Judici de l'1-O

VÍDEO Així s'ha explicat al Suprem la sortida de la comitiva judicial en el registre d'Unipost a Terrassa

Ferran López assegura que els Mossos van haver de trencar una pilona per l'acumulació de manifestants

per Redacció, 3 d'abril de 2019 a les 20:00 |
Ferran López, aquest dimecres al Tribunal Suprem | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El registre d'Unipost el 19 de setembre del 2017 és un dels temes recurrents en les declaracions del judici al Tribunal Suprem. Avui, ha estat el torn de la declaració de Ferran López, número dos de Josep Lluís Trapero als Mossos d'Esquadra durant el referèndum i, després, cap del cos mentre va durar el 155. 

López ha descrit les dificultats que la comitiva judicial de la Guàrdia Civil es va trobar per marxar després de l'escorcoll a les oficines d'Unipost de Terrassa. En concret, ha detallat que els Mossos es van veure obligats a "trencar una pilona" per obrir pas en un carrer de vianants a la comitiva de la Guàrdia Civil. La unitat d'ordre públic va haver de fer dues maniobres perquè els manifestants impedeixen el pas de la comitiva, ha explicat López. "A Unipost vam enviar unitats d'ordre públic i un vehicle dels Mossos va quedar danyat", ha afegit. 



El número dos de Trapero, ha admès que la comitiva judicial va tenir dificultats per entrar i sortir d'Unipost el 19-S arran de la concentració d'unes 500 o 600 persones que hi havia a la porta. 

Una situació "anòmala"

López, a preguntes de Vox, que és qui l'ha citat en primera instància, ha assegurat que la situació va ser "anòmala" perquè l'exconseller Joaquim Forn "traccionava en sentit oposat al cos" en tot allò relacionat amb l'1-O. El comissari ha insistit que els Mossos treballaven per complir les ordres de la Fiscalia per impedir la votació i que sempre van estar disposats a complir les ordres judicials.


López, a qui l'Estat va situar al capdavant del cos durant el 155 un cop destituït Trapero, ha assenyalat que les declaracions de Forn sobre la policia catalana i el referèndum van ser un "error" perquè es "projectava" una visió sobre els Mossos que no coincidia amb la realitat. És a dir: que mentre l'exconseller insistia que es permetria la votació, la policia treballava amb l'escenari de complir amb les resolucions judicials, destinades a impedir-la arran de la prohibició emesa pel Tribunal Constitucional (TC).

Malgrat això, el comissari ha volgut subratllar que Forn mai va donar cap "instrucció" sobre el referèndum, ni tan sols en les reunions del consell de policia que es van celebrar durant el mes de setembre. Com Trapero, López ha assegurat que li van fer saber al dirigent de JxCat que els seus posicionaments públics van ser un "error". Això ja va ser el 28 de setembre, només tres dies abans del referèndum.

El dispositiu de l'1-O que Pérez de los Cobos va canviar

Sobre el dispositiu per impedir la votació de l'1-O, López ha explicat que hi havia inicialment un modus operandi acordat que finalment va ser modificat. El primer pla establia que un binomi de mossos es personessin als punts de votació per clausurar els centres -ha ratificat que la policia catalana en va fer tancar 230-, impedir que s'obrissin i, en cas que no s'aconseguís, detectessin el moment idoni per demanar ajut als cossos de seguretat de l'Estat. La majoria de mossos mobilitzats, ha puntualitzat, eren de seguretat ciutadana i sense equipament d'ordre públic. En canvi, els reforços de Policia Nacional i Guàrdia Civil eren d'ordre públic. 


López ha explicat que ell va posar sobre la taula constituir un centre de "comandament únic" i que Policia Nacional i Guàrdia Civil es desplacessin fins a la seu dels Mossos per seguir en directe el dispositiu policial de l'1-O. "Segueixo pensant que era el millor per evitar suspicàcies que es van produir posteriorment", ha dit. Amb tot, el coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, va canviar el pla i va decidir que es constituirien quatre cèl·lules de seguiment a les delegacions del govern de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Es van produir, però, problemes "letals": es va haver de formar un per un dels centres intervinguts, el gestor d'esdeveniments on s'informava dels incidents només el rebia la secretaria d'Estat -se'n van registrar 3.900-.

Mà dreta de Trapero

López no només era la mà dreta del major dels Mossos, sinó que va ser en qui va confiar l'Estat el lideratge del cos quan es va aplicar el 155 i Trapero va ser destituït de manera fulminant. El comissari va estar present en totes les reunions rellevants de la tardor del referèndum -les que es van celebrar a la Fiscalia Superior de Catalunya, les trobades de coordinació de totes les forces de seguretat, les cites al Palau de la Generalitat amb els màxims representants del Govern- i coneix al detall què va passar aquells dies. També va garantir a Diego Pérez de los Cobos, en una reunió l'agost del 2017 a Madrid, que els Mossos farien complir la legalitat constitucional.

Pérez de los Cobos, al cap d'unes setmanes, va ser nomenat coordinador de tots els cossos presents a Catalunya amb la intenció d'impedir el referèndum. Trapero va ser molt crític amb el seu nomenament, però López va reunir-s'hi tantes vegades com se'l va citar. El comissari va participar, també, del pla que es va dissenyar per detenir els membres del Govern en cas que rebessin l'ordre judicial després de la declaració de la independència. López, de fet, era la persona que hauria detingut Puigdemont juntament amb Joan Carles Molinero, també citat aquest dimecres al Suprem.

 

Participació