistema d'indicadors actualitzat sobre l'estat del dret a l'habitatge i sobre la resposta dels poders públics a Terrassa.
3. Reactivar i accelerar la imposició de sancions per habitatges buits i mal conservades de bancs, estenent-les a tota mena de propietaris.
4. Crear noves unitats antidesnonaments que acompanyin les famílies, actuïn als jutjats, negociïn per evitar-los i es personin als desnonaments.
5. Realitzar una diagnosi específica i urgent sobre el problema dels lloguers i aplicar mesures contundents per frenar la bombolla dels lloguers a la ciutat.
6. Pla de xoc i estructural per arribar al 20% d'habitatge social garantint que el 10% sigui públic i de lloguer o altres formes alternatives no especulatives.

PSC: Tenim el nostre propi programa electoral, que intenta plantejar solucions ambicioses però també realistes al problema de l’habitatge que hi ha al nostre país, no només a Terrassa. Hem de redactar un nou Pla d’Habitatge 2019-2024, per garantir l’assoliment de la ciutadania del dret a l’habitatge digne, assegurant-ne l’accés i la permanència. Apostem per la rehabilitació, per construir habitatges per a joves i gent gran, per moderar els preus dels lloguers... Hem de veure quin és el percentatge adient a la nostra realitat, no hem d'oblidar que no es pot determinar si serà de venda o de lloguer. Creiem que hi ha indicadors i dades fiables per fer un seguiment de les qüestions d’habitatge a la nostra ciutat, però ho millorarem a través de la creació d’un Observatori d’Habitatge de Terrassa. Pel que fa als compromisos municipals, l’instrument clau és el Pla de Mandat, acompanyat de la transparència sobre el grau de compliment de les mesures, com ja s’ha fet darrerament.

Les sancions han de ser sempre la darrera solució, però, com ja hem fet com a pioners al nostre país, no renunciarem mai a exigir que es compleixin les lleis, com en el cas dels pisos buits en mans de la banca. Hem treballat, treballem i treballarem per evitar els desnonaments i per donar suport a les persones i famílies afectades. Una de les nostres propostes és precisament introduir elements de regulació i moderació en els lloguers. Apostem per incrementar l’habitatge social, fent un esforç suplementari al que ja hem fet, i buscar fórmules alternatives, però també exigint dels governs de Catalunya i d’Espanya un nou marc legal i programes autonòmics i estatals que afavoreixin l’habitatge públic.


TeC: Sí, Terrassa en Comú hem afegit al nostre programa les sis propostes que la PAH, el Sindicat de llogateres i el Consell d’Entitats van presentar públicament com a de mínims pel pla Local d’Habitatge. Algunes d’elles, de fet, ja les havíem presentat i aprovat al ple, però l’equip de govern no les ha aplicat, com la mesura del 30% de reserva d’habitatge protegit en nova construcció o gran rehabilitació. Posar en marxa un sistema d'indicadors és una acció que el Ple municipal de Terrassa va aprovar en maig de 2018 a proposta de Terrassa en Comú. Una proposta molt necessària que malauradament el govern del PSC ha deixat en un calaix. Ens comprometem a redactar-la i aprovar-la amb caràcter prioritari. És fonamental monitoritzar l’estat del dret a l’habitatge a la nostra ciutat i tenir un bon estudi de vulnerabilitat i estat dels habitatges de la nostra ciutat. Per això des de Terrassa en Comú portem al programa la creació de l’Observatori de l’habitatge, un òrgan que s’encarregui d’elaborar tots aquests estudis, indicadors d’avaluació del compliment del dret a l’habitatge.

Creiem fonamental iniciar la imposició de sancions per habitatge buit, per les que sembla que els ajuntaments sí que tenen competències per a posar-les. Recordem que l’Ajuntament de Terrassa ha obert multes cohearcitives, però cap sanció que podria arribar fins als 400.000€ segons la llei d’habitatge de 2007. Des de Terrassa en Comú també farem front comú des de municipalisme per aconseguir que la Generalitat clarifiqui i desenvolupi la normativa actual per a atorgar, de forma clara i contundent, als Ajuntaments les competències per a posar les multes cohercitives. Aquest és un servei imprescindible que ja funciona a Barcelona des de l’inici de la legisaltura amb l’’alcalsessa d’Ada Colau, allà es diu SIPHO (Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i/ Ocupacions). Des de Terrassa en Comú ens comprometem i portarem al programa la creació d’una servei amb aquestes mateixes funcions a Terrassa.

Des de Terrassa en Comú també ens comprometem a aquestes dues propostes sobre lloguers. Actualment estem patint una nova bombolla de lloguers i Terrassa està sent una de les ciutats especialment tensionada. Per això fa uns mesos vam presentar una proposta que es va aprovar al ple i que recollia les demandes del Sindicat de Llogateres. Creiem imprescindible modificar la LAU per poder regular els preus del lloguer i farem tot el possible per a que així sigui. Tenir un bon diagnòstic, que ara no tenim, de la situació a la nostra ciutat és fonamental per a poder prendre mesures. Des de Terrassa en Comú sabem que estem a uns percentatges d’habitage públic a anys llum del que tenen lguns països d’Europa, com a conseqüuència de la manca de polítiques públiques en habitatge i per la pressió de la banca i les constructures per convertir un dret en un negoci. També som conscients que no existeix una solució màgica i que mentiríem si diguessin que aconseguirem aquests percentatges d’habitatge social garantit i públic de lloger. Però sí que ens comprometem a avança i incrementar el parc públic d’habiatges i d’habitages asequibles durant els propers 4 anys, ja sigui mitjançant compra per tanteig i retracte o mitjançant noves pormocions o mitjançant la cessió del 30%, per a que això sigui possible ens comprometem també a augmentar el pressupost.


ERC-MES: Donant resposta conjunta a totes les preguntes, el dret a l'habitatge se situa com un eix específic del programa d'Esquerra Republicana. Sempre hem donat suport a les propostes presentades per la PAH al plenari i considerem que cal un Pla Local d'habitatge, alhora que recursos i projecte per fer-lo efectiu. Alhora apunteu encertadament amb propostes cap a problemes concrets: indicadors actualitzats, parc públic habitatge, accions en l'àmbit del lloguer, desnonaments... On estarem presents.


JxTerrassa: 


Cs: No compartim la idea de modificar el pla d'urbanisme de manera immediata per aplicar el 30% d'habitatge protegit en nova construcció i gran rehabilitació però sí que considerem necessari posar en marxa un sistema d'indicadors actualitzat sobre l'estat del dret a l'habitatge i sobre la resposta dels poders públics a Terrassa. Per Cs la prioritat és fomentar l'oferta d'habitatges i farem complir la llei desenvolupant els recursos existents. Pel que fa a la diagnosi que es proposa, aquesta ha d'anar acompanyada d'un projecte que fomenti l'oferta per tal d'abaratir els preus del lloguer, de forma prioritària. En relació al pla de xoc, nosaltres apostem per trobar fórmules per estimular l'oferta d'habitatge públic de lloguer i venda amb la cooperació d'agents privats. 


CUP: Compartim totalment la proposta i així l’hem incorporat al nostre programa polític. És més necessari que mai que hi hagi aquesta reserva del 30% en SUC, de manera que en totes aquelles noves promocions que ja s’estan començant a executar a la nostra ciutat, es pugui ampliar el nombre d’habitatges protegits. Com a CUP creiem que és imprescindible fer una diagnosi clara i actualització sobre quina és la situació de l’habitatge a la nostra ciutat. Parlem del nombre de pisos buits, del nombre de persones inscrites al registre d’HPO, dels preus de lloguer, de l’estat de conservació del parc d’habitatge, així com de la situació econòmica de la Societat Municipal d’Habitatge. Cal aplicar tots els instruments necessaris per acabar amb la xacra que suposen els milers de pisos buits a la nostra ciutat. En aquest sentit, els instruments dels que disposem a partir de la Llei d’Habitatge del 2007 és la imposició de multes coercitives (que han estat recorregudes als tribunals per part dels bancs), però també els “expedients sancionadors” (una via que cal explorar amb urgència). Per altra costat, és necessari aplicar el Decret 1/2015 per tal de sancionar els propietaris d’habitatges en mal estat de conservació. 

Amb la xacra dels desnonaments l’Ajuntament ha de tenir un paper molt més actiu. Actualment es tracta, senzillament, d’aplicar la legislació vigent! Caldra exigir als Jutjats que es coordinin amb els diferents serveis de l’Ajuntament, per tal d’evitar que es torni a produir 1 sol desnonament a la nostra ciutat. Cal garantir que la policia local no participi mai en cap desnonament que es produeixi. És necessari punxar la bombolla dels lloguers que, a la nostra ciutat, ja s’enfilen gairebé fins als 850 euros. Cal que les administracions competents (Estat i Generalitat) aprovin legislació per tal de poder regular el preu del lloguer, i en cedeixin el control a les administracions municipals. Mentre això no passi, cal estendre el nombre d’habitatge públic de lloguer, així com l’HPO en general.

Apostem per ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer. Això ha de passar inevitablement per la mobilització del parc d’habitatge buit existent, de manera que aquests habitatges passin a formar part del parc públic; ja sigui aplicant el dret de tanteig i retracte, o bé buscant fórmules per tal de poder realitzar l’expropiació definitiva. Aquesta ampliació del parc públic també haurà de passar, atenent a les necessitats de la població, per l’aposta per la rehabilitació d’habitatges existents, així com per la construcció d’obra nova de titularitat pública i 100% de lloguer.


PP: 

Consulta la resta de peticions: 
Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, sobre els drets humans. 
- Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) sobre les rieres. 
- Sociòleg Salvador Cardús sobre la col·laboració público-privada. 
- Centre Cultural Terrassa sobre l'antic edifici dels jutjats. 
- Comissions Obreres sobre la creació d'ocupació de qualitat. 
- La Cambra de Comerç sobre comerç de proximitat i grans àrees comercials. 
- MútuaTerrassa sobre la millora de la qualitat de la salut. 
- La patronal Cecot sobre el Mercat de la Independència. 
 
Totes les llistes de les eleccions municipals al Vallès Occidental: noms i cognoms, partits, sigles i municipis