«Viure no és delicte», la campanya de la PAH per lluitar contra la «criminalització» de l’ocupació

S'engega aprofitant l'inici de la campanya electoral, però la iniciativa prosseguirà un cop celebrats els comicis

Membres de la PAH Terrassa durant la roda de premsa de presentació de la campanya.
Membres de la PAH Terrassa durant la roda de premsa de presentació de la campanya. | Anna Mira
Albert Hernández / Anna Mira
07 d'abril del 2019
La PAH ha engegat aquest dimecres una campanya a tot Catalunya per combatre la “criminalització” de l’ocupació de pisos buits. Sota el lema “Viure no és un delicte” faran tota mena d’accions que pretén tombar “el discurs de la por” de diverses formacions i especialment en aquest període de campanya electoral, encara que continuarà un cop s'hagin celebrat els comicis.

La membre de la PAH Terrassa, Rosa Aribó, ha explicat que l'objectiu de la campanya és que "no es criminalitzi l'ocupació" perquè les persones que ocupen "ho fan per necessitat". Airbó ha afegit que a Terrassa hi ha entre 11.000 i 13.000 habitatges buits i ha criticat que l'ajuntament no faci públiques les dades sobre desnonaments i ocupacions. 

La La integrant de la plataforma ha posat dades com ara que un 70% de les persones que ocupen diuen que tenen una bona relació amb els veïns, el 93% dels ocupants viuen per sota del llindar de la pobresa i ha remarcat que "només" s'entren a habitatges de bancs o grans tenidors. 

Ha recordat que "tot i que no siguin mediàtics" continuen produint-se desnonaments, "n'hi ha dos cada hora a Catalunya" i ha rematat, "un 64%% són per impagament del lloguer". La iniciativa vol posar en evidència aquesta manca "d'habitatge social" i denunciar que hi hagi "cases sense gent i gent sense casa". Pendents de marcar un calendari d'accions, des de la PAH Terrassa han confirmat que dimecres vinent seran al mercadal setmanal i que engegaran un seguit d'actes i conferències per sensibilitzar la ciutadania. 

L'obra social de la PAHC, un recurs

La PAHC ha volgut donar veu a diferents casos per justificar que l'ocupació és "l'única alternativa" per a moltes famílies. Mari Cruz ha explicat que fa set anys que ocupa un pis i que "encara he de rebre ajuda psicològica". Assegura que durant quatre mesos va haver de dormir al cotxe perquè no tenia on anar.

El cas del Raül, amb dos fills i dona és semblant. Ha explicat que fa un any que està ocupant perquè "és la única opció que ens quedava". "Vam estar buscant un lloguer a diferents ciutats però no el podem assumir", manifesta i afegeix "jo vull pagar un lloguer però que s'adapti als nostres ingressos". 

Per la seva banda, Juan Antonio, ha manifestat que ocupa però que no ho fa per voluntat propia. En el seu cas, ha explicat que l'any 2009 era un petit empresari que amb la crisi va veure com el seu negoci s'enfonsava. Actualment té 56 anys, té una malaltia cardiovascular i viu sol. "Ocupant puc viure d'una manera més o menys digna", diu, i afegeix que "ens fan sentir culpables de la situació quan bancs i immobiliàries han estat els causants". 

Des de la PAH també han reconegut que Serveis Socials de l'ajuntament estan desbordats per l'acumulació de casos i que mentre no tenen una solució, la única alternativa és ocupar habitatges buits de bancs i grans tenidors, i lluitar per aturar desonaments. De fet, la roda de premsa de Terrassa s'ha fet davant d'un habitatge que havia de ser desnonat. Finalment, però, la PAH ha aturat el desnonament fins el pròxim 28 de juliol. 
 
Per la seva banda, a la roda de premsa simultània a Sabadell, la membre de la PAHC Sabadell, Aïda Guidus, ha indicat que "no volem que es criminalitzi la pobresa". Ha defensat que “no ocupem per gust i perquè no volem pagar” i ha afegit, “és l’única manera de tenir “un sostre”. Ha assenyalat que en el rerefons de l’ocupació “és una reacció perquè no hi ha solucions del sistema”.