Delicte

​Desarticulada una banda criminal que robava cablejat telefònic de zones rurals del Bages

El grup va actuar, també, en municipis de l'Alt Empordà i la Segarra

per NacióManresa , 18 de març de 2019 a les 11:00 |
Imatge del cablejat telefònic interceptat durant la intervenció policial | Mossos d'Esquadra
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Agents dels Mossos d'Esquadra de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) van desarticular, el passat dimarts (12 de març), una organització criminal dedicada al robatori de cable d'instal·lacions telefòniques. L'operació va permetre detenir sis persones -de nacionalitats brasilera, romanesa i espanyola i d'edats compreses entre els 27 i els 51 anys- com a presumptes responsables de robar més de trenta-cinc quilòmetres de cablejat i de deixar sense servei de telèfon, durant dies, diferents poblacions de zones rurals de l'Alt Empordà, el Bages i la Segarra. Els detinguts, després de passar a disposició judicial, van quedar en llibertat amb mesures cautelars.

Un any d'indagacions 


La investigació es va iniciar l'any 2018, quan els Mossos van tenir coneixement que s'havien produït cinquanta-dues sostraccions de cable telefònic en diferents punts de la demarcació de Girona, de les quals vint-i-nou es concentraven a la comarca de l'Alt Empordà. En total, els lladres havien sostret trenta quilòmetres de cablejat, deixant sense línia telefònica 5.519 persones i causant danys valorats en més de 300.000 euros. A banda, l'acció delictiva va causar, també, perjudicis de seguretat i assistència bàsica, com ara deixar inactius els polsadors d'emergències de persones amb necessitats d'atenció especial.
 

Si bé l'inici de la investigació policial va centrar-se en els delictes a l'Alt Empordà, un cop els agents van anar indagant en el cas, van descobrir que la banda també hauria actuat en cinc robatoris més al Bages i la Segarra, entre el 3 de gener i el 27 febrer de 2019.

Un modus operandi estudiat
 
Assegurant que els autors dels robatoris seguien un mateix patró a l'hora d'actuar, la investigació dels Mossos assenyala que el grup criminal sempre cometia els il·lícits de nit, escollint zones boscoses properes a carreteres secundàries i on les línies telefòniques estiguessin adjacents a la via.
 
Un cop amb el lloc triat, despenjaven els cables sense arribar a tallar-los, per evitar que el servei telefònic se'n ressentís. A més, i per tal de comprovar si la instal·lació on volien actuar disposava d'alarma, un o dos dies abans de materialitzar el robatori tornaven al mateix punt i seccionaven els cables, sense endur-se'ls. El dia escollit per tirar endavant el delicte, agafaven el tram que havien despenjat i se l'enduien fins a una zona agrícola que el grup tenia a Ripollet. Allà en retiraven l'aïllant per quedar-se, només, amb el coure.
 
La investigació policial també va desvetllar que dos dels integrants de la banda eren els propietaris d'una empresa de reciclatges de metalls de Montcada i Reixac. De fet, era des d'aquesta mateixa seu empresarial des d'on donaven sortida al coure sostret. Així, i per no aixecar sospites, falsejaven els llibres de registre i les factures perquè no hi constessin ni les quantitats reals de metalls venuts ni els diners obtinguts en les operacions de compravenda. Cal remarcar, però, que aquests tipus d'establiments tenen l'obligació de registrar totes les vendes i enviar-les setmanalment a la policia, ja que es tracta de comerços de risc i estan regulats per la Llei 4/2015 de Seguretat Ciutadana.
 
Els policies estimen que fent servir aquest sistema, el grup va aconseguir donar sortida a un total de disset tones de coure robat, amb les quals haurien aconseguit un benefici superior als 72.000 euros.
 
 
 
 
 

 

Participació