12
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
11:31h
La campanya electoral per les eleccions municipals sovint destaca per les propostes que fan els diferents partits polítics en diversos àmbits de la ciutat. Des de LaTorre hem demanat a diferents entitats, col·lectius, associacions i persones de Terrassa que ens traslladéssin les peticions que volen fer arribar als partits. Cada dia, durant la campanya publicarem les respostes dels partits a les preguntes dels ciutadans.
Avui és el torn del sociòleg, Salvador Cardús: Són o no favorables a la col·laboració público-privada? M’interessa saber si creuen que l’Administració pública ha de controlar en exclusiva tots els àmbits de la vida local deixant fora la iniciativa de la societat civil (i penso en l’escola, la sanitat, l’habitatge, la neteja, el transport públic, la comunicació, l’acció cultural...).
PSC: Som i hem estat favorables a la cooperació público-privada, tot i que preservant sempre els interessos generals de la ciutat i l’interès públic. La prestació de serveis públics, però, pertany a un altre àmbit.
TeC: Des de Terrassa en Comú no creiem que l’administració pública hagi de controlar en exclusiva tots els àmbits de la vida. Creiem, i molt, en «el Comú» és a dir, en la gestió comunitària de béns, serveis i espais. Creiem en una gestió privada/comunitària autorganitzada que tingui per objecte garantir l’accés a béns i serveis comuns per damunt del benefici econòmic. Al que ens oposem és a la concessió de la gestió de béns comuns i serveis públics a empreses privades que prioritzen els seus beneficis per damunt de la qualitat del servei que presten i per damunt de la dignitat laboral de les treballadores. En els darrers temps s’ha demostrat, que la gestió privada no és garantia de qualitat de servei, ans al contrari. Creiem que en els casos en els que l’administració no pugui assumir la gestió pública dels serveis i se n’encarregui una gestió privada calen establir condicions prèvies i mecanismes de control i seguiment que garanteixin la priorització de la qualitat del servei i el respecte per la dignitat laboral de les treballadores per davant dels objectius crematístics.
ERC-MES: La iniciativa de la societat civil no s'esdevé pel paper que exerceix l'administració, sinó per com aquesta facilita i dota de recursos entitats i associacions per desenvolupar la seva activitat de dinamització amb condicions. Si la col·laboració público - privada en aquesta
pregunta es refereix a serveis concessionats, l'obligació de l'Ajuntament és estudiar i aplicar la
millor opció per oferir el millor servei a la ciutadania i això inclou, evidentment, la gestió directa dels mateixos.
JxTerrassa: Som defensors de la col·laboració públic privada. El darrer consistori sorgit de les eleccions municipals del 2015, ha tingut un tall extremadament ideològic, marcat inicialment per CUP i TeC, al que ràpidament es van afegir ERC i PSC, per evitar un avançament per l’esquerra. L’exemple de la municipalització de l’aigua n’és un exemple, sobre el qual de moment hi recau una sentència els efectes de la qual poden ser devastadors econòmicament si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la confirma. Nosaltres sempre vam defensar una empresa mixta, però el relat ideològic ja havia vençut al consistori i als mitjans locals. Ara, tot just després de les eleccions municipals s’engegarà un altre debat, no ho dubtin; el de la municipalització del servei de busos, en el que esperem que hi hagi més cordura.
Cs: Sí. Ciutadans ha sigut qui més i millor ha defensat la col·laboració público-privada duant el mandat.
CUP:
PP:
Tot per Terrassa: Hem de ser conscients de la societat on vivim i que sols podem anar molt ràpid, però que junts podem arribar molt lluny. La col·laboració entre el sector públic i el sector privat és imprescindible en situacions determinades. Arribar a acords entre tots dos sectors és beneficiós, sempre i quan es comparteixin els mateixos objectius que sempre, i en qualsevol cas, per part del govern ha de passar pel bé comú i per la generació d’oportunitats per als terrassencs i les terrassenques. És a dir, les persones han d’estar sempre al centre de totes les decisions. Nosaltres proposarem acords i escoltarem acords i si es compleixen els mínims ho tirarem endavant. Aquesta voluntat d’acord amb el sector privat, no treu, en cap cas, que analitzem la viabilitat de municipalitzar serveis com ja s’ha fet amb l’aigua.
Consulta la resta de peticions
- Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, sobre els drets humans.
- Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) sobre les rieres.
Avui és el torn del sociòleg, Salvador Cardús: Són o no favorables a la col·laboració público-privada? M’interessa saber si creuen que l’Administració pública ha de controlar en exclusiva tots els àmbits de la vida local deixant fora la iniciativa de la societat civil (i penso en l’escola, la sanitat, l’habitatge, la neteja, el transport públic, la comunicació, l’acció cultural...).
PSC: Som i hem estat favorables a la cooperació público-privada, tot i que preservant sempre els interessos generals de la ciutat i l’interès públic. La prestació de serveis públics, però, pertany a un altre àmbit.
TeC: Des de Terrassa en Comú no creiem que l’administració pública hagi de controlar en exclusiva tots els àmbits de la vida. Creiem, i molt, en «el Comú» és a dir, en la gestió comunitària de béns, serveis i espais. Creiem en una gestió privada/comunitària autorganitzada que tingui per objecte garantir l’accés a béns i serveis comuns per damunt del benefici econòmic. Al que ens oposem és a la concessió de la gestió de béns comuns i serveis públics a empreses privades que prioritzen els seus beneficis per damunt de la qualitat del servei que presten i per damunt de la dignitat laboral de les treballadores. En els darrers temps s’ha demostrat, que la gestió privada no és garantia de qualitat de servei, ans al contrari. Creiem que en els casos en els que l’administració no pugui assumir la gestió pública dels serveis i se n’encarregui una gestió privada calen establir condicions prèvies i mecanismes de control i seguiment que garanteixin la priorització de la qualitat del servei i el respecte per la dignitat laboral de les treballadores per davant dels objectius crematístics.
ERC-MES: La iniciativa de la societat civil no s'esdevé pel paper que exerceix l'administració, sinó per com aquesta facilita i dota de recursos entitats i associacions per desenvolupar la seva activitat de dinamització amb condicions. Si la col·laboració público - privada en aquesta
pregunta es refereix a serveis concessionats, l'obligació de l'Ajuntament és estudiar i aplicar la
millor opció per oferir el millor servei a la ciutadania i això inclou, evidentment, la gestió directa dels mateixos.
JxTerrassa: Som defensors de la col·laboració públic privada. El darrer consistori sorgit de les eleccions municipals del 2015, ha tingut un tall extremadament ideològic, marcat inicialment per CUP i TeC, al que ràpidament es van afegir ERC i PSC, per evitar un avançament per l’esquerra. L’exemple de la municipalització de l’aigua n’és un exemple, sobre el qual de moment hi recau una sentència els efectes de la qual poden ser devastadors econòmicament si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la confirma. Nosaltres sempre vam defensar una empresa mixta, però el relat ideològic ja havia vençut al consistori i als mitjans locals. Ara, tot just després de les eleccions municipals s’engegarà un altre debat, no ho dubtin; el de la municipalització del servei de busos, en el que esperem que hi hagi més cordura.
Cs: Sí. Ciutadans ha sigut qui més i millor ha defensat la col·laboració público-privada duant el mandat.
CUP:
PP:
Tot per Terrassa: Hem de ser conscients de la societat on vivim i que sols podem anar molt ràpid, però que junts podem arribar molt lluny. La col·laboració entre el sector públic i el sector privat és imprescindible en situacions determinades. Arribar a acords entre tots dos sectors és beneficiós, sempre i quan es comparteixin els mateixos objectius que sempre, i en qualsevol cas, per part del govern ha de passar pel bé comú i per la generació d’oportunitats per als terrassencs i les terrassenques. És a dir, les persones han d’estar sempre al centre de totes les decisions. Nosaltres proposarem acords i escoltarem acords i si es compleixen els mínims ho tirarem endavant. Aquesta voluntat d’acord amb el sector privat, no treu, en cap cas, que analitzem la viabilitat de municipalitzar serveis com ja s’ha fet amb l’aigua.
Consulta la resta de peticions
- Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, sobre els drets humans.
- Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) sobre les rieres.