entrevista

«Els castells no serien el que són sense Minyons»

La colla malva celebra enguany el seu 40è aniversari

per Anna Mira, Terrassa , 19 de juny de 2019 a les 13:45 |
Jesús Rodríguez, president dels Minyons de Terrassa. | Anna Mira
El president de la colla castellera de Terrassa, Jesús Rodríguez, assegura que els Minyons de Terrassa tenen quelcom que els fa especials. Enamorat dels castells, Rodríguez va entrar a la colla l'any 1994 -quan li van donar la camisa malva-, recorda en una entrevista amb LaTorre a la seu dels Minyons situada en un edifici modernista del carrer del Teatre, concretament en el número 4-6.

Enguany la colla castellera celebra el seu 40è aniversari i per fer-ho ha posat en marxa diverses activitats i actes per fer arribar, encara més, la colla a la ciutadania com ara la creació d'un cava propi o un joc pels comerços del centre de la ciutat. Rodríguez està convençut que enguany faran una gran temporada i assenyala que "els castells no serien el que són sense Minyons" perquè explica que la colla "necessita posar-se metes per anar trencant barreres".


- Els Minyons han arribat als 40 anys, com va néixer la colla?

- Va començar l'any 1979 quan un grup de joves (15-18 anys) del Centre Excursionista de Terrassa amb el Josep Anton Falcato, que venia de Sitges i coneixia una mica el món dels castells i que seria el minyó número u, va arribar a Terrassa. El grup es va presentar a la plaça Vella el 14 de juliol del 1979 com a colla castellera. El color de la camisa malva va ser perquè quan van anar a comprar la tela, la d'aquest color era la més barata. 

- Va ser la primera de la zona?

- Fora de les comarques de Tarragona només hi havia els Castellers de Barcelona, però a la zona nord de Catalunya no hi havia ni tradició ni colles i potser per això també va funcionar.


- Com van ser els inicis?

- Va començar amb més entusiasme que coneixements. Els primers membres de la colla expliquen que els divendres anaven cinc persones amb un cotxe 600 a Valls a veure assajos de castellers per aprendre i quan tornaven ho posaven en pràctica. Els primers membres de la colla volien assemblar-se a les colles de la zona de Tarragona però quan van tenir els coneixements tècnics bàsics van començar a improvisar, a diferència del que feien les colles del sud, que eren molt més tradicionals. Ells, en canvi, van començar a canviar coses.

- Com ara quines?

- La introducció de la dona per exemple. Minyons va néixer amb dones a la colla mentre que els castellers tradicionalment sempre els havien fet els homes. Tret d'alguna actuació puntual d'altres colles, va ser Minyons qui va introduir la dona al món casteller. També vam començar a improvisar perquè volíem evolucionar. En ser nous no teníem les tradicions ni prejudicis de fer les coses com sempre.
 

El 3 de 10 amb folre i manilles dels Minyons a la Diada de la Nova Atenes del 2015. Foto: Minyons

 
El gran salt va ser l'any 1993 quan es va fer per primera vegada el 2d9, un castell nou que colles com Vilafranca ho havia provat però que Minyons la primera vegada que el prova el carrega. El primer castell de gamma extra que es va carregar a la història, ho va fer una colla que aleshores tenia 14 anys de vida -Minyons-. L'any 1995 recuperem 5d9 que feia 115 anys que no es feia i l'any 1998 recuperem el 4d9 net que no es feia des del segle XIX i descobrim el 3d10fm.

- Què vol dir que "descobriu?"

- Mai abans s'havia fet un castell de 10 pisos. Fins i tot dins de la mateixa colla hi va haver algunes persones que ho veien impossible. Vilafranca havia intentat fer una prova uns anys abans i el Marc Roure va dir que sí que es podria fer. Per Festa Major de Terrassa el vam provar i malgrat que va caure vam aconseguir posar el pis de setens, que mai abans s'havia aconseguit posar perquè amb els castells de nou es col·loquen sisens i el pom de dalt (format pels dosos, l'aixecador i l'enxaneta). Vam seguir treballant i el vam aconseguir descarregar per la Diada del 98 (que se celebra al novembre).

- Què recorda?

- Era un dia que al matí nevava i feia molt fred. Just quan el vam carregar es va despenjar l'enxaneta i el vam descarregar amb l'ensurt del qual havia passat i vam decidir tornar-lo a provar. Aleshores recordo que quan el vam descarregar de nou i a la plaça hi va haver una explosió de felicitat i bogeria. L'últim gran moment va ser el 4d10 de la Diada l'any 2016. Recordo que cada dia quan arribava a casa em mirava el vídeo i em servia com un moment de felicitat. Durant aquests anys hem introduït petits canvis tècnics que han fet evolucionar els castells com ara posar crosses a les manilles. Els castells no serien el que són sense Minyons, no hauria evolucionat de la mateixa manera perquè les colles tradicionals portaven les motxilles de la tradició.

- Ara em parlava que una enxaneta es va despenjar, l'any 2006 es va introduir el casc a la canalla, com va viure Minyons aquest fet?

- Era un pas lògic en l'evolució dels castells perquè les construccions anaven creixent i no és una activitat perillosa. Si ho compares amb altres activitats, hi ha més persones que pateixen lesions anant en bicicleta que fent castells. Però és veritat que calen prendre mesures de protecció. Minyons formava part de la Coordinadora quan es va decidir que la canalla portés casc. Potser és el més evident però hi ha altres mesures de protecció que s'utilitzen com per exemple la protecció a les dents.
 

Trobada castellera de la festa major de Vic. Foto: Víctor Castelo


De fet, als anys 90, el terrassenc Jaume Roset, director mèdic de la coordinadora castelleres, va fer les primeres jornades de prevenció. Minyons ha estat innovador també amb això. Eren pautes molt bàsiques com treure's el rellotge i les ulleres, el cap mirant cap avall, etc. que fins aquell moment no s'havien deixat per escrit. Van ser les primeres normes de seguretat dels castells. Ara això està més de normalitat a través de la Coordinadora. 

- Quin paper ha jugat el local de Minyons en les fites aconseguides?

- A finals dels anys 80, va haver-hi un grup de minyons que van avalar comprar la casa actual. Això era una hipoteca que havia de pagar la colla, vam fer una gran aposta, per arribar on som. Minyons no hauria arribat on és ara si no haguéssim tingut un local propi perquè costa molt establir-te i això és un lloc de referència. Als inicis vam arreglar-lo amb voluntaris i hi hem fet moltes activitats. Al final la colla es converteix en una família. No obstant això, estem valorant canviar de local en un espai que s'adeqüi més a les necessitats actuals de la colla.

- Fan servir el lema "Som la colla", què significa ser de Minyons?

- És un orgull, és una colla diferent de la resta, té un caràcter diferent. Actualment a Terrassa hi ha unes 3.000 persones que tenen la camisa de Minyons. Tenim un ADN i un orgull propi, necessitem metes per anar trencant barreres. Som competitius però no ens agrada competir,i un exemple és que som l'única colla gran que no participem en el concurs de Tarragona, perquè el 90% de la colla no ho vol. Al final el concurs és un gran negoci i nosaltres apostem per les actuacions a les places i accessibles a tothom.

- Com s'arriba a ser una colla de referència a Catalunya?

- Potser Minyons va tenir el caràcter transgressor de no complir les normes establertes. Des dels inicis la colla no es creia els límits i provava altres coses. Ara estem en un nivell en el qual estudiem cada petit detall per fer cada un dels castells. 

- Tenen límits els castells?

- S'ha evolucionat molt, els castellers es preparen físicament molt més. Ara assagem tres dies a la setmana i es nota. Amb el 2d9 es deia que era el límit i el vam trencar; quan se sentia a parlar del 3d10 que alguns deien que no es podia descarregar, i ho vam fer, com va passar també amb el 4d10. Diuen que els castells d'11 pisos són molt complicats però jo crec que es veurà algun intent algun dia.
 

El 4 de 10 amb folre i manilles dels Minyons el 2016 Foto: ACN



- Enguany han quedat fora de la Diada de Sant Fèlix, com ho valoren?

- Com una decepció perquè al final és una gran actuació. Minyons hi ha anat 31 vegades en 40 anys i aquest any hi confiàvem anar perquè és l'aniversari. És veritat que la Jove de Tarragona l'any passat va fer millors castells que nosaltres però sap greu. Ens hauria agradat que en lloc de mirar una temporada, s'hagués mirat la trajectòria de la colla. Els Minyons hem fet molts castells de gamma extra a Vilafranca. 

- Quines activitats tenen previstes per celebrar el 40è aniversari?

- La setmana del 14 de juliol farem diverses activitats, coincidint amb el dia que es va presentar la colla en societat per compartir l'aniversari amb la ciutat. A l'actuació del diumenge 14 portem les dues colles que ens van apadrinar quan vam néixer: Els castellers de Barcelona i els Bordegassos de Vilanova. Són les colles que ens van acompanyar en la nostra primera actuació. 

- Quins reptes de futur tenen?

- La junta que presideixo tenim projectes pels pròxims anys. Un d'ells és un possible canvi de local. Tot i que l'actual és molt bonic, actualment ja no és el lloc adient per fer castells. En l'àmbit tècnic necessitem unes xarxes, quan plou no podem assajar perquè el pati és obert, etc. També volem treballar la difusió, ens hem de conèixer molt més arreu de Terrassa, hem de crear més afició castellera aquí. Igualment volem treballar amb els instituts, de manera estable i oferir, per exemple, una assignatura d'optativa de cultura popular i castells. Un altre eix és mirar més enllà i exportar minyons i castells fora amb l'objectiu d'internacionalitzar els castells.
 

Jesús Rodríguez, president dels Minyons de Terrassa. Foto: Anna Mira

 

Participació