Els 40 anys de govern del PSC a Terrassa s'enfronten a l'amenaça de l'independentisme i Ballart

La fortalesa d'ERC després de les generals, la presència de Puig al capdavant de JuntsxCat i l'empresonament de Rull seran determinants

Equip de govern encapçalat per Alfredo Vega en un ple municipal.
Equip de govern encapçalat per Alfredo Vega en un ple municipal. | PSC Terrassa
Redacció
06 de maig del 2019
Actualitzat a les 18:06h

Quan falten pocs dies per començar la campanya electoral, el PSC de Terrassa s'enfronta el proper 26 de maig a un moment clau en la seva història. Els socialistes, que actualment disposen de nou regidors, podrien perdre l'alcaldia després de 40 anys governant la ciutat. La més que previsible fragmentació del vot i la presència de l'exalcalde Jordi Ballart com a rival amb la nova formació Tot per Terrassa auguren un futur si més no incert per als d'Alfredo Vega. Des de l'oposició hi ha un clam unànime de "canvi" perquè consideren que el projecte actual ha quedat "envellit". A tot això cal sumar-hi l'auge d'ERC després de les generals, i la influència que el judici contra els líders independentistes tindrà a la capital vallesana. La presència de Lluís Puig com a cap de llista de Junts per Terrassa a la població i l'empresonament de Josep Rull, qui durant molts anys va ser cap de l'oposició, seran determinants.

Els darrers quatre anys han estat convulsos per al PSC de Terrassa. La formació que durant 40 anys ha governat en aquesta ciutat va viure el mes de novembre de l'any 2017 un dels seus pitjors moments quan el fins llavors alcalde, Jordi Ballart, va abandonar l'alcaldia i va estripar el carnet socialista. El van seguir cinc regidors més, i el primer tinent d'alcalde, Alfredo Vega, va haver d'agafar les regnes i refer el govern municipal.

Tot i que Ballart va marxar després que el PSOE donés suport a l'aplicació de l'article 155, l'exbatlle va revelar que la decisió també es devia a les desavinences i pressions que va rebre per part del partit en el moment en què va decidir municipalitzar el servei d'abastament d'aigua potable a la ciutat. La posada en marxa de la nova empresa municipal Taigua, l'extinció de l'històric contracte amb Mina Aigües de Terrassa i el litigi en què l'empresa i l'Ajuntament encara es troben immersos han marcat el mandat egarenc. 

En aquest escenari, Alfredo Vega (PSC) arriba a les municipals després d'una nova victòria dels socialistes a les generals, amb 30.917 vots a la població. Afirma que afronta les eleccions amb "incertesa" però adverteix que té la voluntat de mantenir l'hegemonia del PSC i l'alcaldia. "Nosaltres hem treballat i hem assegurat la serenor de la ciutat en un moment molt difícil i esperem que la ciutadania ho vegi", apunta l'alcalde, que posa en valor l'experiència del PSC al capdavant de l'Ajuntament: "Estem convençuts que podem ser útils i volem demanar més força", indica.

Amb tot, reconeix que "tot el tema polític en el darrer mandat ha canviat molt", i afegeix que "el fet que hi hagi nous partits de caire personalista o d'extrema dreta i la influència de l'independentisme afectarà totes les formacions".

Pel que fa al "fenomen Ballart", com algunes veus han denominat la irrupció de l'exbatlle al panorama polític local, totes les previsions auguren que Tot per Terrassa obtindrà una bona representació en el ple. "Terrassa necessita un nou govern que tingui una forma de fer diferent, que no estigui supeditat a aparells de partit i sense clientelisme", afirma Ballart, que vol erigir-se com la força més votada per governar amb un partit "100% municipalista".

El cap de llista de Cs, Javier González, i el del PP, Álex Rodríguez, aspiren a millorar els resultats de 2015, quan la formació taronja va obtenir tres representants i el PP un. Consideren que el projecte del PSC "està envellit", però alerten que Jordi Ballart no pot ser sinònim de canvi "perquè ja s'ha vist el que podia fer". Alhora, reconeixen que hi haurà una fragmentació molt elevada que podria perjudicar-los, i confien que VOX no obtingui prou suports per entrar al ple.

L'amenaça independentista

Si bé és cert que la irrupció de Ballart marcarà la campanya a la capital vallesana, també ho és que la situació política que es viu a Catalunya, amb el judici contra els líders independentistes en marxa al Tribunal Suprem, també tindrà una influència important en aquest procés electoral. "En el cas de Terrassa, a la bipolaritat entre forces independentistes i constitucionalistes que apareixerà a tot Catalunya, s'hi sumarà el fet que l'exconseller Josep Rull, que durant molts anys va ser el cap de l'oposició a la ciutat, segueix empresonat", comenta Miquel Sàmper, número dos de la llista de Junts per Terrassa.
 

Concentració a les portes de l'ajuntament de Terrassa de rebuig al judici de l'1-O. Foto: Anna Mira



A tot això, cal sumar-hi que el passat mes d'abril l'assemblea local del PDECat va nomenar l'exconseller Lluís Puig, també egarenc, com a cap de llista de Junts per Terrassa. La part alta d'aquesta candidatura la completa Meritxell Lluís, la parella de Josep Rull, que és regidora en aquest consistori des de fa anys. El partit confia en millorar els resultats de 2015 quan va passar de nou a tres representants en el ple.

ERC afronta aquests comicis després d'uns excel·lents resultats el passat 28 d'abril a tot Catalunya i d'erigir-se com a segona força a Terrassa, on va obtenir 25.145 vots, 5.774 menys que el PSC. "Per primera vegada hi ha la possibilitat de fer el canvi real a Terrassa", afirma Isaac Albert, número u de la formació, que reconeix que estan "esperançats" i disposats a liderar una "majoria alternativa al PSC". Tot i això, reconeix que la ciutadania "viu molt malament" que hi hagi un egarenc a la presó i un altre a l'exili, per la qual cosa preveu que Junts per Terrassa obtindrà una bona representació.

Per la seva banda, TeC, que va donar la sorpresa l'any 2015 aconseguint un total de sis regidors al ple, aspira a poder formar part de l'onada que portarà el canvi a Terrassa. Tot i que en aquesta ocasió la formació de Xavi Matilla concorrerà en solitari, ja que Podem, ICV i EUiA han creat una nova confluència anomenada Terrassa d'Iniciativa Verda, el líder dels comuns diu que té confiança "perquè ara els ciutadans coneixen el projecte de TeC".

La CUP podria ser un altre dels actors determinants en l'aritmètica postelectoal. Actualment només disposa d'un regidor al consistori, però comparteix aquesta voluntat de treballar per crear una nova Terrassa perquè "el projecte de ciutat que té el PSC entronca amb els
interessos econòmics del municipi". Així ho afirma Marc Medina, cap de llista, que remarca que "la xarxa clientelar que els socialistes han teixit és molt amplia i cal obrir portes i finestres". 
 

Seu de l'empresa municipal d'aigua de Terrassa, Taigua. Foto: ACN