salut

L'alcalde de Terrassa acusa el comitè d'empresa del CST de «fer demagògia»

La Fundació Sant Llàtzer justifica l'augment del lloguer del CST a la finalització de la rebaixa prorrogada

per Anna Mira, Terrassa , 17 de maig de 2019 a les 17:11 |
Alcalde de Terrassa, Alfredo Vega. | Anna Mira
La Fundació Sant Llàtzer (FSLL) justifica l'augment del lloguer de l'hospital de la mateixa fundació a la finalització de la rebaixa prorrogada els darrers cinc anys. "No és cert que es plantegi un augment del lloguer", s'explicita en el comunicat que ha fet la Fundació com a resposta a la denúncia feta pel comitè d'empresa del Consorci Sanitari de Terrassa (CST).

En el mateix sentit s'ha expressat l'alcalde de Terrassa i president de la Fundació, Alfredo

Vega, qui en declaracions aquest divendres al matí ha dit que "acusar l'alcalde és un acte de demagògia i de poca serietat", en relació a l'acusació que ha fet el comitè d'empresa.

La Fundació explica que a mitjans dels anys 2000 es van fer diverses obres d'adequació,
ampliació i reforma de l'hospital així com l'adquisició de la finca de Torrebonica. Això va fer que el lloguer de referència que es va fixar en contracte signat l'1 de gener de 2008, establia un lloguer mensual a satisfer pel CST a la FSLL de 60.860,00 € IVA inclòs. En data 30 de novembre de 2012, davant la situació econòmica del CST, es va signar una addenda al contracte referit, que establia una rebaixa en el lloguer, fins a la quantitat de 38.874,26 € més l'IVA corresponent. Aquest lloguer rebaixat es fixava per un termini de dos anys, des de l'1 de gener de 2013 fins a 31 de desembre de 2014.

En el text també es diu que avui en dia "se segueix cobrant al CST aquella quantitat rebaixada, i aquesta disminució dels ingressos està posant en risc la viabilitat de la mateixa Fundació Privada Sant Llàtzer". En aquest sentit l'alcalde ha insistit en el fet que "el contracte era de lloguer però també d'amortització de les obres" que no s'ha estat pagant durant aquests anys.


Així, després de cinc anys de pròrroga, "el Patronat vol revisar els contractes i establir com a preu del lloguer el fixat inicialment el gener de 2008, amb la seguretat que és un preu situat bastant per sota del mercat i que, per tant, es manté el caràcter social i de col·laboració en aquesta relació de la FSLL amb el CST".

En el text també s'argumenta que la Fundació "està en situació d'obligació de presentar un pla de viabilitat per a la seva supervivència i que ha plantejat al CST el compliment del contracte i que prengui les mesures adients i torni a pagar el preu acordat en el contracte de 2008, posant fi a la rebaixa prorrogada els darrers 5 anys".

Segons el comitè d'empresa del Consorci el fet d'haver de pagar més "posa en risc els serveis" però des de la Fundació diuen que "els ciutadans de Terrassa no deuen ni poden destinar recursos de les institucions locals, siguin públiques com l'Ajuntament o privades com la FSLL, a cobrir els dèficits dels serveis de salut que pertoca cobrir al govern de la Generalitat". En la mateixa línia Vega ha expressat que "la sanitat pública catalana té un responsable que és el CatSalut i que és qui ha de complir amb les seves obligacions".

La Fundació Sant Llàtzer, en context

La Fundació Sant Llàtzer remunta els seus orígens als voltants del 1556, on l'Hospital de Sant Llàtzer prestava serveis hospitalaris. Més tard es va fusionar amb la Casa de Caritat, amb el nom d'Hospital-Casa de Caritat de Sant Llàtzer, tot afegint a les seves funcions hospitalàries les de beneficència, acolliment d'infants i cura d'ancians. Des de llavors ha vingut prestant a la ciutat de Terrassa serveis de caràcter sanitari i social, amb naturalesa d'entitat de beneficència particular i amb l'ajuntament com a patronat de la Institució.

El març de 1988, en la creació del Consorci Hospitalari de Terrassa (actual CST) la FSL va ser soci fundador (20%), conjuntament amb l'Ajuntament (20%) i La Generalitat (60%) i aportà els actius i recursos de l'Hospital de St. Llàtzer. Amb la posada en marxa de l'Hospital de Terrassa, la FSLL va reorientar la seva activitat a funcions complementàries de caràcter
sociosanitari i educatiu, amb l'Escola Universitària d'Infermeria com a element emblemàtic.

 

Participació