Marc Medina: «El PSC ha generat una ciutat apta per l'acumulació del capital i no per posar les persones al centre»

L'únic regidor de la CUP, Marc Medina, és l'alcaldable de la formació política per les pròximes eleccions municipals del 26 de maig. Medina va agafar el relleu de l'actual parlamentària, Maria Sirvent, que va liderar l'entrada dels cupaires a l'administració local l'any 2015. A poc més d'un any de les eleccions Medina es va posar al capdavant d'una formació que aposta per una ciutat que posi al centre la vida reproductiva de les persones. L'aposta per una economia social i solidària, el feminisme o per noves fórmules d'accés a l'habitatge, centren les prioritats dels cupaires pels pròxims anys.

Recuperem l'entrevista amb LaTorre, on Medina assegura que cal un canvi de govern a la ciutat i assegura que la CUP és garantia d'aquest canvi. 

- Va entrar fa poc més d'un any, com ha anat el relleu amb la Maria Sirvent i quina valoració en fa?

- Per una banda, el relleu va ser molt improvisat en el sentit que la situació al país no sabíem com aniria. Finalment va anar de número dos al Parlament i em va tocar assumir el paper de ser regidor a un any d'acabar la legislatura. Va ser ràpid però som una organització col·lectiva assembleària i hi ha molta més gent al darrere que va permetre la continuïtat. L'assemblea local és la mateixa i el que he fet ha estat agafar el relleu de manera natural.

- Tot i estar al Parlament de Catalunya hem anat veient a Sirvent en actes del partit en l'àmbit local, quin paper jugarà la diputada en les pròximes eleccions municipals?

- La Maria tancarà la llista a les eleccions municipals. La política parlamentària absorbeix molt però en la mesura del possible està participant en els debats per fer el programa i també ho farà en els actes de campanya.

- Com entoma presentar-se com alcaldable?

- La participació en les institucions és una eina més per traslladar tota la feina que s'està fent al carrer. Malgrat això, és cert que la dimensió interna de la institució amb un ajuntament com Terrassa és molt gran i amb any dóna poc temps per adaptar-te i per conèixer el funcionament del consistori i de la ciutat. Que jo segueixi és per donar continuïtat en el projecte. L'assemblea ha pres la decisió de forma col·lectiva i jo personalment entomo la responsabilitat durant els pròxims quatre anys.

- Va presentar la candidatura juntament amb Maria Cardona, quin paper jugarà la número dos?

- Entenem que hi ha unes persones que representen un projecte col·lectiu. Vam presentar les cinc primeres persones de la llista i entomem les eleccions municipals amb molta energia i estem segurs que podem millorar el resultat que ara tenim. Aquestes cinc persones són un equip plural per treballar diferents temàtiques. En el cas de la Maria, venim de dos àmbits molt diferents, jo vinc directament d'estar dins de la institució i per tant conèixer tot això per dins i la Maria ve de moviments feministes, de l'àmbit de la cultura, l'economia social i solidària i això pot complementar molt.

- Durant aquest mandat han hagut d'arribar a acords per tirar endavant propostes que vosaltres mateixos havíeu presentat, seguiran amb la mateixa dinàmica en el pròxim mandat?

- Postelectoralment ens ho mirem amb perspectiva perquè per a nosaltres el primer són les propostes polítiques, les línies estratègiques, l'organització i les persones que representaran el partit a les institucions. Per tant, parlar d'acords postelectorals sense haver tingut en compte aquestes dues prèvies té poc sentit. Tot i això qualsevol possible pacte dependrà d'un debat col·lectiu i una decisió de l'assemblea.

Externalitzar un servei públic, empitjora la qualitat del servei, empitjora les condicions laborals de les treballadores i introdueix un sobrecost en el servei (IVA i benefici industrial) i sense la participació ni la fiscalització de la ciutadania

De tota manera aquest mandat des de l'oposició hem assumit un rol que entenem de responsabilitat. Malgrat tenir una única persona, la fragmentació del ple municipal fa que s'hagin d'arribar a acords amb molts aspectes. Quan ha estat per millorar les condicions materials de vida de la majoria de terrassencs, hem arribat a acords amb altres formacions polítiques que potser estan lluny, com ara amb el PSC pel que fa a la municipalització de l'aigua. Ara bé si hem de parlar de sigles o noms en abstracta, sense tenir en compte línies polítiques clares, serà difícil que hi participem.

- Precisament des de Junts per Catalunya Terrassa han fet una crida a la unitat dels partits independentistes de la ciutat. 

- Vam descartar aquesta oferta des del primer moment perquè primer són les línies i apostes polítiques. Plantejar una llista unitària sense parlar de què fer, no té cap sentit. I en cap moment s'ha plantejat el què fer. 

- Em posava l'exemple de la municipalització de l'aigua, quina valoració fan del canvi de gestió?

- Situem l'inici del procés de la municipalització fora de les institucions. Per nosaltres l'element clau és l'aparició de la Taula de l'aigua com un espai d'entitats ciutadanes que posen la taula el debat polític com és la municipalització de l'aigua i que això interpel·la a les formacions polítiques que en aquell cas es presentaven a les eleccions del 2015.
 

Creiem en la idea que el carrer i la institució vagin de la mà per aconseguir determinats objectius polítics és molt positiu. Ara mateix és cert que la municipalització de l'aigua és un èxit però també és cert que els contractes existents els entenem com puntuals i únicament de transició per fer la desconnexió total amb l'anterior empresa. A més a més, cal desenvolupar l'observatori de l'aigua de Terrassa com a element indispensable de fiscalització, d'estudi i de participació.

- En diversos plens municipals la CUP ha posat sobre la taula la gestió directa d'altres serveis com el transport urbà, l'atenció domiciliària o el servei de menjador escolar i de neteja d'equipaments. L'exemple de l'aigua ha de ser un precedent per seguir municipalitzant serveis?

- Entenem que hi ha una sèrie de serveis dels quals l'ajuntament en té la titularitat i per tant d'obligat prestament i que pot decidir si els externalitza o els gestiona directament. Entenem que externalitzar un servei públic, empitjora la qualitat del servei, empitjora les condicions laborals de les treballadores i introdueix un sobrecost en el servei (IVA i benefici industrial), que es poden destinar a millorar el servei i les condicions laborals. A més a més no té la participació ni la fiscalització de la ciutadania.

- Un ajuntament de les dimensions com el de Terrassa té la capacitat econòmica i tècnica per assumir la gestió directa d'aquests serveis?

- El que cal és voluntat política per estudiar a fons quines fórmules són les més adients. És evident que pot comportar una sèrie de dificultats però la gestió directa pot fer-se a través d'un organisme autònom, d'una EPEL (com en el cas de l'aigua), una societat anònima municipal (com Eco-equip) o fins i tot, que una empresa municipal existent assumeixi altres serveis. El ventall d'opcions és molt ampli i cal estudiar en cada cas quina és la millor opció però en l'àmbit econòmic no hauria de ser un problema perquè t'estalvies sobrecost destinat a l'IVA i beneficis empresarials.

- Pel que fa a residus, la gestió és directa però no acaba de funcionar, quina proposta fan en aquest sentit?

- Cal abordar el tema dels residus en profunditat i cal planificar el model de recollida pels pròxims anys. I nosaltres apostem pel model porta a porta i deixar el model de recollida de contenidors que ja hem vist que ens aboca a un escenari que mediambientalment no genera cap expectativa positiva. El percentatge de recollida selectiva fa molts anys que està estancat al voltant del 30% mentre que en els municipis on hi ha el porta a porta els percentatges arriben al 70%. Si volem arribar als objectius del 60% marcats per la Unió Europea el 2020, o canviem el model de recollida o no ens sortirem.

- Parla de municipis com Matadepera o Vacarisses que tenen una taxa de recollida selectiva molt elevada, però en una ciutat com Terrassa amb molts edificis com es trasllada el porta a porta?

- Això a més a més inclou la taxa per generació, és a dir, que la taxa de residus no es paga per en funció del nombre de residents de la casa sinó que qui recicli pitjor, més pagui. Fa 14 anys que l'ajuntament té previst estudiar la implantació del porta a porta però encara no ho ha fet a fons. A escala europea el porta a porta s'està fent a moltes ciutats de mida similar a Terrassa com a Aarhus (Dinamarca), Monza o Parma (Itàlia) a Brussel·les. El que es tracta és d'estudiar a fons com es pot implantar a Terrassa i és qüestió de voluntat política.

- Parla de la falta de voluntat política de l'equip de govern...

- Entenem que hi ha una manca de voluntat política total per tal d'abordar certes coses. D'una banda creiem que és desídia però també perquè el model de ciutat que ha construït el PSC durant els darrers 40 anys entronca amb el model de ciutat dels interessos econòmics de Terrassa. Ha generat una ciutat apta per l'acumulació del capital i no per posar la reproducció de la vida de les persones al centre. Per tant, des del nostre punt de vista és indispensable que es produeixi el canvi a Terrassa, cal obrir portes i finestres i airejar les institucions, acabar amb un clientelisme que ha estat present en els darrers quaranta anys.

- Una de les seves prioritats passa per resoldre la situació d'emergència 
habitacional que es viu a la ciutat, quines propostes fan en aquest sentit?

- Cal augmentar el pla públic de lloguer social que actualment es troba per sota del 2%. També caldria regular el preu de lloguer malgrat que això no depèn de les institucions locals però tenim altres eines per avançar en aquest àmbit. D'una banda amb l'expropiació definitiva dels pisos buits dels bancs perquè passin a formar part d'aquest parc de lloguer social. De l'altra, posar en pràctica el dret a tanteig i retracte perquè l'ajuntament tingui preferència a l'hora d'adquirir els pisos que de les entitats bancàries que actualment estan venent per sota de preus de mercat a fons voltors. Ja es fa amb els pisos que provenen d'execucions hipotecàries però volem ampliar-ho a tota la ciutat.
 

També cal estudiar la capacitat de fer nous habitatges socials exclusivament de lloguer i finalment modificar el planejament vigent perquè els promotors privats hagin de fer una reserva del 30% de protecció oficial de lloguer. Cal que els bancs que han provocat la bombolla immobiliària i han estat rescatats amb diners públics paguin multes i sancions per tenir pisos buits.

Posar eslògans és molt maco i dir que Terrassa és ciutat feminista i queda molt bé però el pressupost del 2019 destina un 0,4% a polítiques de gènere

Una altra via és apostar per noves formes d'accés a l'habitatge com ara el cohabitatge, habitatge cooperatiu, masoveria urbana, etc. Per exemple que l'ajuntament cedeixi el dret de superfície d'un solar perquè una cooperativa construeixi el seu bloc d'habitatges de manera que l'ajuntament segueix tenint la titularitat del solar de manera que no es pot especular amb els habitatges. Entenem que cal atendre l'emergència habitacional però amb el nostre horitzó de què entenem per sobirania residencial aquestes noves formes d'accés formen part de com es consumeix l'habitatge. 

- En alguns casos han retret al govern municipal falta de compromís feminista

- Posar eslògans és molt bonic i dir que Terrassa és ciutat feminista i queda molt bé però el pressupost del 2019 destina un 0,4% a polítiques de gènere. Fer polítiques feministes necessitarà recursos i si no es destinen, no es podrà complir amb l'eslògan de Terrassa ciutat feminista.

- De quina manera vostès complirien amb l'eslògan?

- Cal ampliar molt més la mirada. Nosaltres l'entenem com un feminisme de classe des d'un punt de vista que el patriarcat i el capitalisme són dues cares de la mateixa moneda i per tant nosaltres quan parlem de feminisme parlem de reivindicar i dignificar les tasques de cures les tasques de reproducció de la vida que estan relegades a un espai absolutament feminitzat. Aleshores quan parlem de municipalitzar el Servei d'Atenció Domiciliària, que està prestat fonamentalment per dones amb condicions laborals precàries, estem posant sobre la taula una política feminista.

I quan el govern decideix externalitzar el servei de neteja dels edificis municipals o el servei de menjadors està fent una política antifeminista i absolutament patriarcal. Fer una política feminista també és lluitar contra els desnonaments oberts perquè qui més pateix les conseqüències de quedar-se al carrer amb quatre fills a les set del matí amb pijama, són les dones. Transversalitzar el màxim el feminisme en tots els àmbits de la política municipal.

- El ple del mes de febrer va aprovar el Pla Estratègic d'Economia Social i Solidària quina importància té per la CUP?

- Aquest pla apunta molts objectius des de la contractació de compra pública, facilitar les cooperatives, etc., i creiem que cal fomentar l'economia social i solidària com una alternativa a l'economia capitalista i posar-hi molts esforços. Però per abordar la situació d'atur, de precarització de la ciutat i també que gairebé la meitat dels treballadors de Terrassa treballen fora, també cal tenir un sector públic fort per tal de crear ocupació.

Si és per millorar les condicions materials de vida de la majoria de terrassencs, nosaltres hem arribat a acords amb formacions polítiques que potser estan lluny, com ara amb el PSC pel que fa a la municipalització de l'aigua

Cada vegada que l'ajuntament internalitza un servei està creant ocupació pública de qualitat. I també creiem que l'ajuntament haurà de proveir de serveis que no són competència obligatòria com per exemple el dentista públic, com està fent l'ajuntament de Barcelona. Finalment creiem que cal apostar pel sector productiu i defugir d'empreses de logística, distribució, financeres, el que cal és l'economia que generi llocs de treball de qualitat a la ciutat.

- Faci una mica d'autocrítica del pas de la CUP a l'ajuntament 

- Fem una valoració molt positiva durant el mandat malgrat que veníem d'una inexperiència dins de les institucions i fa falta un temps d'adaptació per conèixer el funcionament de l'ajuntament. A vegades la dinàmica de les institucions et pot acabar absorbint i posant en risc el que nosaltres creiem indispensable: mantenir un peu a les institucions i molts al carrer. Hem d'aconseguir millorar perquè això no passi. L'ajuntament ha de ser de facilitador del que passa al carrer i no al revés.