25
de març
del
2019
Actualitzat
el
01
d'abril
a les
16:56h
L’Escola Municipal de Música de Terrassa ha acollit aquest divendres 22 de març una jornada per promoure que les administracions locals desenvolupin les polítiques d’habitatge per a joves basats en models alternatius d’accés i tinença. Diversos tècnics municipals han assistit a la jornada organitzada per la Direcció General de Joventut (DGJ) amb el títol “Jornada d’habitatge i joventut: alternatives de les polítiques d’habitatge”.
Durant la jornada es van viure experiències que exemplifiquen bones pràctiques pel que fa a models alternatius d’habitatge. En concret, s’ha exposat el projecte de concurs públic per a la construcció de nous habitatges en règim cooperatiu i projecte de masoveria urbana amb persones desfavorides que duu a terme l’Ajuntament de Manresa.
D’altra banda, els participants a la jornada també han pogut conèixer l’estudi de viabilitat per a l’oferta d’habitatge cooperatiu que està duent a terme l’Ajuntament de Palamós amb l’assessorament de la Cooperativa Sostre Cívic. Finalment, el tercer exemple que s’ha exhibit és el projecte d’habitatge cooperatiu i dinamització del nucli antic que impulsa l’Ajuntament d’Amposta, també a través de Sostre Cívic.
Durant la seva intervenció a la jornada, el director de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, ha destacat el caràcter innovador i l’interès socials d’aquestes experiències. “Estem parlant de fórmules i models que, fins ara, s’han utilitzat molt poc a casa nostra, però que en altres països europeus compten amb una implantació sòlida i una quota de mercat significativa”, ha afegit Poch en referència als models mixtos i de masoveria urbana.
En aquest sentit, el director general ha recordat que la taxa d’emancipació dels joves de 16 a 29 anys és una de les més baixes d’Europa, amb un 24% a Catalunya, i que l’edat mitjana d’abandonament de la llar familiar d’origen al nostre país se situa als 29,3 anys, mentre que la mitjana europea és als 26 anys.
Per tot això, Cesc Poch ha insistit davant dels càrrecs electes i tècnics de joventut que, tot i no ser una opció majoritària, cal que els ens locals potenciïn els models alternatius d’habitatge, ja que són fórmules d’accés a l’habitatge més assequibles, menys susceptibles als usos especulatius i que promouen una pràctica participativa que potencia la creació de vincles de caràcter sociocomunitari (com per exemple la gestió col·laborativa dels espais comuns
que duen a terme moltes cooperatives d’habitatge).
Durant la jornada es van viure experiències que exemplifiquen bones pràctiques pel que fa a models alternatius d’habitatge. En concret, s’ha exposat el projecte de concurs públic per a la construcció de nous habitatges en règim cooperatiu i projecte de masoveria urbana amb persones desfavorides que duu a terme l’Ajuntament de Manresa.
D’altra banda, els participants a la jornada també han pogut conèixer l’estudi de viabilitat per a l’oferta d’habitatge cooperatiu que està duent a terme l’Ajuntament de Palamós amb l’assessorament de la Cooperativa Sostre Cívic. Finalment, el tercer exemple que s’ha exhibit és el projecte d’habitatge cooperatiu i dinamització del nucli antic que impulsa l’Ajuntament d’Amposta, també a través de Sostre Cívic.
Durant la seva intervenció a la jornada, el director de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, ha destacat el caràcter innovador i l’interès socials d’aquestes experiències. “Estem parlant de fórmules i models que, fins ara, s’han utilitzat molt poc a casa nostra, però que en altres països europeus compten amb una implantació sòlida i una quota de mercat significativa”, ha afegit Poch en referència als models mixtos i de masoveria urbana.
En aquest sentit, el director general ha recordat que la taxa d’emancipació dels joves de 16 a 29 anys és una de les més baixes d’Europa, amb un 24% a Catalunya, i que l’edat mitjana d’abandonament de la llar familiar d’origen al nostre país se situa als 29,3 anys, mentre que la mitjana europea és als 26 anys.
Per tot això, Cesc Poch ha insistit davant dels càrrecs electes i tècnics de joventut que, tot i no ser una opció majoritària, cal que els ens locals potenciïn els models alternatius d’habitatge, ja que són fórmules d’accés a l’habitatge més assequibles, menys susceptibles als usos especulatius i que promouen una pràctica participativa que potencia la creació de vincles de caràcter sociocomunitari (com per exemple la gestió col·laborativa dels espais comuns
que duen a terme moltes cooperatives d’habitatge).