entrevista

​«No hi ha massa gent que es digui Michael i tingui un 'cotxe fantàstic'»

Michael Miralles ha transformat un Pontiac en el mític Kitt de la sèrie de televisió dels anys 80

per Albert Segura, Sabadell, 13 d'abril de 2019 a les 13:00 |
Michael Miralles és el Michael Knight de Sabadell | Albert Segura
En Gerard Quintana ens convidava a abraçar els nostres somnis, i hi ha persones que els poden fer realitat. Aquest és el cas d’en Micahel Miralles (Sabadell, 1987), que des de petit es va enamorar, ni més ni menys, que d’en Kitt, el cotxe fantàstic de Michael Knight. La mítica sèrie dels anys 80 el va enganxar, i no es va aturar fins que va aconseguir fer-se amb una rèplica del cotxe, un Pontiac Firebird Trans Am, que amb el pas del temps, molt esforç i ajuda ha acabat convertint en el cotxe que sempre havia volgut tenir. Ho ha explicat en una entrevista a NacióSabadell.

- Michael, en la seva versió anglesa, oi?


- Sí, el nom ve de la meva àvia. A ella li agradava molt la sèrie, i sempre deia que Michael era un nom bonic. Quan la meva amare va quedar embarassada, la veritat és que a casa tenien coll avall que seria una nena, i m’anaven a posar Laura. Però vaig néixer i vaig ser nen, així que els meus pares van haver de rumiar. La meva àvia havia mort feia just tres mesos, i en honor a ella em van posar el nom de Michael.

- I d’aquí la seva fixació amb la sèrie?

- Més que amb la sèrie, amb el cotxe. Ningú s’imaginava que sent un nen m’enamoraria del cotxe i tindria una obsessió tan gran fins aconseguir-lo. Veia la sèrie als anys 90, llavors es feien sèries sense la qualitat d'avui dia, però tenien ànima. Parlo des de la nostàlgia, a mi m’encantaven sèries com Equipo A, McGiver o El Cohce Fantástico, i sense dubte aquesta era la meva preferida: el cotxe estava blindat, no es destruïa mai, parlava, tenia un munt de funcions… era com un amic, i sempre havia tingut la fantasia de tenir-ne un.

- D'aquí a tenir-lo hi ha un gran pas.


- Arrel de la sèrie em vaig fer un apassionat dels cotxes. Vaig començar amb maquetes, tenia un Corvette que quan es va fer malbé amb el temps el vaig repintar de negre i li vaig pintar la part vermella a davant, perquè la meva obsessió era el Pontiac. No sabia que en podia tenir un fins que, quan tenia uns 15 anys, vaig saber que un noi de València se n’havia fet un.


- I va ser aquí quan va començar el seu procés per tenir-ne també un.

- Sí, vaig remenar per Internet, al primer fòrum del cotxe fantàstic que hi va haver a tot l'Estat, però llavors les rèpliques no eren tan bones com avui dia. Amb 23 anys vaig començar a mirar si en trobava un, i en vaig localitzar al sud d’Espanya. El primer cop em van enganyar, el cotxe estava fet pols, i el segon cop, a Cadis, hi havia certs problemes burocràtics que impedien que me’l pogués endur. Finalment, podríem dir que amb el que tinc m'hi va unir el destí.

- Com va ser?

- Un bon amic meu es venia el que tenia per comprar-se'n un de més potent. Aquest té el motor v6, i ell volia el v8. Així que me'l va vendre sense res, perquè comencés l’aventura des de zero, es va endur totes les peces. Durant 5 anys de treball i col·laboració de molta gent l'he muntat, hi han participat amics, tallers, i sobretot els meus pares i la meva dona, que saben la bogeria que ha estat. Amb tres amics que hem recreat el mateix cotxe hem creat un grup a Facebook, Knight Elite, on hi pengem fotos i sortides que fem. De rèpliques n’hi ha moltes, però amb el detall i les peces que toquen, som només tres a tot l’Estat que ho hem fet de manera conjunta i a la vegada. Aquesta és una de les millors rèpliques del món. A més, no hi ha massa gent que es digui Michael i tingui un cotxe fantàstic!

 

El cotxe disposa d'una matrícula personalitzada. Foto: Albert Segura


- Surt a compte tenir-lo?

- El cotxe no serveix per al dia a dia, és una maqueta gegant, no pots anar al supermercat o de vacances amb ell, ni fer corbes ni córrer en un circuit. És un cotxe d'exposició, i si ho mires així, pot sortir car per l'ús que en fas. L’assegurança és l’habitual per a un cotxe clàssic.

- Què fa la gent quan el veu?

- És molt bonic, és nostàlgia pura, la gent es transporta als anys 80 quan el veu. Molts nens li diuen al seu pare: "Mira, el cotxe del Batman", i el seu pare els explica que no, que és el cotxe amb què somiava de petit. Si els posen les sèries, suposo que no arriba a enganxar perquè ara estem acostumats a sèries en alta resolució. Hi ha qui quan em veu diu: "Quin tros de freaky!"; però quan venen a veure'l tal i com està fet, diuen, "bé, freaky, però mola!".

- Darrerament s’ha fet famós per haver participat en el videoclip del grup Ladilla Rusa, Kitt y los coches del pasado. Com van arribar a contactar?

- A través d’un reportatge que em van fer, van passar el meu contacte al grup, i em van dir que havien fet una cançó en to de broma relacionada amb el cotxe, em van demanar si volia participar en el vídeo i vaig acceptar. Sincerament, veient els vídeos que havien fet, pensava que seria una cosa més amateur, però el dia del rodatge, al febrer passat, em vaig trobar amb un equip de professionals que venien de Madrid, amb càmeres, trípodes, focus…


- Suposo que estarà content amb el resultat.

- Quan vaig veure el videoclip vaig pensar que seria una bomba, mesclava elements nostàlgics, amb l’estètica de l’època, amb edificis d’aquell moment, rodats al barri de Torre-romeu. Em va fer molta gràcia perquè era com veure el meu cotxe en un anunci de l’època. Inicialment vaig témer si es devaluaria la imatge del cotxe, però ho he trobat divertidíssim i ha tornat a posar-lo en la diana i ajudarà a què ningú l’oblidi.

- Hi ha parlat des de l’enregistrament, amb els components del grup?

- Sí, hem anat comentant l'impacte que ha tingut, la cançó està triomfant, i les imatges del cotxe són brutals. La veritat és que és un vídeo per somriure i riure, que en els temps que corren ja ens va bé.

- Fins i tot hi surt vostè al final del vídeo.

- És una picada d’ullet, no tenien per què fer-ho, però em van oferir de seure amb ells, va ser la manera de donar les gràcies per deixar-los el cotxe.
 

El cotxe està adaptat en el seu interior. Foto: Albert Segura


- Cotxe que, per cert, parla.

- Ho fa a través de botons. Això és una afició, i la idea és anar-lo millorant, però actualment no disposo de massa temps, amb dos nens i la feina. He rumiat en aplicar-hi algun sistema de reconeixement de veu perquè en parlar-li et contesti, però ara per ara només té unes fases programades que vam entrar per donar-li una sorpresa a en Sergio, un nen amb síndrome de Down enamorat del cotxe. La seva germana em va demanar si li podríem fer una sorpresa i li va encantar.

- La veu no té accent de Badajoz, com diuen en el videoclip…

- No, no, té les frases amb la veu del doblador original de la sèrie!

- I on el podrem veure properament?

- El 5 de maig es fa una cursa solidària a Sabadell per als nens del Parc Taulí, la Sabadell Corre pels Nens, es tracta d’una iniciativa per recaptar fons. L’any passat se’n van reunir uns 55.000 euros, i aquest any estaria bé que se superés la xifra. Jo hi aniré amb el cotxe perquè tothom qui vulgui el pugui veure, i també hi haurà tallers, activitats i personatges de ficció, com de les pel·lícules de Star Wars.
 

Michael Miralles és el Michael Knight de Sabadell. Foto: Albert Segura

 

Participació