27
de març
del
2019
Des d'aquest dimarts els municipis de Cerdanyola i Ripollet acullen un monòlit en record de totes les víctimes de l'amiant i de l'empresa Uralita. El monument s'ha ubicat a l'encreuament entre la carretera de Barcelona i el carrer de l'Estació, un punt limítrof entre ambdues poblacions.
Es tracta d'un indret molt proper al que va ocupar l'antiga fàbrica que va produir materials de fibrociment durant 90 anys, un espai que s'ha denominat "zona zero" de l'amiant a Catalunya a causa de l'elevat nombre de casos d'asbestosi, càncer de pulmó i mesotelioma que s'hi han diagnosticat. El memorial és obra de Jordi Andrés, familiar d'una víctima i s'ha creat amb la voluntat de fer visible "el dolor que ha provocat Uralita" entre els habitants d'aquests municipis.
Tot i que l'empresa Uralita va tancar portes l'any 1997, el seu record i la seva herència segueixen ben vius entre els habitants de Cerdanyola i Ripollet. Molts empleats, veïns de Ripollet i Cerdanyola, han desenvolupat malalties a causa del contacte amb l'amiant i de la manca de mesures de protecció amb què es treballava a Uralita. A més, al llarg dels anys, també n'han resultat afectats familiars i veïns de la zona, i a dia d'avui es segueixen diagnosticant una quarantena de casos anuals d'asbestosi, càncer de pulmó i mesotelioma en aquesta zona.
El president de l'Associació de Víctimes Afectades de l'Amiant a Catalunya, Benedicto Martino, ha posat en valor aquest monument que "és un record per la gent que ha perdut la vida o ha emmalaltit per haver treballat a Uralita, per ser familiar o simplement viure en aquesta la zona". En aquest sentit ha agraït als ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet que hagi tingut aquest detall envers les víctimes i els seus familiars "perquè d'altres consistoris no són capaços de pensar-hi".
Per la seva banda, Maite Martín, una víctima ambiental d'Uralita, ha destacat la importància que el que va passar "no quedi en l'oblit l'holocaust que l'amiant ha produït aquí" i perquè sempre quedi en la memòria el que han patit els ciutadans de Cerdanyola i Ripollet.
Epicentre de l'amiant
L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, afirma que Cerdanyola i Ripollet, com a epicentre d'aquest "genocidi laboral" havien de fer un reconeixement a les persones que han patit o estan patint aquestes malalties i les conseqüències de l'ús de l'amiant. "Se sabia que era un material perillòs des de feia dècades però a l'Estat el franquisme el va permetre i es van posar per davant els interessos de les empreses", ha lamentat el batlle.
En aquesta línia ha apuntat que l'amiant continua molt present a la ciutat i per això cal seguir treballant per avançar vers el desamiantatge.
A l'Estat, més de 2.000 persones moren anualment com a conseqüència de les malalties cancerígenes derivades de la inhalació de fibres d'amiant. A la zona directament afectada per la fàbrica Uralita, actualment es tenen detectats més de 1.000 casos.
El feixuc procés judicial que durant anys ha liderat el Col·lectiu Ronda segueix ben viu. La Justícia ha reconegut els casos dels d'antics empleats i de familiars que van emmalaltir per l'exposició a les fibres d'asbest. A més, l'any 2017, l'Audiència Provincial de Madrid va reconèixer també 39 malalts ambientals, és a dir persones que pel simple fet de viure a la vora d'Uralita van caure malalts. Uralita ha presentat un recurs de cassació respecte aquesta sentència que encara no s'ha resolt i que segons els advocats encara podria trigar.
"Hem intentat fer un acompanyament a les víctimes i hem de donar un missatge d'esperança perquè estem fent justícia poc a poc i lentament", ha explicat l'advocada Esther Costa que ha encoratjat els afectats a posar-se d'acord per fer sentir la seva veu a través de l'associacionisme. A l'Estat, més de 2.000 persones moren anualment com a conseqüència de les malalties cancerígenes derivades de la inhalació de fibres d'amiant. A la zona directament afectada per la fàbrica Uralita, actualment es tenen detectats més de 1.000 casos, tot i que s'estima que la xifra de persones afectades per l'amiant és molt més elevada.
Es tracta d'un indret molt proper al que va ocupar l'antiga fàbrica que va produir materials de fibrociment durant 90 anys, un espai que s'ha denominat "zona zero" de l'amiant a Catalunya a causa de l'elevat nombre de casos d'asbestosi, càncer de pulmó i mesotelioma que s'hi han diagnosticat. El memorial és obra de Jordi Andrés, familiar d'una víctima i s'ha creat amb la voluntat de fer visible "el dolor que ha provocat Uralita" entre els habitants d'aquests municipis.
Tot i que l'empresa Uralita va tancar portes l'any 1997, el seu record i la seva herència segueixen ben vius entre els habitants de Cerdanyola i Ripollet. Molts empleats, veïns de Ripollet i Cerdanyola, han desenvolupat malalties a causa del contacte amb l'amiant i de la manca de mesures de protecció amb què es treballava a Uralita. A més, al llarg dels anys, també n'han resultat afectats familiars i veïns de la zona, i a dia d'avui es segueixen diagnosticant una quarantena de casos anuals d'asbestosi, càncer de pulmó i mesotelioma en aquesta zona.
El president de l'Associació de Víctimes Afectades de l'Amiant a Catalunya, Benedicto Martino, ha posat en valor aquest monument que "és un record per la gent que ha perdut la vida o ha emmalaltit per haver treballat a Uralita, per ser familiar o simplement viure en aquesta la zona". En aquest sentit ha agraït als ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet que hagi tingut aquest detall envers les víctimes i els seus familiars "perquè d'altres consistoris no són capaços de pensar-hi".
El monòlit, inaugurat als Quatre Cantons de Cerdanyola i Ripollet. Foto: ACN
Per la seva banda, Maite Martín, una víctima ambiental d'Uralita, ha destacat la importància que el que va passar "no quedi en l'oblit l'holocaust que l'amiant ha produït aquí" i perquè sempre quedi en la memòria el que han patit els ciutadans de Cerdanyola i Ripollet.
Epicentre de l'amiant
L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, afirma que Cerdanyola i Ripollet, com a epicentre d'aquest "genocidi laboral" havien de fer un reconeixement a les persones que han patit o estan patint aquestes malalties i les conseqüències de l'ús de l'amiant. "Se sabia que era un material perillòs des de feia dècades però a l'Estat el franquisme el va permetre i es van posar per davant els interessos de les empreses", ha lamentat el batlle.
En aquesta línia ha apuntat que l'amiant continua molt present a la ciutat i per això cal seguir treballant per avançar vers el desamiantatge.
A l'Estat, més de 2.000 persones moren anualment com a conseqüència de les malalties cancerígenes derivades de la inhalació de fibres d'amiant. A la zona directament afectada per la fàbrica Uralita, actualment es tenen detectats més de 1.000 casos.
El feixuc procés judicial que durant anys ha liderat el Col·lectiu Ronda segueix ben viu. La Justícia ha reconegut els casos dels d'antics empleats i de familiars que van emmalaltir per l'exposició a les fibres d'asbest. A més, l'any 2017, l'Audiència Provincial de Madrid va reconèixer també 39 malalts ambientals, és a dir persones que pel simple fet de viure a la vora d'Uralita van caure malalts. Uralita ha presentat un recurs de cassació respecte aquesta sentència que encara no s'ha resolt i que segons els advocats encara podria trigar.
"Hem intentat fer un acompanyament a les víctimes i hem de donar un missatge d'esperança perquè estem fent justícia poc a poc i lentament", ha explicat l'advocada Esther Costa que ha encoratjat els afectats a posar-se d'acord per fer sentir la seva veu a través de l'associacionisme. A l'Estat, més de 2.000 persones moren anualment com a conseqüència de les malalties cancerígenes derivades de la inhalació de fibres d'amiant. A la zona directament afectada per la fàbrica Uralita, actualment es tenen detectats més de 1.000 casos, tot i que s'estima que la xifra de persones afectades per l'amiant és molt més elevada.