26
de març
del
2019
Aquest dissabte, Rubí ha acollit un dels actes del cicle Ciutats republicanes, ciutats de progrés, amb Xavier Corbera com a alcaldable d'ERC, les diputades al Congrés Anna Surra i Carolina Telechea, i Gabriel Rufián, que serà el cap de llista d'ERC per Barcelona a les eleccions espanyoles del 28 d'abril.
Rubitv.cat ha conversat amb Gabriel Rufián sobre la presència i el suport rebut per ERC a ciutats com Rubí o Sabadell, on viu el diputat, i les perspectives del partit a aquestes properes eleccions generals i municipals.
- Celebreu un acte titulat Ciutats republicanes, ciutats de progrés a Rubí. Quin és el missatge que vol llençar ERC amb aquest títol i en una ciutat com aquesta?
- Parlar amb la gent, intentar què pensen en cada ciutat; molts de nosaltres ens sentim molt còmodes en ciutats com aquesta. Cal pensar que Joan Tardà és de Cornellà, jo soc de Santa Coloma de Gramenet, l’Anna Surra és d’un barri de Montevideo, a l’Uruguai...
Forma part de la nostra història, no és gens especial per nosaltres.
- Fins a quin punt és important per ERC tenir força electoral en aquestes ciutats?
- ERC ha de ser molt presents als barris, i en barris com aquest, que tenen històries que segurament comparteix gent de tots els barris d’aquest país. I estem en això, en intentar transmetre la idea que ens enfrontem a un cicle electoral crucial pels drets socials, nacionals i civils de tothom.
- Quina creu que ha estat la clau de l’augment de suport a ERC a ciutats com Rubí o Sabadell?
- Hi ha ciutats com Sabadell o Badalona que son el futur, on hi ha coalicions d’esquerres republicanes, independentistes o autodeterministes, de canvi, que aglutinen els millors valors del republicanisme, tinguin la bandera que tinguin al balcó.
L’èxit o el per què de quedar segons o tercers a Santa Coloma, Badalona, Sabadell, Terrassa... és presentar o oferir candidatures que sintetitzin la realitat del país en propostes electorals. Al final, forma part de l’ADN de cadascú de nosaltres, i ens han d’entendre a Osona i al Baix Llobregat, sinó aquest país no es guanyarà.
- Sempre heu defensat que la República es tradueix en una ampliació de drets socials, encara que no tot el republicanisme sigui netament d’esquerres. Per què?
- En primer lloc, és un èxit que gent del centre liberal conservador català parli de República, cal recordar que a l’Estat espanyol ni els més revolucionaris parlen de República. Això és un èxit de l’esquerra catalana.
Al final hi ha un fet que sempre repetim: el valor del republicanisme té una frase que ho resumeix molt bé: “Nadie es más que nadie”. La sacrosanta Constitució espanyola diu que tothom és igual, i en canvi hi ha una família que pel seu cognom cobra 8 milions d’euros l’any i viu en un Palau. Això és una contradicció flagrant.
L’únic que volem és que com a mínim es voti i que la gent pugui escollir.
- El paper d’ERC des dels municipis i fins al Congrés passa per aconseguir que s’acabi parlant de República arreu de l’Estat espanyol?
- El futur de Catalunya no passa pel Congreso ni per Brusel·les, tot i que sigui important, sinó que passa per l’obediència amb nosaltres mateixos, en el Parlament de Catalunya i allà on hi ha la sobirania del poble de Catalunya.
Ara bé, si ERC és molt forta al Congreso, per exemple, es podrà evitar un pacte PSOE-Cs, molt nociu per tothom, sigui o no independentista. El PSOE es deixarà arrossegar – no li costa gaire – per polítiques neoliberals de Ciutadans. Crec que això, agradi més o menys, és
així.
Nosaltres hem demostrat que som més que un partit o un grup parlamentari: hem plantat cara a moltíssima gent, i hem estat l’oposició real quan segons qui molt revolucionari prometia “asaltar los cielos”.
- Eleccions municipals després de les generals. Com pot influir això en els futurs pactes postelectorals amb altres forces i quina serà la proposta d’ERC?
- Cal recordar que el Conseller d’Economia de fa dos anys, Oriol Junqueras, va presentar els pressupostos més socials de la història de Catalunya, amb 1.700 milions en despesa social i l’oferta pública en professorat més grans dels darrers anys. El PSC hi va votar en contra i no va passar res.
Nosaltres li vam votar una moció de censura gratis, un sostre de despesa gratis, tots els Reials Decrets que ha presentat – excepte un, el dels fons voltors, que en aquest barri ho saben molt bé – i vam dir “prou”. Havíem conformat una taula de diàleg i es van aixecar, i consideràvem que ja n’hi havia prou.
També és falaç que els pressupostos del PSOE fossin els més socials de la història, per molt que ho digui La Sexta o El País: eren uns pressupostos que assignaven més diners a Defensa i a la monarquia i al Valle de los Caídos.