Judici de l'1-O

Rull, a la Fiscalia: «Dins la Constitució es pot fer un referèndum»

L'exconseller de Territori justifica la partida pressupostària destinada a l'1-O perquè fins a l'últim moment es va intentar acordar amb l'Estat

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 20 de febrer de 2019 a les 11:04 |
Josep Rull, aquest dimarts al Suprem | ND
Cinquè dia de judici i tercera jornada d'interrogatoris al Tribunal Suprem. Durant les darreres sessions, els tempos establerts per la sala segona de l'alt tribunal s'han accelerat de cop i el seu president, Manuel Marchena, ja ha anunciat que vol acabar els interrogatoris de tots els acusats abans de dimarts, data en la qual ja ha començat a citar els primers testimonis. Després de la declaració d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn la setmana passada, i de la de Jordi Turull i Raül Romeva aquest dimarts, dimecres ha encetat la sessió Josep Rull, qui va ser conseller de Territori la passada legislatura. Ha apuntat que el referèndum té cabuda constitucional, ha marcat posició contra Vox i ha qüestionat el plantejament de la Fiscalia sobre el full de ruta signat el 2015.

Rull, com Forn i Turull, ha decidit contestar les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'estat, però no les de Vox, a qui ha definit com un partit d'ultradreta. Ha arrencat queixant-se del fet de no poder parlar en català i, a preguntes de Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat, ha començat a parlar del full de ruta signat el 30 de març del 2015 entre CDC, ERC, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. "Va ser la base d'un programa electoral", ha apuntat. Junts pel Sí va agafar l'estratègia signada per anar a les plebiscitàries del 27 de setembre després del fracàs de la consulta pactada del 2014 i de l'elaboració de la llei de consultes catalans, així com també el 9-N.



"Vam intentar més de 20 vegades els mecanismes" per acordar una votació, ha ressaltat. "El sistema ha de trobar els mecanismes per canalitzar la voluntat de la gent. Si es neguen aquestes opcions, quin mecanisme més diàfan hi ha que unes eleccions amb caràcter plebiscitari? El millor mandat no són les eleccions, sinó un referèndum. Dins la Constitució es pot fer un referèndum", ha apuntat, al mateix temps que recordava que el full de ruta del 2015 va ser signat per set persones i sis entitats. La Fiscalia, per exemple, parla de "Josep Maria Foigé", una persona que no existeix i que confón amb Josep Maria Roigé, en aquell moment vicepresident de l'AMI.

L'exconseller de Territori ha justificat que es complís -o almenys hi hagués aquesta voluntat- el programa electoral. "El Govern està vinculat per un mandat popular i per un mandat del Parlament. És un bon costum que els partits compleixin el que la gent vota", ha assenyalat Rull. També ha justificat l'acció exterior de la Generalitat, comandada en l'anterior executiu per part de Raül Romeva. "El volum econòmic que es genera als països on hi ha representació és extraordinari", ha indicat. "Seria una temeritat que el Govern renunciés a tenir una actuació exterior en benefici de la seva cultura", ha dit.

Convocatòria de l'1-O


Rull ha reivindicat la signatura del decret de convocatòria de l'1-O. "Va ser molt emotiu", ha apuntat. La llei del referèndum s'acabava d'aprovar, estava publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i no estava impugnada. "La llei era legal i emanada d'un parlament legítim", ha indicat. El dia 12 de setembre del 2017 es va comunicar la suspensió del referèndum i una querella per desobediència. No hi ha sentència del Tribunal Constitucional fins al 31 d'octubre, quan el referèndum ja s'havia fet. La fiscalia ha apuntat que ja tenien advertències per frenar la votació.

"La celeritat parlamentària inusual era per aprovar la llei abans de la suspensió?", ha preguntat Madrigal. "Intentar vincular el dret d'un parlament a legislar a una resolució és intentar plantejar el dret parlamentari en uns termes no homologables en una democràcia a l'ús. La iniciativa legislativa és independent de qualsevol proposta de resolució, de qualsevol tipus d'iniciativa amb caràcter d'impuls d'acció de Govern", ha defensat l'exconseller. "Hi havia un mandat democràtic clar de la ciutadania i nosaltres el vam complir", ha apuntat el dirigent independentista, citant el precedent del Québec. "Per això vaig actuar com vaig actuar", ha indicat.

La fiscal li ha retret que coneix la doctrina del tribunal constitucional canadenc, però no de l'espanyol, a la qual cosa Rull ha indicat que el TC estatal no té "autoritat moral". Marchena no l'ha deixat llegir una part de la llei de consultes no referendàries aprovada el 2014 a la cambra catalana, de la qual en va ser relator. "No cal que reforci la resposta amb un discurs parlamentari que està al diari de sessions", ha indicat. "Jo no he parlat de falta de legitimitat moral, sinó d'autoritat moral", ha ressaltat Rull.

Partida per al referèndum (pactat)

Rull, que era diputat durant la legislatura passada, també està acusat de malversació de fons públics. Madrigal li ha preguntat per la partida pressupostària -la disposició addicional número 40 dels comptes de la Generalitat- destinada a processos electorals, i l'exconseller ha apuntat que tots els executius tenen previsions similars i que, en aquest cas, la idea era fer un referèndum pactat. Una possibilitat viable, segons l'acusat, si es fa servir l'article 150.2 de la Constitució per transferir competències.

"Legitimitat, imperi de la llei i principi democràtic: sempre buscàvem aquest equilibri entre aquests dos últims elements. Amb aquesta idea tan potent que el sistema ha de reflectir les aspiracions del poble"

Interrogat sobre els avisos que va rebre de TC durant la legislatura per "paralitzar" el referèndum, s'ha queixat de la "falta de legitimitat" moral arran de la "instrumentalització" que en fa l'Estat amb l'article el 161.2. És el que permet al TC suspendre qualsevol iniciativa si el govern espanyol hi presenta recurs -previ pas, no vinculant, pel Consell d'Estat-. "Això fa que l'autonomia quedi minimitzada. Davant d'això, imperi de la llei o principi democràtic", ha insistit.

"Legitimitat, imperi de la llei i principi democràtic: sempre buscàvem aquest equilibri entre aquests dos últims elements. Amb aquesta idea tan potent que el sistema ha de reflectir les aspiracions del poble", ha remarcat.

366 dies a la presó

Rull va ser empresonat el 2 de novembre del 2017 i va ser alliberat just el dia en què començava la campanya de les eleccions del 21-D. No obstant això, pocs mesos després el Suprem va tornar a dictar l'ordre de presó provisional contra ell, així com per a Romeva, Bassa, Turull i Carme Forcadell. La Fiscalia demana per a ell 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació mentre que l'Advocacia de l'Estat en sol·licita 11 i mig per sedició i malversació. L'acusació atribueix a Rull el fet d'haver prohibit "arbitràriament" que un vaixell de la policia atraqués a Palamós.


La declaració de Rull, un dels incondicionals de l'1-O, arriba en ple moment àlgid de les declaracions. Junqueras i Romeva -assessorats pel seu lletrat, Andreu Van den Eynde- han confrontat el relat de la Fiscalia des del prisma polític, declarant-se des del primer moment presos polítics, justificant el referèndum i el dret a l'autodeterminació. L'interrogatori de Forn, malgrat moderar el to, s'ha centrat en la voluntat de diàleg del Govern amb l'Estat, sense defugir del compromís polític, i en assegurar que no havia existit cap ordre política envers el cos de Mossos d'Esquadra. La declaració de Turull, la més llarga fins el moment, ha rebutjat la malversació, ha posat l'accent en el diàleg i ha emmarcat la declaració d'independència en el "pacifisme".

 

Participació