ple municipal

Unanimitat per fer possible l'Anella Verda en l'últim ple del mandat a Terrassa

També s'ha aprovat el Pla especial que contempla les condicions de protecció ambiental i el catàleg de masies

per Anna Mira, Terrassa , 26 d'abril de 2019 a les 17:00 |
El paisatge de Bonvilar forma part de l'Anella Verda de Terrassa | Aj. Terrassa
L'últim ple ordinari del mandat actual ha aprovat aquest divendres, per unanimitat, tirar endavant l'últim pas per fer possible el projecte de l'Anella Verda, set anys després. Va sorgir l’any 2012 com a proposta ciutadana per evitar la degradació de l’entorn natural i agrícola que hi ha des de l’entorn urbà fins als límits del terme municipal. El Ple del 18 de desembre de 2014 va aprovar inicialment els dos documents urbanístics que permetien la consecució d’aquests objectius.

Ara, s'ha fet l'aprovació provisional la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’àmbit de l’Anella Verda, el Pla especial i el Catàleg de masies per garantir la seva protecció urbanística i ambiental a través de modificacions de qualificacions, els ajustos de règim de sòl, la regulació dels usos i també de les construccions, tant existents com futures. L’aprovació definitiva correspondrà a la Generalitat, ja que és l’organisme que té les competències per fer-ho.


Pel que fa als elements importants que contempla la proposta de la modificació puntual del POUM destaca la delimitació de set àmbits diferents per treballar en la preservació de la connectivitat ecològica; la concreció d’unes zones d’especial protecció per a la biodiversitat (on es restringeixen els usos, activitats i instal·lacions que la poguessin malmetre) i el fet que les noves construccions per activitats s’agrupin entorn de les masies existents per aprofitar, d’aquesta manera, els accessos, els serveis i xarxes de subministrament.

També es proposa la creació de tres noves zones en què s’ordena el sòl no urbanitzable d’acord amb els seus usos: la protecció de rieres i torrents (166 Ha) per preservar la seva funcionalitat ecològica; l’ús agrícola (1.210 Ha) per als sòls que fan (o faran) aquestes activitats i una zona de bosc (2.640 Ha) que engloba les masses forestals que, pel fet de presentar un pendent superior al 15%, es consideren no aptes pel conreu.
 

El Camí de Can Canya, de Terrassa Foto: A.T.


D’altra banda, s’identifiquen quatre tipus d’àmbits d’especial interès ecològic (zones d’especial interès per a la biodiversitat; punts crítics de connectivitat, parc natural i parc de nova creació), que en conjunt sumen 2.554 Ha (el 58% del sòl no urbanitzable). Alhora, es contempla la substitució de la denominació de camins rurals i històrics del POUM per la de camins principals i secundaris. En total, s’estructura una xarxa de 133 quilòmetres de camins per a l’ús públic, que permet donar accessibilitat a les masies i a les activitats econòmiques pròpies d’aquest territori rural.


Què és l'Anella Verda de Terrassa?

En concret és un espai natural sense urbanitzar, que ocupa una superfície de 4.400 Ha, amb 2.640 Ha de boscos, 1.210 Ha de conreus, 347 Ha de rieres i torrents que inclouen el sistema hidrogràfic i el seu àmbit de protecció, 25 Ha d’equipaments i 178 Ha d’infraestructures i serveis tècnics. Un espai que conforma un paisatge de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic. L’Anella Verda és un patrimoni natural de Terrassa que, a mitjà i llarg termini, es convertirà en un dels trets distintius de la ciutat.

Un dels aspectes destacats de l’Anella Verda és el camí circular de 35 quilòmetres de longitud que recorre tot l’entorn natural i agrícola, donant la volta sencera al terme municipal, i que transita per llocs d’elevat interès paisatgístic i patrimonial. Des de la ciutat s’accedeix amb facilitat a través de les “portes de l’Anella Verda” i dels camins històrics que connecten amb aquest itinerari. L’Ajuntament ha arranjat un primer tram. Els dos següents, que gairebé completaran tot el recorregut, estan en projecte i comptaran amb senyalització específica, àrees d’estada i miradors, a més d’una millora del paviment i diverses plantacions.

Pla especial i Catàleg de masies

El ple també ha aprovat de manera provisional del Pla especial de l’Anella Verda, que contempla les condicions de protecció ambiental i la regulació detallada de les qualificacions del sòl fixades en la modificació puntual del POUM, i l’aprovació provisional del Catàleg de masies, que descriu les 22 catalogades incloses dins l’àmbit del Pla especial. D’aquest catàleg, s’ha extret la Casa Nova de l’Obac perquè des del novembre de 2018 pertany al terme municipal de Vacarisses.

D’aquesta manera es pretén, d’una banda, ordenar el territori, establir les mesures de protecció ambiental del paisatge i les condicions en què es desenvolupen els usos i activitats econòmiques. I, de l’altra, identificar les masies en sòl no urbanitzable per regular i establir els usos admesos i protegir-les pel seu valor històric, ambiental, arquitectònic i social.

Aquesta aprovació arriba pocs mesos després de la modificació que permetrà que la masia Egara es converteixi en un hotel. Una decisió que ja va ser criticada pels grups d'esquerra de l'oposició al ple i que avui ha tornat a ser motiu de queixa. Qui ha estat més contundent ha sigut el regidor de la CUP, Marc Medina, qui ha dit que "el que es va aprovar fa dos mesos amb la modificació d'avui seria impossible". 

El Pla especial és l’instrument que ordena i regula les seves diferents funcionalitats: l’ecològica i natural, per preservar els hàbitats i la connectivitat; l’econòmica, per desenvolupar les activitats del sector primari; i, per últim, la social, per incentivar el seu ús per part de la ciutadania. Finalment, en l’àmbit de la protecció dels torrents i rieres ja s’està actuant amb la retirada d’horts, tancaments i construccions que afecten les lleres i les ribes, especialment en la conca del torrent de la Grípia i en la zona de les Martines.
 

Camí a l'Anella Verda de Terrassa. Foto: Aj. Terrassa

 

Participació