entrevista

Jordi Ballart: «No ens uneix ni la independència de Catalunya ni la unitat d'Espanya sinó el progressisme per Terrassa»

Exalcalde de Terrassa i candidat a les eleccions municipals per Tot per Terrassa

per Anna Mira, Terrassa , 6 de març de 2019 a les 13:08 |
Jordi Ballart. | Adrià Costa
L'exalcalde de Terrassa, Jordi Ballart, concorrerà a les eleccions del 26 de maig amb la candidatura independent que ha creat, Tot per Terrassa. En una entrevista a LaTorre, Ballart assegura que ha estat molt difícil prendre la decisió de tornar a la política municipal després que el mes de novembre del 2017 estripés el carnet del PSC i abandonés l'alcaldia, juntament amb part del govern. Ara, gairebé un any i mig després d'aquell moment que va fer trontollar el govern municipal, Ballart explica que la seva proposta ja ha reunit a més de 2.000 persones que volen col·laborar en fer un programa pensat exclusivament en Terrassa, deixant de banda les polaritzacions ideològiques que van més enllà de la ciutat. 

- Un any i mig després d'haver renunciat a l'alcaldia, quina valoració en fa?


- No em penedeixo de res del que vaig fer. Estava en un partit [PSC] on va haver un moment que no em sentia representat pels valors fundacionals del catalanisme, la igualtat i el progressisme. Va ser un procés molt progressiu, no va ser una desconnexió només dels dies previs a l'1 d'octubre sinó que ja feia uns mesos que ja veia que el meu recorregut en el PSC no tenia massa sentit. El mes de juliol del 2016 quan vam prendre la decisió de municipalitzar l'aigua i tot el que em va venir a sobre en aquell moment, aleshores vaig veure en quin partit estava i quins interessos realment defensava. L'1-O va ser la gota que va fer vessar el vas. La decisió estava presa abans, el millor era fer un pas enrere.

- Ha parlat amb els excompanys de partit al govern municipal, ara que es torna a presentar?

- No. Molts dels que estan governant la ciutat diuen que sóc un traïdor, un irresponsable, però jo si realment els hagués dit que el 2019 no volia encapçalar la candidatura, ells m'haurien dit que no arribés fins al final i que plegués abans. I aquesta és la manera que té el PSC de fer els relleus. Jo mateix vaig entrar així quan el Pere Navarro va plegar. També és sorprenent que et penses que a la política hi tens amics però quan hi ha situacions complicades són pocs. Persones que estan governant a la ciutat actualment, deixen de parlar-te i saludar-te. De fet l'actual alcalde, Alfredo Vega, en una entrevista en un altre mitjà va dir que no li constava tota la campanya de difamacions que hi havia contra mi, i ell, que era qui portava el tema de l'aigua era, precisament dels pocs que ho sabien tot.

- Com ha anat aquest any fora de la política?


- Ha sigut un any de tranquil·litat, i de descans, vaig treballar en una cooperativa agrícola lluny de Terrassa per oxigenar-me una mica.

- Per què ha decidit tornar a la política local?

- Va ser molt sorprenent quan just després de renunciar ja em trobava gent que em deia que havia de fer alguna cosa, i m'ho vaig pensar molt perquè no és una decisió fàcil tornar a la política, i més amb tot el que va passar. Torno perquè veig que hi ha molta gent que demana que hi hagi una política diferent. Una política més propera, que no estigui tan supeditada a interessos econòmics i de partits nacionals i també torno perquè molta gent no m'han dit torna, si no tornem. Gent de diferents àmbits de la ciutat, molt estratègica a Terrassa que s'han volgut sumar i que han proposat de tornar junts per construir alguna cosa diferent.

- Per què una candidatura independent, no era més fàcil sumar-te en algun partit existent?

- Durant aquest any han passat trens, he tingut oportunitats de propostes interessants, de l'àmbit polític i també del privat, i hi he renunciat per dedicar-me a construir aquest projecte. També hi ha una part de renúncia personal. Tornar en un partit existent era tornar a caure en el joc de la política de partit on no ets lliure del tot perquè hi ha una disciplina i una direcció que marca una línia que a vegades va en contra de les polítiques que es poden fer des d'un ajuntament. I per l'experiència dels últims anys, crec que hi ha d'haver candidatures més obertes i plurals que estiguin supeditades a la ciutadania.

- Aquesta mena de candidatures en molts casos es veuen en pobles petits, a Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya, quin recorregut té una candidatura independent sense relacions a les administracions supramunicipals?

- Tindrem més bones relacions nosaltres, que no els altres partits polítics que tenen la tendència de relacionar-se amb els seus. El fet de no tenir una etiqueta crec que fins i tot se'ns poden obrir més portes. És veritat que les candidatures independents es donen a municipis més petits, però a Catalunya i a Espanya potser hi ha els exemples de Barberà del Vallès, o ciutats mitjanes a prop de Madrid. Som conscients que és un experiment i que no sabem com anirà. Però estem molt convençuts i veiem que hi ha molta gent, i gent rellevant de diferents àmbits de la ciutat que són els que han donat força i els que s'estan implicant.


 

Jordi Ballart. Foto: Adrià Costa


Ha de quedar clar que això no és una escissió de les persones que vam marxar el 2017 perquè estiguem rebotats sinó que és un projecte totalment nou on hi ha molta gent. De fet ens ha sorprès que amb pocs mesos i sense fer gairebé res s'hagin inscrit més de 2.000 persones.

- Al final però, qui posa la marca és vostè.

- Ara conjunturalment poso la cara i sóc qui ha anat aglutinant la gent però això ha de tenir continuïtat més enllà de si hi sóc jo o no. Aquest projecte ha vingut per quedar-se. També tinc clar que a la política hi vull ser poc temps, no em vull quedar tota la vida. 

- A l'acte de presentació de la candidatura es van definir com a terrassenquistes, què vol dir? 

- Ser de Terrassa, estimar Terrassa i fer el millor per la ciutat. Ja sigui des de la política però també en associacions, tasques ciutadanes, etc. No ens uneix ni la independència de Catalunya ni la unitat d'Espanya sinó estar implicats amb Terrassa i compartir uns valors d'ètica, transparència, responsabilitat, defensa dels serveis públics, del progressisme... Aquestes dues coses han de fer possible que persones molt diferents ens posem d'acord malgrat que més enllà de la ciutat cadascú tingui la seva tendència.

- En un moment quan la societat, ideològicament està força polaritzada, quin és el valor de la candidatura Tot per Terrassa?

- Això pot sobtar però volem ser un exemple de què persones molt diferents, ens podem ajuntar per governar. Per exemple, això de "Les truites de la convivència" que fem, la truita al final és l'argument i l'excusa però des de fa uns mesos a partir d'una truita ajuntem gent molt diferent de la ciutat que no es coneix i que fora d'aquí cadascú té el seu posicionament polític, però que es poden posar d'acord per anar junts per Terrassa. I el més important és que hi ha un respecte molt gran entre uns i altres. Volem que siguin unes eleccions on es parli de Terrassa i sabem que serà difícil.

- Com traslladaran aquest terrassenquisme a l'ajuntament, en el moment que s'hagin de posicionar en relació a temes de política catalana o espanyola?

- No hi haurà disciplina de partit, sinó llibertat de vot amb aquests temes que van més enllà de la ciutat. Hi haurà llibertat de vot i de consciència.

- La llibertat de vot és una manera d'obviar aquest discurs?

- No, no al contrari. Des de la consciència cadascú podrà expressar en aquest projecte quin és el seu posicionament i per tant serà un projecte plural, com ho és la societat.

- En aquesta pluralitat, hi ha límits?

- Evidentment, jo vaig marxar amb uns valors molts clars de democràcia, llibertat o respecte. Som gent progressista, ens uneixen uns valors progressistes. En els extrems de cada àmbit serà difícil trobar gent en el nostre projecte.

- La candidatura es va presentar a través de les xarxes socials, quin paper juguen les xarxes en el vostre projecte?

- Les xarxes és un dels mitjans de relació entre les persones i també amb l'administració i els representants polítics. Tot i que en general l'administració no està preparada per això, i hem de fer que les xarxes siguin també una entrada com un registre de peticions perquè és la manera com es relaciona la societat. Per la campanya són importants les xarxes socials però també les xarxes humanes i la proximitat. 

- En un moment on les majories absolutes semblen irrepetibles, caldran pactes de govern o puntuals per governar, quin paper jugarà Tot per Terrassa?

- En el mateix procés que estem fent per fer el programa electoral estem tenint debats molt interessants entre nosaltres i per tant estem molt acostumats a consensuar, cedir, o debatre. Crec que ho tenim molt fàcil per poder parlar amb tothom tot i que hi ha uns límits. Si entrem a l'Ajuntament, amb l'extrema dreta no hi pactarem. A partir d'aquí amb tota força política progressista i demòcrata, que posi els interessos de la ciutat per damunt, podem arribar a acords. Ara bé, nosaltres ens presentem per governar sols.

- Pactaria amb el PSC?

- Serà difícil que pugui pactar amb un partit del qual vaig marxar perquè no em representa però res és impossible.
 

Jordi Ballart durant la presentació de Tot per Terrassa Foto: Anna Mira

 

- Ha explicat que en el seu projecte hi ha molta gent darrera. Quin paper tenen aquestes persones en la candidatura?

- Hem fet vint grups de treball amb una cinquantena experts que són els que estan elaborant el programa electoral, a banda de persones referents a tots els barris de la ciutat. La idea és fins a finals de març fer una quarantena de reunions perquè volem presentar-nos a les eleccions amb un bon programa i el millor projecte de ciutat possible.

- Persones conegudes que donen suport a la candidatura, quines d'elles estan implicades directament?

- Hi ha una persona molt evident que també va participar en l'acte, és l'actriu, Rosa 
Boladeras, coordina l'àmbit de la cultura
. En l'àmbit educatiu hi ha la directora de l'escola Montserrat, Núria Marín. Elles i totes les persones que formen part del projecte són persones valentes, atrevides i que van més enllà. No volem un projecte conservador.

- A la presentació de la candidatura van dir que volen crear una regidoria de Benestar Animal. D'on surt aquesta idea?

- Més del 50% dels terrassencs tenen un animal a casa per tant hem de fer ciutats que també estiguin preparades pels animals. Són éssers vius i han de poder tenir els seus drets.

- Vostè va engegar el projecte de la municipalització de l'aigua i s'ha conclòs quan ja no formava part del govern local. Quina valoració en fa del procés?

- Hi ha la satisfacció de veure que finalment és pública. Vaig renunciar just després del ple de setembre en el qual es va aprovar inicialment la gestió pública de manera que ho vam deixar encarrilat. Ara bé, en aquests mesos ho hauríem fet diferent i més ràpid. Veiem que hi ha una empresa pública que gestiona el servei però també veiem un encàrrec a l'actual concessionari sense concurs a cinc anys a la gestió mitjançant un acord que no hauria d'existir. 

 -Quina visió de ciutat aporta Tot per Terrassa?

- Una ciutat col·laborativa on l'ajuntament abraci la capacitat creativa i innovadora que té la ciutadania. Hem de superar l'estadi de la participació, els ciutadans han de co-crear i co-produir la construcció de la ciutat. En molts casos la ciutadania va molt per davant de l'administració i això ho hem d'intentar fer aflorar. La governança del segle XXI no només respon a una administració pública sinó també es pot governar de forma col·laborativa amb la ciutadania. Volem que Terrassasigui un laboratori d'innovació democràtica. Hi ha moltíssima gent jove que ha marxat fora. Els terrassencs a l'exterior no estan organitzats i hi ha molt talent fora i la ciutat l'ha de poder aprofitar.
 

 

Participació